Un nou dia comença

D’aquí poc la meva petita Elyse es despertarà i omplirà de vida i energia un cop mes els espais buits de la casa. Es una passada de criatura, sempre seductora, pija, amb ganes de passar s’ho bé, amb una energia vital enorme. La Rosa, la seva germana gran, en canvi es molt diferent. Reflexiva, calmada, menys en moments d’alta “tensió adolescenta”. Per moments sembla que res li es fàcil, però ella sempre a punt per una nova batalla, conquistar noves parcel·les d’ella mateixa i del mon que l’envolta. Es el meu orgull, el meu mal de cap, la meva gran alegria, el meu gran disgust. A vegades hem penso, com seria el meu mon sense elles. Segurament m’hauria perdut lo millor de aquest mon, però no m’han hagués adonat per no haver-ho tocat. Ja comença un nou dia, amb el nas dins d’un cafè, el sol picant els ulls, les olors renovades de mare naturalesa i els dits teclejant la meva primera entrada en un blog. Avui toca gaudir de casa, del poble, de la seva gent, de tot el que ja coneixem però que malgrat tot cada vegada es diferent si un es fixa en els detalls, les olors, les mirades. Un nou dia comença a l’Empordà