sábado, 31 de enero de 2009

ELS ANTONINS: ART I ARQUITECTURA

Trajà

Dues edificacions del Fòrum de Trajà, a Roma: a dalt, la Basílica Úlpia en primer terme i la Columna Trajana al darrere. A la dreta, la Columna Trajana.

Al costat del Fòrum de Trajà l'emperador va fer edificar els anomenats Mercats de Trajà, un magne complex que allotjava un centenar i mig de botigues (tabernae) o oficines de la hisenda imperial


Hadrià

Hadrià és responsable de la construcció d'un Panteó, temple dedicat a molts déus -"tots els déus" segons l'etimologia grega del mot-, en substitució de l'anterior d'Agripa, del qual tan sols va conservar la inscripció commemorativa en el fris del pòrtic. El nou Panteó, en el projecte arquitectònic del qual fins i tot podria haver participat el mateix emperador, és un temple, avui encara meravellosament conservat, d'una concepció originalíssima per la seva estructura centrada en una gran cel•la circular coronada amb una extraordinària cúpula que deixa entrar la llum del sol a través d'una obertura central (oculus). Aquesta era la manera com la divinitat solar es feia present en l'interior del temple, mentre el diví Juli Cèsar, Venus i els altres déus romans també hi eren representats en forma d'estàtues al voltant de la rotonda. D'aquesta manera es fusionava el culte tradicional romà amb l'imperial i el solar en un espai circular que simbolitzava un univers sotmès a Roma i a l'emperador. Les grans dimensions de l'interior permetia, a diferència de la resta de temples romans, la celebració d'actes públics a l'interior.
La Vil•la Hadriana

Diverses parts de la immensa uilla que Hadrià va fer-se construir a Tibur, l'actual Tívoli, volen recordar alguns racons de l'Imperi que va conèixer al llarg dels seus viatges. El Canop simbolitza el Nil passant per la localitat egípcia així anomenada commemora la mort d'Antínous, el jove amant d'Hadrià, ofegat al Nil. El dolor que va sentir el príncep per la seva mort el va impulsar a fundar una ciutat a la vora del Nil, Antinòpolis, i a divinitzar Antínous, al qual es van aixecar estàtues arreu de l'Imperi.

EL SEGLE DELS "ANTONINS", EL MÉS FELIÇ DE L'IMPERI (96-192)

La dinastia dita per convenció "antonina", tot i que no tots els emperadors van dur aquest nom, va ser més duradora del període imperial i va permetre un llarg període d'estabilitat. Llevat dels seus últims representants, Marc Aureli i sobretot Còmmode, els Antonins obren un període de pau interna i prosperitat estesa a totes les províncies de l'imperi, caracteritzada en general per una monarquia il·lustrada que troba l'equilibri entre les províncies i l'administració central, entre un poder imperial tendent a créixer i el senat, entre occident i orient, reconciliats per mitjà d'una cultura grecoromana compartida i una política conciliadora. L'adopció del successor torna a ser el sistema de transmissió del poder imperial fins a Còmmode.


Un d'ells, Marc Ulpi Trajà va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia. Originari d'Itàlica, a la Hispània Bètica, va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Amb dues campanyes militars va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de la Dàcia, rica en or i plata, que va proporcionar abundants recursos per a l'ambiciosa política d'obres públiques de Trajà. Tot seguit s'apodera del regne dels nabateus i el converteix en la província d'Aràbia (la península del Sinaí i l'actual Jordània). Més endavant va emprendre una guerra contra l'Imperi part amb la intenció d'annexionar-lo. El primer pas va ser ocupar Armènia, un estat-tap que oscil·lava tradicionalment entre la influència romana i parta. La invasió d'extensos territoris parts -Mesopotàmia i Assíria- és ràpida però poc sòlida: les revoltes que s'hi produeixen obliguen Trajà a aturar l'ofensiva i mor en el seu retorn a Roma. Entre viatges i guerres es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana, que avui encara commemora, amb una narració en relleus, la conquesta de la Dàcia.

Un dels mes coneguts, Còmmode, gracies a la pelicula el gladiador. Còmmode, el fill de Marc Aureli, havia estat situat en el segon lloc de la jerarquia imperial al final del regnat del seu pare. Quan aquest va morir, tenia dinou anys i va accedir al tron sense obstacles. Immediatament va signar una pau precipitada i poc honrosa amb els pobles germànics que havia combatut el seu pare. Va portar a extrems exagerats dos dels pilars de la política imperial: el culte imperial, amb la seva pretensió de ser divinitzat en vida com un nou Hèrcules, i els jocs sagnants, que li apassionaven fins al punt de baixar a l'arena de l'amfiteatre per atacar gent indefensa vestit d'Hèrcules o de gladiador. La seva actitud favorable a les classes populars i a l'exèrcit el va enemistar amb la classe senatorial i va donar lloc a conxorxes i revoltes, reprimides ferotgement, fins que es va reeixir a assassinar-lo.

TV for free

Joder…. Que tard que es!!! I aixo que estava de cami cap al llit!!! Avui, vaja ara he descobert una cosa sorprenent per mi (tot i que hem pensava que tenia que existir) M’he descarregat un programa de TV player, i vet aquí que tinc lliure accés a mes de 3000, que dic, pot ser 10000 canals de tv per Internet. Ja ho se, no miro casi mai la tele, però tu, això de poder mirar tranquil•lament un bon documental a la teva lliure elecció, a l’hora que vulguis, qualsevol es perd mirant 15 minuts de publicitat seguit de 45 minuts de porqueria a tele5 o antena 3… Interessant!

viernes, 30 de enero de 2009

La segona entrega de la carta astral

Casi m’han oblidava però faltava la segona entrega de la carta astral. Aquí la tenim.

Empuje y Ambición: Como lograr Sus Metas

Marte en Leo

Es orgulloso y ambicioso, y lucha por sobresalir, resaltar y ser reconocido por quién y qué es. Tiene un impulso propio muy fuerte y quiere ser el Número Uno. Le resulta difícil seguir las órdenes de otros o permanecer en el fondo, y detesta estar equivocado; siempre insiste que está en lo correcto.

Usted es poderoso, fuerte, energético, de gran determinación y altamente competitivo. Juega con fuerza, juega para ganar y no se da por vencido fácilmente. De hecho, ve la vida como un deporte de competencia o de ejecución. Ama la admiración y los aplausos, y tiene un sentido del honor personal y la integridad. Tiende a ser confiado de sí mismo, e incluso arrogante. Por su confianza en sí mismo, es capaz de hacer mucho, pero cuando su confianza se mina, se vuelve muy inseguro, defensivo y hasta beligerante.

Marte en casa 8

Enfrenta numerosos desafíos y posiblemente impedimentos al perseguir sus metas y deseos, y los reveses a menudo ocurren debido a que usted ha hecho las cosas con demasiada prisa o intentó trabajar según su propia voluntad sin importarle el impacto en los demás. Es intenso y apasionado y, simplemente, no sabe cuándo detenerse a veces. La imprudencia con los demás puede ser un problema para usted.

Marte en aspecto desarmónico a Neptuno orbe 2° 10'

La vida cotidiana le parece a menudo aburrida y poco interesante y necesita tener algo que le atice la imaginación, alguna visión, ideal o sueño que le motive. Siente un gran impulso a activar sus fantasías o a vivir sus sueños; usted HARA las cosas que otros sólo hablan o sueñan hacer. El drama, la creación artística y otras áreas en que se puede expresar con imaginación son excelentes para su desarrollo.

El trabajo que sirva sólo a sus estrechos intereses personales no le satisface. Le puede faltar el factor competitivo, el espíritu de lucha, la actitud de "YO primero" que se requiere, muchas veces, para el adelanto material y el éxito. También tiende o bien a subestimar o a sobreestimar su poder y habilidades.

la vida resumida

Monolo Valdes i Jean Cocteau

Un vaso medio vacío de vino es también uno medio lleno, pero una mentiras a medias, de ningún modo es una media verdad.

Mahatma Gandhi

Aquellas personas que no están dispuestas a pequeñas reformas, no estarán nunca en las filas de los hombres que apuestan a cambios trascendentales.

amor

El amor hace pasar el tiempo
el tiempo hace pasar el amor

jueves, 29 de enero de 2009

Emile Gallé


Algun dia faré una entrada llarga sobre Emile Gallé, un geni del vidre

René (Jules) Lalique (1860-1945)

Autòpsia

Autòpsia a l’escola de medicina de Santiago de Compostel•là al 1911.
No deixia de ser un document francament curiós, primer perquè es feia a l’aire lliure, segon però el tercer aspirant a metge que porta un cigarro a la boca m’entres obre el cadàver. A mes, la vestimenta, la bata, els barets… definitivament, ja no es veuria avui dia (suposo!). Hem pregunto on feien les autòpsies en dies de pluja, i que feien de les mosques en ple estiu?

No es pot parlar del emperi roma sense parlar del cristianisme, i per temps i per localisacio...
L'església primitiva o cristianisme primitiu és el període del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins el Primer Concili de Nicea (325). En un sentit més restringit, tanmateix, es pot referir només als primers deixebles de Jesús de Natzaret i llur fe i predicació, i a llurs contemporanis i successor immediats, època que també és coneguda com l'Era apostòlica.

El cristianisme primitiu que sorgí a partir del judaisme del primer segle, com a secta que creia en l'arribada del messies jueu en la persona de Jesucrist, se separà a poc a poc del judaisme rabínic. Continuaren reverenciant la Bíblia jueva, generalment fent ús de la versió de la Septuaginta, en especial els jueus de la diàspora i els gentils conversos, o el Targums, entre els parlants d'arameu, així com de diversos escrits—els relats de la vida de Jesús i algunes de les cartes dels apòstols mateixos—que posteriorment es convertirien en el Nou Testament. L'església primitiva defensà les creences cristianes del criticisme dels jueus no cristians i els seguidors d'altres religions romanes i gregues, sobrevisqué diverses i severes persecucions, jutjà casos d'heretgia, i desenvolupà una jerarquia eclesiàstica. El que començà com a moviment religiós i secta del judaisme es convertí, el segle IV, en la religió afavorida de l'Imperi Romà de Constantí I el Gran, i una religió important fora de l'Imperi. El Primer Concili de Nicea marca la fi d'aquesta era i el començament del període dels primers set concilis ecumènics.

L'església primitiva tenia com a centre principal Jerusalem. Jaume, el germà de Jesús, líder de l'església local, hi fou martiritzat, el Temple jueu fou destruït, i els jueus foren exiliats de la ciutat, i hi tingué lloc la revolta de Bar Kokhba, per les quals coses l'església de Jerusalem es debilità, i els nous centres del cristianisme foren Roma i Antioquia. A causa d'aquesta bipolaritat, el cristianisme occidental desenvolupà una litúrgia llatina, mentre que el cristianisme oriental desenvolupà la litúrgia grega, que segles després dugueren a la primera divisió major de l'església cristiana.

Neró Claudi Cèsar August Germànic


Quan el joveníssim Neró va ser proclamat príncep amb disset anys, semblava que tot es conjuminava per a l'inici d'una era daurada. En efecte, educat per Sèneca, que en va esdevenir el principal conseller, al costat de Burrus, el prefecte del pretori, havia de retornar als principis augusteus de moderació i conciliació amb el senat i complir amb l'ideal estoic de la monarquia clement. Ni tan sols la immediata i sospitosa mort del seu germanastre Britànnic desfarà aquesta il·lusió. Tanmateix, al cap de cinc anys de govern tutelat d'una banda pels seus consellers i, de l'altra, per la seva mare Agripina, fa matar aquesta i la seva esposa Octàvia per casar-se amb la fascinadora Popea. En endavant la política de Neró s'endureix: recomença el règim de terror i augmenten els impostos. Escandalitza Roma amb la seva gosadia de executar en públic les seves aficions de poeta, músic i actor. L'incendi que va arrasar la major part de Roma el 64 d.C., tot i que probablement fortuït, va fer sospitar que Neró havia volgut destruir la ciutat per reconstruir-la de nou al seu gust. Neró en va acusar aleshores els cristians i va desencadenar la primera persecució contra aquesta secta. L'any següent es descobreix l'àmplia conspiració de Pisó per derrocar Neró i n'és conseqüència una repressió ferotge que afecta culpables i innocents, entre els quals els millors exponents de la literatura del seu temps -Sèneca, Lucà i Petroni. Finalment l'any 68, afeblit per revoltes dels exèrcits a les províncies i sense suport a Roma, Neró és deposat pel senat i se suïcida en la seva fugida tot exclamant: "Quin artista mor amb mi!".

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic


De lluny el meu preferit, segurament perque vaig llegir "jo claudi" i hem va encantar

Els mateixos pretorians que van matar van proclamar el seu successor, el seu oncle Claudi, que van trobar al palau amagat rere una cortina després de presenciar l'assassinat. Tot seguit va ser ratificat pel senat. Claudi, que havia arribat ja als cinquanta anys, havia passat tota la vida dedicat a l'erudició històrica, ridiculitzat i relegat en un segon terme dins la dinastia pels seus defectes físics i la seva pretesa incapacitat intel·lectual. Tanmateix Claudi va ser un governant força assenyat en molts aspectes, tot i que incomprès per la classe senatorial -com es reflecteix en la sàtira que li va dedicar Sèneca- i massa dèbil amb les seves esposes. Va annexionar Britànnia a l'Imperi, a més del regne vassall de Tràcia, i va acabar de reprimir la revolta que havia esclatat a Mauritània just després que fos ocupada per Calígula. Va emprendre la construcció del port d'Òstia, a la desembocadura del Tíber. Va concedir la ciutadania romana a moltes ciutats gal·les i hispanes i va dedicar part del seu temps a impartir justícia personalment. Va reorganitzar la burocràcia estatal posant en alts càrrec membres de l'ordre eqüestre i lliberts de la casa imperial. L'esposa de Claudi, Messalina, li va donar un fill Britànnic, però duia una vida dissoluta, segons diuen, i va arribar a ordir una conxorxa per fer emperador un dels molts amants que va tenir. EI complot va ser avortat i Messalina executada. Pocs mesos més tard es va casar amb la seva neboda Agripina, que ja tenia un fill, Neró. Agripina va intrigar perquè fos el seu propi fill i no el de Claudi qui heretés l'Imperi, de manera que, quan mor l'emperador -enverinat, segons els rumors, per la seva muller amb uns bolets-, serà efectivament Neró qui pujarà al tron.

JUSTO y CORRECTO....


Se encuentran dos abogados en la entrada de un fastuoso hotel y se dan cuenta de que cada uno está con la mujer del otro. Pasada la incomodidad inicial, uno le dice al otro en tono algo solemne y con cuidada dignidad: Estimado colega, vista la situación, creo que lo correcto y justo sería que mi mujer viniera conmigo a mi coche y que su mujer se fuera con usted al suyo. A lo que el otro le respondió con igual solemnidad: Coincido en líneas generales con su planteamiento, querido colega. Quizás eso sería lo correcto, pero no estoy seguro que sea lo justo: ¡porque ustedes están saliendo del hotel y nosotros estamos entrando!

miércoles, 28 de enero de 2009

Calígula


Gai Juli Cèsar August Germànic (Ambitarinis (Antium)), hui Porto d'Anzio, 12 dC - Roma, id., 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41. Calígula ha passat a la història com un tirà boig, monstruós i cruel, responsable d'excentricitats com nomenar senador el seu cavall Incitatus, de cometre incest amb les seves germanes i creure's un déu vivent -ni més ni menys que Júpiter. En el seu intent de convertir Roma en una monarquia autocràtica de caire oriental, va executar magistrats, va menysprear el senat i va instaurar insaciablement nous impostos fins que una conjura de la guàrdia pretoriana va acabar amb la seva vida.

carta astral


L’altre dia vaig anar a sopar a casa d’una amiga, excel•lent sopar per cert, i desprès d’una botella de vi, i probablement dir unes quantes tonteries ens varem ficar en una pagina web, http://grupovenus.com, hem sembla que es deia, i ens ho varem passar molt bé fent la meva carta astral, sobre tot llegint les conclusions. No es que hi cregui al 100%, i de fet hi surten coses amb les quals no hi estic del tot d’acord (encara), però, ja que en general hem va sortir bastant semblant a l’idea que tinc de qui soc, pues la penjo per aquí. Segur que mes d’un i mes d’una, llegint això es pensarà que realment si, es bastant encertada. Seran dues entregues de dos grups cada un. Avui toca “Intereses y Habilidades Mentales” i “Emociones: Sentimientos y Disposición al Romance”. Bona lectura….

Intereses y Habilidades Mentales

Mercurio en Libra

Una de sus grandes capacidades es su habilidad de ver los dos lados de un mismo asunto, y de negociar y lograr compromisos y reconciliaciones. Con tacto, muy razonable y con su considerable finura social, usted trabaja muy bien con las personas tanto en los negocios como en relaciones personales. Es objetivo y algo despegado de prejuicios emocionales y por ello haría un excelente consultor, mediador o encargado de relaciones públicas. Insiste en ser justo y en buscar armonía o por lo menos coexistencia pacífica entre la gente, y su diplomacia es una ventaja para cualquier negocio o situación social. Tiene además, una fina sensibilidad artística y puede trabajar en un ambiente artístico o cultural.

Mercurio en casa 10

Piensa mucho acerca de su carrera, su reputación e imagen pública, y la manera en que hace una contribución o en que impacta al mundo. El hablar en público o las comunicaciones de alguna otra clase probablemente serán un importante aspecto de su trabajo.

Mercurio en aspecto armónico a Marte orbe 0° 44'

Usted habla con claridad, decisión y convincentemente, y disfruta de una vigorosa discusión o debate. Puede ser un abogado eficiente, o un orador público, o un vendedor de ideas. Otros tienden a oírlo y a seguirle, y tiene un talento para dirigir gente y tomar decisiones. También tiene aptitud para escribir, especialmente crítica o sátira.
________________________________________
Emociones: Sentimientos y Disposición al Romance

Luna en Aries

Debido a su fogoso genio y a su impulsividad emocional, las explosiones emotivas son frecuentes en usted. Se expresa directa y honestamente y nadie tiene que adivinar cuáles son sus verdaderos sentimientos. Sin embargo, detesta demostrar cualquier debilidad o necesidad de apoyo, ánimo y consuelo. Es a menudo, impaciente consigo mismo y con los demás. Aborrece la dependencia emocional y le disgustan los "quejones".

Con su propio entusiasmo para enfrentar los retos de la vida, usted inspira a otros a tomar una acción positiva en sus vidas, y le atraen los aventureros, los valientes e independientes. Es algo mandón, pero no le gusta andar con personas a quienes pueda mandar demasiado. Le gusta tener una buena pelea de vez en cuando. Las relaciones basadas en el respeto mutuo y un alto grado de libertad emocional son ideales para usted.

Le contraria mucho el no tener suficiente actividad física vigorosa. Se siente mejor si "da una batalla" en las canchas de tenis o en cualquier otro deporte competitivo frecuentemente.

Luna en casa 4

Tiene fuertes ataduras con su pasado, el lugar donde ha crecido, su herencia y las tradiciones familiares. En realidad, no le es posible salirse de los hábitos y roles aprendidos durante su niñez. El lazo con su madre es muy fuerte y usted busca cariño y protección en su pareja y otros miembros de su familia también.

Luna en aspecto desarmónico a Mercurio orbe 6° 15'

Usted no está interesado en temas que son totalmente abstractos o técnicos. Tiene que tener el elemento personal, humano para evocar su interés. Su interés es la gente y sus motivaciones, sentimientos internos, sus vidas y experiencias personales. Es un oyente natural con un talento para hacer que otros hablen de sus vidas, sus sueños, deseos, y las cosas que le son significativas de manera personal a ellos. También podría ser un excelente escritor, reportero o biógrafo.

Tiene un particular interés en el pasado. Le preocupan o las historias personales (la niñez y las experiencias familiares tempranas, geneología, etc.) o las raíces y orígenes de las sociedades (arqueología, mitología, historia, etc.)

Es nostálgico y ama escuchar las historias de las vidas de las personas, y el discutir sus propias experiencias y sentimientos. Le agrada leer biografías y memorias, y probablemente guarda un diario personal. Tiene, además la habilidad de ser un orador de éxito.

Luna en aspecto armónico a Marte orbe 7° 0'

Es asertivo y confronta las dificultades de una manera directa, y de sentido común. No tolera la auto compasión o la pasividad y puede ser algo brusco con los problemas emocionales de otros. "Deja de llorar y HAZ algo al respecto" podría ser su lema.

Venus en Virgo

Es reservadamente devoto y fiel a sus seres queridos, y a menudo se convierte en una especie de sirviente de su pareja. Se le hace mas fácil demostrar su amor por alguien haciendo algo por él, o simplemente estando allí, que diciéndoselo de forma romántica y conmovedora. Usted es una persona tímida que teme expresar demasiado sentimiento o emoción. Subestima además su atractivo y su propio valor para recibir amor y apreciación.

Venus en casa 9

Usted se ve atraído por los extranjeros, los lugares exóticos, los viajes y la gente que pueda expandir sus horizontes, enseñarle algo o mostrarle lugares y situaciones que nunca ha vivido antes. El compartir una filosofía o ideal con su pareja amorosa es muy importante para usted.

Además, siente un amor y parentesco con la gente en todos los lugares, no sólo con su propia familia, nacionalidad o grupo. Tiene un don para encontrar similitudes y enlazar gente con diferentes antepasados o con diferentes perspectivas.

Venus en aspecto armónico a Júpiter orbe 3° 45'

Usted aprecia los lugares y ambientes hermosos, así como también la amable compañía,y aunque disfruta ayudando a las personas, rara vez se sale mucho de su camino para ello. Es de buen humor y de corazón generoso pero con una inclinación a la pereza.

Venus en aspecto desarmónico a Saturno orbe 1° 14'

Usted es serio y le resulta difícil disfrutar de manera despreocupada, abierta y juguetona con los demás. Rara vez hace nada por el placer de hacerlo, y puede ser muy tacaño y parsimonioso. Quizás por pasadas experiencias en su vida, es muy cauteloso al intimar con las personas y en compartir sus sentimientos. Aunque desea amor y cariño, el intimar es algo difícil para usted. Puede llegar a involucrarse amorosamente con quienes no le valoran o le traten como merece. Necesita aprender a valorarse y amarse antes de ser feliz en el amor.

Venus Conjunción Urano orbe 5° 34'

Es espontáneo, y fácilmente excitable emocional y sexualmente. Se enamora muy rápidamente y tiene poco dominio de sí; siente preocupación por los convencionalismos cuando de sus sentimientos se trata. Sin embargo, se le dificulta el sostener una relación; después que la primera etapa de excitación se aquieta, especialmente si su pareja es una persona básicamente conservadora, y que no le gusta cambiar o experimentar. Las relaciones no tradicionales le atraen, y su libertad personal es muy importante para usted.

Venus Conjunción Plutón orbe 7° 44'

Tiene sentimientos amorosos profundos y compulsivos que parecen irresistibles y a menudo irracionales. Sus relaciones amorosas son muy apasionadas e intensas, y usted vive entre el éxtasis y la agonía en el amor. Sus experiencias en el amor siempre le cambian profunda y fundamentalmente, aún cuando esto sea a través de confrontaciones o separaciones dolorosas y difíciles. Para las cosas que son de importancia para usted, es casi un fanático emotivo.

Cap del Gabón

Tiberius Claudius Nero


Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà, successor d'Octavi August.
Tiberi era fillastre d'August, que el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Va veure desaparèixer progressivament, gràcies a oportunes morts, tots els seus possibles rivals en la successió.

Tot i que s’han te una imatge d’emperador boix, sobre tot al voltant de la llegenda que envolta el seu exili voluntari en la illa de Caprí, amb tot el que es va arribar a escriure sobre les seves perversions sexuals i crueltat, personalment crec que va ser digne successor de August. Per no fer-ne una cosa massa carregosa, hem limitaré a anomenar unes lleis que es van idear sota el seu regnat.

• Límit de despeses en jocs i espectacles.
• Límit en el luxe de mobles.
• Fixació anual per part del Senat dels articles alimentaris.
• Ordre que establia que els àpats havien de ser consumits sencers, i obligava que la carn i altres aliments sobrants es consumissin en menjars posteriors (era costum llençar fins a la meitat d'un animal del qual ja s'hagués menjat una part).
• Va prohibir el costum de besar-se cada dia.
• Va prohibir demorar més enllà de les calendes de gener els regals de principi d'any.
• Un consell de família castigaria les adúlteres que no tinguessin acusador públic.
• Va prohibir als magistrats adquirir dona per sorteig i després repudiar-la.
• Va prohibir els ritus egipcis i els jueus (aquesta última religió penetrava entre els lliberts).
• Va establir les Cohorts Pretorianes o Guàrdia Imperial a Roma (fins aleshores estaven als voltants).

La seva mort l'any 37 va ser obra potser del seu successor, Calígula. Aquest si que va ser una cosa ben especial… mes en un altre entrada

Fabris Gabriele

El primer d’una llarga llista d’emperadors. (2/2)


En el Tractat de Brindisi també hi intervingué Sext Pompeu, l'últim adversari dels triumvirs, el qual, amb la seva flota, encara representava un estimable poder militar oposat al triumvirat. Pompeu controlava Sicília i, per tant, posava en perill l'arribada del blat de les províncies a Roma, fet que soscavava l'autoritat d'Octavi. Com que Pompeu no abandonava la seva política de bloqueig, tornà a trencar el tractat l'any 38 aC. Aquell mateix any la concessió de poders dictatorials es renovà per cinc anys més. Dos anys després, el 36 aC, el general d'Octavi, Marc Vipsani Agripa, aconseguí guanyar a Pompeu a la Batalla de Naulòquia, al nord de Sicília. Octavi va arribar poc després, derrocà a Lèpid, les tropes del qual estaven plenes a vessar de soldats, i des d'aleshores dominà tota la part occidental de l'imperi. En la lluita entre els triumvirs pel govern en solitari ja només quedava Antoni.

Mentre Octavi conduia, des de finals de l'any 35 aC fins l'any 34 aC, un exèrcit ferotge per petites campanyes a Dalmàcia, el seu rival liderava una guerra contra els parts que fracassà. A part d'això, Antoni va establir una relació duradora amb la reina d'Egipte, Cleòpatra, fet que comportà que, l'any 32 aC, ell rebutgés i abandonés a Roma la molt popular Octàvia. Octavi aprofità la conducta d'Antoni hàbilment per a fer-se propaganda. En aquesta situació es trobaven quan, aquell mateix any, Antoni entregà a Cleòpatra i als fills d'ambdós algunes províncies orientals de Roma, la qual cosa el va conduir a perdre qualsevol suport a Roma. Octavi, per tal de fer els seus últims partidaris infidels a Antoni, els intimidà amb un sacrilegi: llegí el testament d'Antoni entregat a les vestals (possiblement falsificat) en públic, en el qual declarava als fills de Cleòpatra els seus hereus. Arran d'això, el Senat declarà la guerra a Cleòpatra i enemic públic a Marc Antoni.
Així doncs, Octavi havia aconseguit transformar la lluita contra un rival polític en una guerra de Roma contra un enemic extern. El primer xoc entre ambdós rivals dugué aviat la resolució del conflicte. A la Batalla d'Àccium, que ocorregué a l'entrada del golf ambraci de l'Epir el 2 de setembre de l'any 31 aC, Octavi guanyà a Antoni i Cleòpatra en un enfrontament entre les seves forces i les d'Agripa i Octavi, el qual , presumptament, es marejà a la coberta del seu vaixell durant el combat. L'any següent, amb la conquesta d'Alexandria, l'annexió d'Egipte com a província romana i el suïcidi d'Antoni i Cleòpatra, acabà la guerra entre ambdós pel poder i, tanmateix, un segle de guerres civils romanes. Com a símbol d'aquest fet, que per fi la pau imperava a tot l'Estat, s'enllestí, el 12 de gener de l'any 29 aC, l'arc de triomf del déu romà Janus al Fòrum romà. Aquest fet ocorregué fins a tres vegades en el darrer segle d'història de Roma.

Cèsar August

El 13 de gener de l'any 27 aC començà a Roma un acte d'Estat de diversos dies de duració que oficialment posà fi a l'estat d'excepció de la guerra civil. Amb aquest fet es restaurava, formalment, l'antic ordre de la República, però de fet s'establí un ordre monàrquic completament nou: l'Imperi Romà sota la forma del Principat. A proposta del senador Luci Munaci Planc, el Senat romà entregà a Octavi aquell mateix 16 de gener el nou títol honorífic d'August, el qual acabaria eclipsant el seu nom real.
En els anys posteriors a Àccium el nou emperador es topà amb tres grans reptes: la construcció del nou Estat imperial, enfortir tan internament com externament la seguretat de l'imperi i garantir-se la successió, per a assegurar la continuació de la seva obra després de la seva mort. I en aquell acte August ho aconseguí tot, aquell acte no només marcà l'inici dels seus 40 anys de govern com a emperador, sinó que també marcà l'inici d'una nova era de la història de Roma.

El primer d’una llarga llista d’emperadors. (1/2)


Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Nàpols, 19 d'agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l'assassinat de Cèsar l'any 44 aC. Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que fins l'any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de reinstaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se'l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.

Juli Cèsar no tenia fills i s'encarregà del seu nebot i li permeté participar, l'any 46 aC, en el seu Triomf amb motiu de la seva victòria a la Guerra Civil. L'any següent el jove August acompanyà al seu oncle valencià a la seva marxa contra els fills de Pompeu a Hispània, on Cèsar, evidentment gràcies a la seva audàcia, s'imposà. Ell degué participar també en la campanya contra els parts com a magister equitum i va ser destinat ja, amb els seus amics Marc Vipsani Agripa i Quint Salvidiè Rufus, a Apol•lonia, a l'actual Albània. Allà li arribà la notícia de l'assassinat de Cèsar. Durant el seu viatge cap a Roma s'assabentà que el seu oncle valencià, el dictador Juli Cèsar, l'havia adoptat mitjançant el testament i que l'havia designat hereu principal dels seus bens privats.
Ascens al poder

Una vegada arribà a Roma, August acceptà el testament així com tots els càrrecs per tal d'unir-los i s'anomenà des d'aleshores ençà com el seu pare adoptiu, Gai Juli Cèsar. En el conflicte entre els partidaris de l'imperi, els quals s'agrupaven al voltant de Marc Antoni, i els republicans, enfrontats des de l'assassinat de Cèsar, ell no tingué cap mena d'importància per a Gai Càssius Longí ni per a Brutus i Dècim Juni Brutus.
Marc Antoni reclamà, com a subordinat de Cèsar i com a cònsol de l'any 44 aC, el lideratge del partit de Cèsar. Per tant, es negà, en un principi, a entregar el poder del dictador a Octavi. No obstant això, aquest pagà als llegats de Cèsar i a la població de Roma. Per això, August usà les tropes segrestades d'Apol•lònia, destinades a la guerra contra els parts, però hagué de subhastar-se alguns bens. Aquesta manera de d'actuar li proporcionà ràpidament un bon nombre de seguidors i, per tant, pes polític. L'influent senador i excònsol Marc Tul•li Ciceró, el qual no s'havia assabentat de la conspiració però que simpatitzava amb la causa republicana, sostingué l'aparentment inexperimentat jove, amb l'esperança de poder-lo consolidar com a oponent polític de Marc Antoni. Octavi després el matà. Però es recolzà en alguns consellers erudits com l'acabalat Mecenes i seguí amb els seus plans.

Mentre Antoni, l'any 43 aC, lluitava a la Gàl•lia contra Dècim Brutus, Octavi reclutà a Itàlia un exèrcit de veterans de Cèsar i s'apoderà, mitjançant un cop d'Estat, de la ciutat de Roma. Sota pressió militar i a proposta de Marc Tul•li Ciceró, el Senat li assegurà a Octavi un càrrec militar acceptable per a ambdós, li atorgà el dret de senador i cònsol i li autoritzà l'assumpció de tots els càrrecs 10 anys abans de l'edat legal mínima per a poder assumir-los. Octavi va contreure fins i tot una aliança amb els republicans a partir d'aquell moment. De fet, aquell mateix any Octavi guanyà a Antoni a la Guerra Mutinense juntament amb un exèrcit del Senat sota les ordres dels cònsols Hirti i Pansa.
Ambdós cònsols de la República van morir durant la guerra i Octavi reclamà un dels consolats per a ell. Com que el Senat s'hi negava, Octavi l'obligà a elegir-lo com a cònsol, el 19 d'agost de l'any 43 aC, amb l'ajuda de les tropes i la proposta dels assassins de Cèsar. Mentrestant, Antoni tenia cada vegada més legions sota el seu comandament, fins a arribar a tenir les mateixes que tenia abans de la derrota. Per això, mentre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com al "venjador" del seu pare adoptiu, s'intercanviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliança amb els líders del partit dels populares, el partit de Cèsar. Aleshores, seguint l'exemple de Cèsar, Pompeu i Cras de l'any 60 aC, Octavi, Antoni i el cap dels genets Lèpid formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un Segon Triumvirat, la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, Clòdia.

martes, 27 de enero de 2009

Running to stand still

27 de gener

Bon dia a tots. Avui som un dia mes de gener, però la veritat es que per mi es un dia una mica especial.
Avui va d’una persona que vaig veure per últim cop a finals de maig del 2008, l’últim cop que en vaig saber alguna cosa va ser a l’agost. Al mes de maig varem quedar que parlaríem per aquestes dates, quedaríem, i miraríem de tirar en davant una amistat un cop enterrats els sentiments apassionats que ens van unir durant dos anys. Però al dia d’avui, no hem quedat amb res, o pot ser no hem tingut el valor tant l’un com l’altre d’agafar el telèfon per dir “hola, que tal estàs?”. Segurament ja no toca, pot ser em arribat a un punt on tot esta dit, que no queda res per tirar en davant, ni un simple contacte. Aquella trucada vaig estar a punt de fer-la unes quantes vegades per això, però no vaig poder, perquè no volia tornar a caure un cop mes en lo mateix. Amb el pas del temps m’han he adonat del perquè les coses a vegades simplement no poden sortir bé, encara que ho desitges de tot el teu cor. Ja nomes queden les experiències viscudes, els records i les esperances enterrades.

Aquell experiència va ser molt maca, tot i que per moments molt dura. Gracies a ella he progressat molt com a persona, i nomes en puc ser agraït. Es dimarts, 27 de gener i avui es el seu aniversari i des de del meu teclat li desitjo que passi un molt bon dia i un molt bon any. Li desitjo de tot cor que trobi tot el que ella desitja i voldria.

Bona sort Nuria!

lunes, 26 de enero de 2009

Francis Bacon

Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas.

díptica satíric flamenc

No se com s’escriu exactament, però en francès es diu Diptyque, i aquest Diptyque (pot ser díptica???) satíric flamenc del segle 16 no deixa de tindre el seu toc de gracia. El primer panel diu….

“deixia aquest panell tancat, sinó t’enfadaràs amb mi”


Evidentment no en fem cas i descobrim aquest cul flamenc dels anys 1500 i la segona inscripció...

“no serà culpa meva, ja que t’havia avisat abans”

Finalment el nostre bromista de fa 500 anys ens deixa una ultima frase, en l’últim panel...

“com mes t’estem avisant, mes ganes tindràs de ficar-te en el merder”
Tot i que es la mena d’humor i coses que es poden trobar facilment en pintures de Jérôme Bosch et de Quentin Metsys, es rarisim de trobarse una pintura que nomes ho te com unic motiu. Aquesta pot ser vista en la universitat de Liega (Belgica).

domingo, 25 de enero de 2009

Robert Campin

Quentin Metsys

Gladiador (3/3)


El dia de la festa, els gladiadors luxosament vestits es dirigien a l'amfiteatre creuant la ciutat. Un cop a l'arena efectuaven un simulacre amb armes de fusta o sense punta (arma lusoria) que era una preparació per a la lluita. Per donar la senyal de començament del combat es feia sonar un corn. Llavors, els lanistes escollien als gladiadors que havien d'actuar i delimitaven l'espai del combat a la sorra marcant-lo amb un bastó. En arribar els gladiadors al moment final del triomf preguntaven al públic si havia de matar al vençut o no. Si els espectadors entenien que mereixia el perdó, que era la majoria dels cops, tancaben la mà amb el dit polze (que representava la seva espasa) i per decretar la seva mort assenyalaven amb el polze al vençut i amb la resta de dits cap avall senyalant l'Hades. Durant el Baix Imperi, tan sols l'emperador tenia el dret de perdonar o condemnar a mort. Els gladiadors guanyadors rebien com a premi palmes, corones adornades amb cintes i als temps de l'Imperi una quantitat de diners. Quan a un gladiador se li entregava en premi una espasa roma (rudi) era la senyal de l'autorització per abandonar la professió de gladiador.

Els gladiadors que morien a la arena eren arrossegats a l'espoliari pels esclaus que eren al servei de l'amfiteatre els quals feien servir un garfi de ferro i els treien per la porta anomenada de la Mort. Aquesta porta portava al espoliari, dependència de l'amfiteatre destinada a dipositar els cadàvers de la sorra per desposseir-los de les seves armes i vestimentes, acte que determina molt bé el concepte d'espoliar d'on provenia la paraula.

Facebook

Fa dies, però que molts dies, vaig rebre una invitació per obrir un facebook i agregar, ara ja no m’han recordo qui, així que, i com que soc curiós de mena hem vaig fer un perfil sense foto ni cap dada tret del meu nom i a veure que passava. I al llarg dels dies he anat rebent sol•licituds de gent que ni tant sols conec però que deuen ser amics d’amics, d’amics, d’amics. He passat d’agregar aquesta gent i també m’han he recordat de aquest article de la vanguardia de fa molts de dies que parlava de aquella noia que tenia 150.000 amics, però que es trobava mes sola que la una. No deixa de ser curiós per això el facebook. Fa poc una amiga hem va dir que havia trobat una colla que feia 25 anys que no hi parlava i estava molt il•lusionada.
Fa una setmana, vaig rebre un petit correu d’un tal Geert en facebook. Andà que feia anys que no sentia aquest nom. Era el meu amic de “tota la vida” (belga) que quan vaig vindre cap a Catalunya ens varem perdre de vista. Passat la sorpresa, el vaig contestar. Ara resulta que esta casat (diu que amb una dona que li surt molt cara, jejejeje) i te dues noietes precioses, igual que jo. Ara, i al cap de 2 petits correus mes, la pregunta que hem salta al cap es, si realment faig bé de seguir amb això. Tots dos hem seguit camins molt diferents en la vida, i nomes per el fet d’haver canviat de país també he acabat canviant molt de mentalitat. El Geert que vaig conèixer fa anys ja no tindrà res a veure tampoc amb el que hi ha ara. A mi m’agradava aquell record. No obstant seguiré el contacte, perquè un cop mes la curiositat pot mes que el cap. I ja veurem per on acaba anat tot. Bon diumenge a tothom.

Gladiador (2/3)

S'han descobert molts exemplars, principalment a Pompeia i, d'altra banda els monuments figurats referents als gladiadors son abundants i rics en detalls. Les principals son:

* Casc. És la peça més característica entre les armes defensives del gladiador que recorda el que feien servir als últims temps de l'edat mitjana. Duia una visera amb forats que cobrien completament el rostre permetent veure i respirar. Els diferents models de cascos s'explica per la varietat de combats, però també pel desig dels lanistes d'equipar als seus homes amb la major riquesa possible de forma que produïssin un efecte teatral.

* Escut. Podia ésser quadrat, ovalat o circular, més lleuger i elegant que l'escut militar.

* Braçalets. Protegien la mà i el braç que no protegia l'escut. Podien ésser de bronze o simplement amb forma de corretges entrelligades. Les cames eren defensades per òcrees o gamberes.

* Llances

* Gladius, que de vegades podien substituir per un estoc puntegut.

* Punyal, recte o encorbat.

Els gladiadors portaven el pit descobert i la part inferior del cos amb un vestit curt, una tela, que fixaven amb un cinturó, baixava per davant fins els genoll i anava recollit als malucs per no molestar al moviment de les cuixes.

sábado, 24 de enero de 2009

Hieronymus Bosch i el seu mon

Amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou conegut l’artista Hieronymus van Aken, reconegut pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes. Tot i que no existeix cap document precís que documenti el seu naixement, aquest es situa entre 1450 i 1455 a la ciutat de Hertogenbosch, una de les quatre capitals de província del ducat de Brabant, on va viure i desenvolupar la seva trajectòria artística.

El cognom van Aken és el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d’Aquisgrà, d’on procedia la família del Bosch, establerta a Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d’una família pertanyent al gremi de pintors en què probablement va aprendre la tècnica i passió per la pintura i el dibuix.

Hieronymus Bosch va néixer en el si d’una família acomodada amb possessions (terres i cases). El seu pare, Antoni van Aken, va tenir tres fills (Hieronymus, Jan i Goosen) i una filla (Herberta). Amb la mort del pare el 1478, el fill gran, Goosen, fou l’únic que va poder heretar el cognom que li permetia formar part del gremi de pintors. Probablement per aquest motiu, Hieronymus va adaptar el nom toponímic de la seva ciutat (Hertogenbosch), abreviant-lo i convertint-lo en Bosch i llatinitzant el seu nom, així doncs va signar les seves obres sota el nom de Jeroen Bosch, tot i que trobem variants que el donen a conèixer també com a Den Bosch o Jeoren die maerle (Jerònim, el pintor).

No disposem de fonts que permetin traçar una trajectòria vital clara, sobretot en la seva infància i joventut i que ens ajudin a conèixer el seu procés d’aprenentatge i a entendre millor les influències vitals en la seva enigmàtica obra.

Segons els arxius jurídics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se als volts de 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d’una família acomodada local amb qui no van tenir descendència. El matrimoni va compartir una important fortuna, Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, donat que els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector més ric de la seva ciutat.

Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics, per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l’estàtua de la Verge (“Zoete Lieve Vrouw)” ubicada en l’interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la propseritat comercial i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir de 1486 i fins la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l’únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social. Aquesta posició el va permetre establir relacions amb persones d’alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell).

No existeixen documents que confirmin que Hieronymus Bosch va viure sempre a la ciutat de Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més fiable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya als volts de 1495-1505, seguint a escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se per obres com l’Escorial, però no s’han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.


Als voltants del mes d’agost de 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys més tard ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.

Els Brueghel

Brueghel o Bruegel és el nom de diferents pintors flamencs de la mateixa família:

* Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), el membre més famós de la família i l'única que va signar quadres seus com a 'Bruegel' (sense la hac).
* Pieter Brueghel el Jove (1564-1638), fill de l'anterior.
* Jan Brueghel el Vell (1568-1625), fill de Pieter Brueghel el Vell.
* Jan Brueghel el Jove (1601-1678), fill de Jan Brueghel el Vell.
* Abraham Brueghel (1631-1690), fill de Jan Brueghel el Jove.