Bon any nou Feliz año nuevo Happy new year Bonne nouvelle année Gelukkig nieuwjaar Geseende Kerfees en 'n gelukkige nuwe jaar Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr! En frehlicher Grischtdaag unen hallich Nei Yaahr! Melkam Yelidet Beaal Felises fiestas pa' tos y felis año nuevo compares, ele la grasia quillo Felí Navidá o Felí Año, Felize Pascua Felí Navïá y próspero Año Nuevo I'D Miilad Said ous Sana Saida Feliz Nadal e Buena Añada. Buen Nadal e Buen Año Buen Nadal e Buena Añada. Goyosas Fiestas Nabidals y Buen Cabo d'Año Bon Nadau e Erós An Nau Etc… Etc… Etc…
"Richard Dawkins (nom complet: Richard Clinton Dawkins; nascut el 26 de març de 1941) és un etòleg britànic, teòric evolutiu i escriptor de divulgació científica que ocupa la càtedra Charles Simonyi de Difusió de la Ciència a la Universitat d'Oxford."
Aquest mati ni coneixia el seu nom, i ara es com de la família.... Quin tio mes interessant d’escoltar. Serà perquè es ateu, humanista o angles o simplement perquè es intel•ligent, lògic i pràctic i amb les idees ben quadrades en un cap ben ple, però m’agrada. Buscant per el seu nom hi han un mon de pel•lícules a youtube, i un mon d’articles en google. Un renaixentista pur i dur.....
"Dawkins es va donar a conèixer amb el seu llibre El gen egoista, publicat el 1976, que va popularitzar la visió de l'evolució des del punt de vista dels gens, i va introduir els termes mem i memètica.
El 1982 va fer una contribució original a la ciència de l'evolució amb la teoria presentada en el seu llibre El fenotip estès, on afirma que els efectes fenotípics no estan limitats al cos d'un organisme, sinó que poden abastar més enllà dins l'ambient, incloent-hi els cossos d'altres organismes. Des de llavors ha escrit diversos llibres molt populars sobre l'evolució, i ha parlat a la televisió britànica sobre biologia evolutiva, creacionisme i religió.
Dawkins es declara ateu, humanista i escèptic. És membre del moviment bright i –com a comentarista de ciència, religió i política– és entre els intel·lectuals públics més coneguts del món en llengua anglesa. La defensa apassionada de Dawkins de l'evolució li ha guanyat el malnom de "rottweiler de Darwin"."
Fill il·legítim d'un comerciant de Florència. La seva mare, que era francesa, es deia Giovanna. Boccaccio en lloc de seguir la carrera comercial del seu pare, estudià els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols i va freqüentar la cort culta i refinada de Roberto d'Angiò que era amic personal del seu pare. El 1340 va haver de retornar a Florència per una fallida econòmica en els negocis paterns. Entre el 1346 i el 1348 visqué a Ravenna i a Forlì, on va ser hoste de Francesc II Ordelaffi i establí relació amb els poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi.
El 1348 la pesta es va estendre per Florència (episodi històric on es desenvolupa el Decameró on narra com un grup de deu joves (set noies i tres nois) es refugien en un turó durant la pesta de Florència de 1348 i per entretenir-se s'expliquen, en el decurs de deu dies, cent històries de caire sovint humorístic i eròtic. Fins al segle XIX a l'Europa catòlica només va ser permesa la circulació d'una versió molt censurada del Decameró.)
L'any següent a la mort del seu pare s'ocupà del que quedava del negoci familiar.
El 1350 coneix Petrarca amb el qual va tenir una gran amistat.
En els darrers anys de la seva vida va estudiar a fons les obres de Dante i va adoptar una vida de caire espiritual i religiós.
Francesco Petrarca va néixer a Incisa, prop d’Arezzo, fill d'Eletta Cangiani (o Canigiani) i del notari Pietro di Parenzo, anomenat Petraco, güelf blanc exiliat de Florència per motius polítics que fou amic de Dante Alighieri. La seva infància va transcórrer a la Toscana, primer a Incisa i després a Pisa, on el seu pare s’havia establert per raons polítiques i econòmiques. Però ja al 1311 la família es va traslladar a Carpentras, prop d'Avinyó (Provença), on Petracco esperava obtenir algun encàrrec de la cort papal.
Les inclinacions literàries de Francesco es manifestaren ja des de molt jove en l'estudi dels clàssics i en composicions poètiques ocasionals. Malgrat tot, després dels seus estudis gramaticals amb el mestre Convenevole da Prato, fou enviat pel seu pare primer a Montpeller i posteriorment, amb el seu germà petit Gherardo, a Bolònia per estudiar Dret Civil.
Mort el pare, poc després del seu retorn a Provença, el dia 6 d’abril de 1327, a l'església de Santa Clara d'Avinyó, Petrarca va trobar Laura, de la qual es va enamorar. Va ser un amor autèntic amb una dona real, com insisteix el poeta en les seves confessions autobiogràfiques? Fins avui, Laura és un personatge impossible d’identificar; ni tan sols es pot saber si va existir realment o si aquest era el seu nom. En tot cas, Simone Martini, pintor de l’escola senesa i amic de Petrarca, sembla que en va fer un retrat que malauradament s'ha perdut.
Cap al 1330, esgotat el modest patrimoni que havia heretat, Petrarca s’inicia en la carrera eclesiàstica, prenent els ordes menors i obligant-se a observar el celibat i a fer missa. Un antic company d’estudis el va fer entrar com a capellà al servei de la família del cardenal Giovanni Colonna. Per complimentar encàrrecs d’aquesta il·lustre i noble família romana, va realitzar en aquells anys nombrosos viatges per Europa: va anar a París, Gant, Lieja, on descobrí dues obres de Ciceró, i també a Aquisgrà, Colònia i Lió. Paral·lelament a la formació cultural clàssica i patrística, creixia el seu prestigi en la política: vers el 1335 va iniciar la seva correspondència amb el Papa, amb l’intent no sols d’apaivagar les creixents revoltes que tenien lloc a tota la península italiana, sinó també per obtenir el retorn de la seu pontifícia d’Avinyó a Roma.
Fou en aquest període entre 1336 i 1350 que va visitar Roma per primer cop; posteriorment va tornar a la Vauclusa, on havia adquirit una casa. També va néixer el seu fill Giovanno, el qual va morir jove, així com una filla, la Francesca, fruit d'una misteriosa relació. Els anys següents va dedicar-se a la seva primera obra humanística important: Africa, poema èpic en llatí, en versos hexàmetres, basat en la segona guerra púnica, en el qual segueix molt de prop la narració de Titus Livi. El 8 d’abril de 1341 fou coronat a Roma com a magnus poeta et historicus i obtingué el Privilegium Lauree. Després va escriure les Epistolae metricae i el Bucolicam Carmen també en hexàmetres llatins.
L'any 1347 es va sentir atret per l'aventura política de Cola di Rienzo, a instàncies del qual va obtenir del Papa la promesa de proclamació, el 1350, del Jubileu romà. Més endavant, preocupat pel curs dels esdeveniments, va tornar a acollir-se a la protecció d'algunes poderoses famílies italianes com els Visconti de Milà.
El juny de 1361, fugint de la pesta, abandonà Milà per anar a Pàdua i l'any següent a Venècia, on la República de Venècia li va cedir una casa a canvi de la promesa de donació a la ciutat, a la seva mort, de la seva biblioteca. La seva tranquil·la estada a Venècia va transcórrer entre amics i llibres fins que fou pertorbada per un atac a la seva obra i figura per part de filòsofs averroïstes. Amargat per la indiferència dels venecians, després d’alguns breus viatges, va acceptar la invitació de Francesco da Carrara i s'establí a Pàdua. Al cap de poc temps es traslladà amb els seus llibres a Arqua, un llogarret tranquil on s'havia fet construir una modesta casa. A Arqua es va retrobar amb la seva filla Francesca. No va sortir ja d'Arqua més que un cop, per fugir de la guerra entre Pàdua i Venècia i una altra vegada per pronunciar una oració solemne que ratificava la pau entre ambdues ciutats.
Morí a Arqua la nit del 19 de juliol de 1374. Fou enterrat, per disposició testamentària, a l'església parroquial del lloc.
Da Vinci va aprendre pintura i dibuix al taller de Verrocchio cap a l'any 1470 i va cultivar igualment les matemàtiques i la música. L'any 1482, Leonardo marxà cap a Milà, on oferí a Ludivoco il Moro els seus serveis d'enginyer militar, d'arquitecte i d'escultor. Començà l'estàtua eqüestre del pare del duc, Francesco Sforza, decorà una sala del castell Sforzesco i s'encarregà de l'organització de les festes de la Cort. Els francesos expulsaren Ludovico i l'artista anà a Màntua (1499), a Venècia, a Roma, i després tornà a Florència l'any 1503, on la seva presència marcà el començament d'una nova era. Tornà a instal•lar-se a Milà el 1508 on formà escola. Després a Roma on tingué fama de filòsof quimèric i d'estranger inestable en el món real. Desenganyat, l'any 1516 acceptà la invitació de Francesc I de França a Le Clos-Lucé, on es dedicà sobretot a estudis arquitectònics per als castells reials i on tingué un final de vida tranquil. Tan donat per a la investigació científica com per les arts, tan apassionat per la recerca intel•lectual com observador (molt avançat pel seu temps) dels fenòmens naturals, demostra l'extensió enciclopèdica de la seva curiositat en els seus nombrosos quaderns de dibuixos, els quals, associats als escrits, alternen l'exactitud i la potència visionària. Com a enginyer, són molts els invents atribuïts a Leonardo, des d'un disseny per a la fabricació d'un helicòpter (model dotat d'ales giratòries equipat amb amortidors per a aconseguir un suau aterratge) o un vehicle automòbil, fins el comú ratllador de pa, passant per una pràctica serra per a marbre, una màquina per a fabricar cordes, modernes portes batents, màquines per a tallar caragols i llimes… També va dissenyar màquines de guerra com el carro blindat, vehicle accionat mitjançant unes manovelles que utilitzen la força muscular, i dotat d'una cuirassa en forma de con, les embarcacions submergibles (submarins) o els vestits per a bussos de combat. Una màquina per polir miralls, fusells de repetició i una grua mòbil que facilitaria les tasques de construcció, aconseguint elevar pesades càrregues. La seva excavadora flotant pretenia aconseguir que els rius fossin navegables. El seu molí d'aire calent, basat en el principi de la roda de pales i en l'aprofitament de la calor residual, que es fa funcionar mitjançant un motor de pales que, instal•lat en una xemeneia, gira a conseqüència de l'ascensió de gasos calents de la combustió. El mateix sistema serà utilitzat en una altra de les seves màquines, però fent que el motor sigui mogut per aigua. És un precedent dels mesuradors de cabal inventats més tard. No obstant això, cap d'aquests invents va passar de l'estadi del disseny, ni va ser utilitzat, malgrat que Leonardo no només dissenyava extraordinàries màquines sinó que també s'ocupava de resoldre tots i cadascun dels problemes relacionats amb la construcció de les mateixes.
El 1581, Galileu entra a la universitat de Pisa per estudiar medicina, però acaba interessant-se per les matemàtiques. Demostra que Aristòtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos és proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llençats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pèndol observant les oscil•lacions d'una llampria a la catedral. El 1592, Galileu esdevé professor de matemàtiques a la universitat de Pàdua, on restà 18 anys. Construí un aparell de mesura, el sextant, treballà en una explicació de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigué un tractat de mecànica mostrant que les màquines no creen energia, però la transformen. El 1604, a causa de l'aparició d'una nova, Galileu disputa amb els filòsofs que sostenien la tesi d'Aristòtil sobre la immutabilitat del cel. El 1609 s'assabenta del descobriment del telescopi per part de l'holandès Hans Lippershey i decideix construir-se el seu propi telescopi, diferent del dels Països Baixos i aplicar-lo a l'observació dels cels. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments que li permetia estudiar els cràters de la Lluna i distingir els estels de la Via Làctia. Descobreix quatre satèl•lits de Júpiter (els satèl•lits galileians). Descobriment que li serà disputat per Simon Marius. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provocà grans controvèrsies perquè els altres científics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions. El gran duc de Toscana el nombra matemàtic de la cort de Florència, la qual cosa li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. Galileu continua fent remarcables descobriments científics, observant les fases de Venus, que, amb els satèl•lits de Júpiter, el convencen de què Copèrnic no estava equivocat. L'Església s'oposa vigorosament a la posició de Galileu, però aquest demana la llibertat de recerca, a la seva carta a la gran duquessa Cristina el 1615. Contestant els seus arguments el Sant Ofici de Roma publica un edicte contra Copèrnic el 1616. El 1623, el Papa Urbà VIII autoritza Galileu a escriure un llibre comparant els sistemes de Ptolemeu i Copèrnic. No obstat això, Galileu és jutjat a Roma per la Inquisició degut els Diàlegs de 1632, perquè el 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Copèrnic. Aquest judici no fou anul•lat fins l'any 1992! La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri aprop de Florència. Allà acabà les seves recerques sobre el moviment i la resistència dels materials. El 1638 publicà a Leiden els Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències. Aquest treball marcà el començament de l'estudi de la dinàmica.
Bon dia a tots i totes. Espero que heu passat unes bones festes de Nadal.
I ja estem aquí de nou... adéu Florència i quans de records. La simpatia de la seva gent, la bellesa dels seus monuments, museus per un tubo rallant la síndrome de Stendhal, fred intens, moments plens d’emocions. Resumint, un gran viatge. Ja ho trobo a faltar! En els pròxims dies seguiré amb entrades relacionades amb el tema de Florència.
....La primera vegada que vaig sentir l'expressió papallones a la panxa em va fer somriure. I en uns temps aquests on el somriure o és escàs, o forçat, no està gens malament. La frase me la va dir una noia que, coses (bones) de la vida, ho sentia de vegades quan estava al costat d'un noi que, coses (dolentes) de la vida, no la corresponia. I em va agradar. Perquè es una sensacio efímera, que ve i que marxa, i que no la tries quan sentir, i no se sap si tornarà (...q mai més tornaran...) És potser aquest l'encant. Com el del plorar. Té màgia. També com quan dues persones que s'han creuat es giren al mateix temps i es troben mirant-se i després riuen; o com quan dos sense saber-ho pensen l'un en l'altre a la vegada. Perque les coses que no es diuen, diuen, és com si no existissin; i n'hi ha d'altres, diuen d'altres, que no cal dir-les perquè se sàpiguen....
Fragment d'un relat de Delas, "Papallones a la panxa"
Pensant en les meves princeses que ahir hem van trucar de Vic, on desprès de dos dies d’estar per allà ja en estan fins els colons d’estar hi, aquesta cançó de Radiohead (creep)interpretat per lady Carol. Un peto molt gros noietes....Anims! When you were here before, Couldn't look you in the eye You're just like an angel, Your skin makes me cry
You float like a feather In a beautiful world I wish I was special You're so fucking special
But I'm a creep, I'm a weirdo What the hell am I doin' here? I don't belong here
I don't care if it hurts, I wanna have control I want a perfect body I want a perfect soul
I want you to notice when I'm not around You're so fucking special I wish I was special
But I'm a creep I'm a weirdo What the hell am I doin' here? I don't belong here, ohhhh, ohhhh
She's running out the door She's running out She run run run run... run...
Whatever makes you happy Whatever you want You're so fucking special I wish I was special
But I'm a creep, I'm a weirdo What the hell am I doin' here? I don't belong here
Quan Persèfone era jove s'anomenava Core que significa «donzella». Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts
Solicitud, real, de empleo de un chaval de 17 años enviada a un Burger King. Le cogieron por su sinceridad y por gracioso:
Nombre: Pepe Solana
Sexo: Todavía no. Estoy esperando a la persona adecuada.
Puesto Deseado: Presidente o Vicepresidente de la Compañía. Bueno , en serio, cualquiera disponible. Si estuviera en disposición de que me cogieran para lo primero, no estaría pidiendo trabajo aquí.
Salario Deseado: 185.000 EUR al año, más una bonificación en stock options. Si no es posible, hagan una oferta y la discutiremos.
Formación: Sí.
Último puesto desempeñado: Blanco de las iras de directivos mediocres.
Salario: Menos del que merezco.
Éxito más reseñable: Mi increíble colección de bolis robados y notas post-it.
Razón para dejarlo: Me absorbía.
Horas disponibles para trabajar: Cualquiera.
Preferencia de horas: De 1:30-3:30 p.m., lunes, martes y miércoles.
¿Tienes alguna habilidad especial?: Sí, pero creo que seria más apropiado comentarlo en un ambiente mas íntimo.
¿Podemos contactar con tu actual jefe?: Si tuviera uno, ¿cree que estaría aquí?
¿Tienes alguna condición física que te impida cargar pesos de 50 Kilos?: ¿De qué?
¿Tienes coche?: Creo que la pregunta apropiada aquí sería: ¿tienes un coche que ande?
¿Has recibido algún premio o reconocimiento especial?: En realidad podría ser el ganador del premio del Instituto Bancario de devolución de cheques.
¿Fumas?: En el trabajo no, en mis ratos libres sí.
¿Que te gustaría hacer en los próximos cinco años?: Vivir en las Bahamas con una supermodelo fabulosamente rica, sexy y tonta que crea que soy lo más grande desde la invención del pan de molde. En realidad me gustaría estar haciéndolo ya.
¿Certificas que todo lo anterior es verdadero?: Sí, absolutamente.
Solemnitat de l'any litúrgic que l'Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem. Nadal és una festa occidental; apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del s IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354, amb la data tradicional. L'elecció d'aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent: la del dia que, després del solstici d'hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis (Solis) Invicti, el naixement de l'invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l'emperador romà. Constantí el Gran, que, mogut per idees sincretistes, havia decretat (321) la celebració del diumenge, a la vegada dia del Sol i dia del Senyor, afavorí l'adopció del Nadal per part dels cristians, i els responsables de l'Església hi veieren la manera d'oposar una festa cristiana a l'altra, símbol de la darrera resistència del paganisme. L'equivalent, a l'Orient, del Nadal és la solemnitat, més antiga, de l'Epifania, relacionada també amb les festes del solstici d'hivern. El sentit profund de totes dues festivitats és el mateix: celebrar la manifestació de Déu en la humanitat de Jesús. Quan l'Occident adoptà també la festa del 6 de gener, hi transferí l'aspecte de la manifestació de Crist als Mags a través de l'estel, i deixà per al 25 de desembre la commemoració del naixement de Jesús amb l'adoració dels pastors. La tradició romana més antiga, conservada per la reforma del concili II del Vaticà, comporta la celebració de tres misses de Nadal (a mitjanit, a l'aurora i al dia), els texts litúrgics de les quals insisteixen en la divinitat de Jesús, car foren composts en una època de reacció antiariana. A partir de l'edat mitjana a tot el món occidental s'han anat subratllant els aspectes més sentimentals del naixement de Jesús, i la festa nadalenca s'ha envoltat d'un seguit de manifestacions populars i familiars.
Algunes religions que si, celebren nadal (encara que no se si totes aquestes)
Cristianismo primitivo, Iglesias orientales, Iglesia maronita, Iglesia ortodoxa copta, Iglesia ortodoxa etíope ,Nestorianismo, Anglicanismo, Iglesia bautista, Metodismo, Pentecostalismo. Luteranismo, Calvinismo, Iglesia Presbiteriana, Iglesia Cristiana Integral, Anabaptismo, Cuáqueros (oficialmente: Sociedad de los Amigos), Unitarismo, Universalismo, Pietismo, Iglesia Valdense, Mormonismo, Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días (LDS),Comunidad de Cristo (RLDS, ex Iglesia Reorganizada de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días), Iglesia de Cristo (Terreno del Templo), Iglesia ortodoxa griega, Catolicismo
Giotto di Bondone (més conegut simplement com Giotto, 1267 - 8 de gener de 1337) va ser un pintor i arquitecte italià. Se'l considera el primer d'una sèrie de grans artistes que van contribuir i desenvolupar el Renaixement italià. Giotto va néixer en una família camperola pobra, prop de Florència, fill de Bondone, i en un principi va ser pastor. La major part dels historiadors no creuen que el seu nom fos una abreviació de Ambrogio (Ambrogiotto) o Angelo (Angelotto). La llegenda (narrada per Giorgio Vasari en el seu llibre Vides dels artistes, derivat del Commentari de Ghiberti) sosté que amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista Cimabue el va veure dibuixant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com aprenent. Una altra història a les Vides de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va. El seu art fou extremadament innovador, i és sovint considerat el precursor de l'evolució que portaria, poc després, a l'explosió del Renaixement italià. També se'l considera com la baula entre l'art bizantí i el de finals de l'edat mitjana. Les figures planes i simbòliques agrupades en l'espai decoratiu van deixar pas a els cossos individualitzats i modelats que interactuaven en un espai en perspectiva. Va aconseguir adoptar el llenguatge visual dels escultors donant pes i volum a les seves figures, marcant una diferència enorme amb la Madonna del seu mestre. L'equivalent de Giotto a la ciutat rival de Siena, el gran Duccio, imbuí les seves delicades composicions amb un ambient d'emoció profunda, però Giotto es manté com el gran iniciador de l'espai tridimensional en la pintura europea. Va tractar els temes religiosos que havien dominat l'art medieval amb un nou esperit, donant-los-hi una frescor clara i una vitalitat inesperada, i molts crítics parlen d'una "emoció humana" com a característica més peculiar de les seves obres. Va rebre encàrrecs per fer moltes obres a tota Itàlia, i es convertí en un bon amic del rei de Nàpols i de Dante Alighieri. Boccaccio el cita al seu Decameró.
El concepte de la ciutat ideal va ser àmpliament explorat per filòsofs, arquitectes, artistes i acadèmics durant el Renaixement. Una de les dissertacions més detallades sobre aquest tema va ser oferta per l’arquitecte florentí Antonio di Pietro Averlino (c. 1400-c. 1469) en el seu Trattato di architettura (Florència, ca. 1465). Més ben conegut com Filarete (terme grec que vol dir “amant de la virtut”), va usar la ciutat imaginària d’Sforzinda com a objecte literari en els 25 volums del seu tractat d’arquitectura, escrit en la forma habitual de diàleg entre el patró i el seu arquitecte. La ciutat ideal de Filarete va prendre el nom del seu patró Francesco Sforza, de Milà. Filarete va emplaçar la seva ciutat ideal d’Sforzinda dins d’una muralla en forma d’estrella de vuit puntes dins d’un fossat circular, el qual formava l’avantprojecte de la ciutat. Aquest pla va ser el primer de molts planells de ciutat ideal amb forma d’estrella, que s’oposaven a les àrees urbanes irracionals i col•lapsades de la típica ciutat medieval. En la seva obra, Filarete compara la ciutat ideal a un cos humà quan proposa que hauria de funcionar “com un organisme comunitari”. L’arquitecte va seguir teoritzant que els edificis no haurien de dissenyar-se per a respondre només als desitjos i necessitats dels ciutadans i el govern sinó que també s’haurien de construir per a respondre a tres valors centrals: permanència, bellesa i utilitat. Filarete és també conegut per la seva obra en les portes de bronze centrals de l’antiga basílica de St. Pere a Roma (1445), encarregada pel papa Eugeni IV (conservades quan l’antiga St.Pere va ser demolida i reinstal•lades a la nova Basílica de St. Pere) i, sota el patronatge de Francesco Sforza, l’Ospedale Maggiore (de ca.1456), el Castello Sforzesco i el Duomo de Milà.
I torna a fer tramuntana, i torna a fer fred. I mira que m’agrada! Quan bufa aquest vent d'enllà de les muntanyes el cel es torna d’un blau puríssim, però m’han estic cansant. Lo mes sorprenent de aquest vent es que passes de Figueres i de cop el vent desapareix. De camí cap a Besalú hi ha un poble que mig poble en te i l’altre no. Com pot ser que un vent tant violent sigui tant local a la vegada. Si mes no local per la meva regió, ja que també esta a França, a ses illes, i mes llocs segurament.
Avui, que som? A si, dijous. En principi tinc canalla aquesta tarda, però hauré de trucar a veure com esta la Rosa i si pot vindre. Ahir tenia febre quan la vaig tornar a casa de la seva mare. I dema comencen vacances, unes tres setmanes, meitat amb mi, meitat amb la mama. Entre mig de la meva meitat hi ha l’any nou. Les noies ja m’han dit que volien sortir, fer alguna cosa. Del moment no m’inspira la festa ni tinc res previst, ni muntat, però ja sortirà, sobre la marxa, que es quan les coses solen anar millor!
Del moment vaig a fer de maruja, que es lo que toca. La casa esta que fa pena.
Fa dies de això, vaig fer una entrada relacionada amb Florència, i en algun moment es descrivia que Stendhal va tindre alguna mena de problema al visitar no m’han recordo quina església, i hem vaig quedar amb les ganes de saber-ne mes coses, però per falta de temps, i desprès per oblit, aquí es va quedar. Però ara que tinc la Elyse a l’escola, la Rosa preparant el seu concert, estrena de bateria, he pensat... a veure que diu la wikipedia...
“La síndrome d'Stendhal és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al•lucinacions quan l'individu és exposat a una sobredosi de bellesa artística, pintures i obres mestres de l'art. Té aquesta denominació pel famós autor francès del segle XIX, Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle), qui va donar una primera descripció detallada del fenomen que va experimentar en la seva visita el 1817 a Florència, Itàlia i que va publicar al seu llibre Nàpols i Florència: Un viatge de Milà a Reggio. Encara que hi ha hagut molts casos de gent que sofria vertígens i esvaniments mentre visitava l'art a Florència, especialment en la Galleria degli Uffizi des del principi del segle XIX, no va ser descrit com una síndrome fins a 1979, quan la psiquiatra italiana Graziella Magherini va observar i va descriure més de 100 casos similars entre turistes i visitants a Florència, el bressol del Renaixement, i va escriure sobre ell. La síndrome d'Stendhal, més enllà de la seva incidència clínica com a malaltia psicosomàtica, s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant de l'acumulació de bellesa i l'exuberància del plaer artístic. Així que... no penso nomes visitar museus i esglésies quan estigui a Florència, que no fos que... :-P
... Mi nombre es Fibromialgia y soy una enfermedad crónica invisible. Estoy ligada a ti para toda la vida. Los que están a tu alrededor no pueden verme ni oírme, pero tu cuerpo se resiente. Puedo hacerte daño en cualquier momento y como quiera. Puedo hacerte daño y, si estoy de humor, puedo hacer que te duela todo el cuerpo.
Recuerdas cuando tu y tu energía andabais parejas y os lo pasabais bien. Te he robado la energía y te he transmitido cansancio. ¡Prueba a pasarlo bien ahora! También te he robado tu descanso (sueño) y, en su lugar, te he dado un espíritu complicado. Puedo hacerte temblar interiormente y puedo lograr que tengas frío o calor cuando los demás están bien. Ah, sí, también puedo lograr que te sientas ansioso o deprimido. Si tienes planes o ganas de tener un buen día, también puedo quitártelas.
Tú no has pedido tenerme. Yo te he escogido por diversas razones: El virus que cogiste y no te has quitado de encima, o aquel accidente de automóvil o quizás los años de abusos o de traumatismo. Bien, en cualquier caso, estoy aquí para quedarme.
He sabido que has ido a ver al médico y que no puedes quitarme de encima. Me hago un hartón de reír. Eso es sólo un intento. Deberás visitar muchos, muchos médicos antes que encuentres uno que pueda ayudarte de manera efectiva. Te harán tomar pastillas para el dolor, pastillas para dormir, también te dirán que tienes ansiedad o que sufres depresiones, te aconsejarán que te hagas masajes, te dirán que si duermes y haces bien los deberes, me iré, te dirán que pienses positivamente, te harán un tacto con lo dedos, una presión sobre los puntos sensibles y lo peor de todo, no te tomarán en serio cuando digas al médico como tu vida se debilita cada día que pasa. Tu familia, tus amigos y tus compañeros de trabajo te escucharán hasta que se aburran de oírte hablar de cómo te sientes y de que soy una enfermedad que debilita. Algunos te dirán cosas como "sólo tienes un mal día" o "recuerda que no puedes hacer lo mismo que hace veinte años", sin escuchar lo que habías explicado hace veinte días.
Otros empezarán a hablar a tu espalda mientras tú, tranquilamente, empiezas a sentir que estás perdiendo tu dignidad intentando que entiendan, especialmente, que tu estas en medio de una conversación con una persona "normal" y no puedes recordar lo que querías decir. Para acabar (hubiera querido guardar esta parte como un secreto) pero creo que ya lo has adivinado... El único lugar donde encontrarás un cierto soporte y comprensión para tratar conmigo, es con la gente que sufre fibromialgia. Exceptuando la minoría que tiene el soporte de su cónyuge y de su familia más cercana.
Fuentes del grupo revelan que hay cerca de mil clientes del banco con productos ligados a la gestora presunta responsable de un fraude de 50.000 millones de dólares | Madoff comparecerá ante un juez federal en Manhattan el próximo viernes Washington (EFE).- Nuevos bancos y fondos en Estados Unidos y Europa reconocieron ser víctimas de Bernard Madoff, al tiempo que comenzaron las quejas sobre la calidad de la supervisión financiera de las autoridades estadounidenses. En el Viejo Continente, en particular, las pérdidas suman ya miles de millones de dólares, lo que podría crear una crisis de confianza y motivar a clientes de fondos de riesgo a sacar su dinero en un momento de fragilidad en los mercados.
En España, el Banco Santander admitió haber invertido unos 2.330 millones de euros (unos 3.120 millones de dólares) en los fondos de Madoff en nombre de sus clientes.
En Suiza, las pérdidas se cifran en unos 4.200 millones de dólares (5.000 millones de francos suizos), según el diario Le Temps de Ginebra.
Union Bancaire Privee (UBP) parece ser el banco más afectado en ese país, con 1.000 millones de francos suizos (unos 851 millones de dólares) vinculados a los productos virtuales de Madoff.
Además, la gran mayoría de las gestoras de los activos de familias adineradas con base en Ginebra se enfrentan a pérdidas, de acuerdo con el rotativo.
En Francia, BNP Paribas dijo que sus fondos vinculados a productos de Madoff suman 350 millones de euros (unos 468 millones de dólares).
Gran parte de los activos colocados en las cuentas del presunto estafador de Nueva York eran gestionados por las entidades para clientes adinerados, negocios por los que se cobran comisiones más altas a cambio de mucho más cuidado a la hora de invertir.
No obstante, Madoff, un ex presidente del mercado Nasdaq, logró engañar a todos, o por lo menos a casi todos.
Acorn Partners y Aksia, que asesoran a inversores de grandes recursos, recomendaron a sus clientes no invertir en los productos de Madoff por la falta de transparencia de sus operaciones.
La entidad más golpeada hasta ahora es la estadounidense Fairfield Greenwich Group, que dijo haber colocado 7.500 millones de dólares en los fondos de Madoff, la mitad de sus activos.
Una segunda organización no gubernamental estadounidense, la Chais Family Foundation, cerró sus puertas porque había puesto todos sus recursos en manos de Madoff, según Jewish and Israel News, un servicio de noticias judío.
La Fundación dedicaba unos 12 millones de dólares al año a causas judías en el extranjero. La Robert I. Lappin Charitable Foundation también se vio obligada a clausurar sus actividades.
Madoff, quien comparecerá ante un juez federal en Manhattan el 19 de diciembre, ha declarado que su fraude alcanza los 50.000 millones de dólares, lo que la haría la mayor estafa financiera de la historia, aunque esa cifra no ha sido verificada oficialmente.
En todo caso, está claro que se trata de un engaño de proporciones mayúsculas, lo que coloca en una posición muy incómoda a la Comisión del Mercado de Valores (SEC, por su sigla en inglés), la agencia encargada de que estas cosas no pasen.
Bramdean Alternatives Limited, un fondo de inversiones británico, señaló en un comunicado que la estafa pone en tela de juicio la calidad del sistema regulador estadounidense.
"Es increíble que este presunto fraude parece haber continuado por tanto tiempo, posiblemente durante décadas, durante las cuales los inversores han colocado más y más dinero en los fondos de Madoff de buena fe", dijo.
Bramdean Alternatives invirtió unos 21 millones de libras (31 millones de dólares) en los productos financieros sospechosos. La Bernard L. Madoff Investment Securities, la compañía de Madoff, opera desde 1960.
Él confesó esta semana a sus hijos que sus operaciones eran en realidad una pirámide financiera, en la que pagaba la rentabilidad a los inversores con el dinero que colocaban en el fondo otras personas, según la fiscalía.
Este tipo de esquemas siguen creciendo hasta que se acaba el número de individuos que aportan fondos frescos.
Madoff fue arrestado el jueves y está en libertad condicional tras pagar una fianza de 10 millones de dólares.
Ahir, passant d’un blog a un altre, d’un tema a un altre, un blog de Mallorquí i escriptor, hem va cridar molt l’atenció, ja que tracte sobre temes històrics i mes encara sobre el nazisme, un tema que hem va apassionar durant molt de temps, no per compartir aquella filosofia, sinó perquè sempre hem fa vindre al cap una pregunta molt simple, que era “com pot haver passat una cosa així”. També i ha una raó mes familiar que ja he explicar en l’entrada http://coses-i-moments.blogspot.com/2008/10/karl.html . En fi, fos com fos, en el blog de Miquel López Crespí hi ha un apartat Els nazis i la cultura: l'herència de les SS (2 vídeos) i un de aquest dos hem va donar una vibració tant estranyà que no hem puc resistir en penjar-lo en el blog. Entre la incomoditat i la repulsa, això mai mes sis us plau...
domingo, 14 de diciembre de 2008
les bones granotes van al cel i les dolentes a tot arreu
Tot i que establert a Barcelona, mantingué sempre la casa de Puigcerdà i esdevingué el gran pintor de la Cerdanya. Exponent militant del Realisme, va tenir sempre, a part de la seva faceta de creador, una forta dimensió docent, que practicà a Barcelona des de la seva acadèmia particular. Va participar en nombroses exposicions col·lectives, singularment a Barcelona, però també a Madrid i a París. Gran retratista, sobri i directe, conreà també el paisatge, especialment de la Cerdanya, tot i que també va fer obra religiosa i costumista. Es mundialment conegut pel seu quadre Fugint de la crítica[1] (Madrid, col·lecció del Banco de España), magnífic exponent de trompe-l'oeil, especialment d'ençà que aparegué a la coberta del llibre catàleg d'una important exposició, Five Centuries of Trompe l'Oeil Painting, celebrada a la National Gallery of Art de Washington DC, l'any 2003.
Existe el destino, la fatalidad y el azar; lo imprevisible y, por otro lado, lo que ya está determinado. Entonces como hay azar y como hay destino, filosofemos.
viernes, 12 de diciembre de 2008
La venta de viviendas de segunda mano cae un 70% desde 2005. El presidente de red de expertos inmobiliarios (rei) Eduardo Molet explicó que las últimas cifras publicadas por el ministerio de vivienda sobre transacciones inmobiliarias "confirman que el mercado está parado pero no reflejan hasta qué punto". según el informe, para elaborar las estadísticas del número de transacciones se incluyen herencias, donaciones y permutas cuando en realidad no son transacciones de compraventa, al igual que las viviendas adjudicadas a los bancos por impagos de hipotecas. el análisis de red expertos inmobiliarios refleja que durante los últimos cinco años había unas 47.000 transacciones de pisos de segunda mano al mes, en las que se incluían 6.000 transacciones que no eran compraventas, sino herencias, donaciones y permutas. en la actualidad las transacciones de viviendas de segunda mano ascienden a 19.000 al mes, de las que 6.000 continúan siendo herencias, donaciones y permutas, por lo que las transacciones de viviendas de segunda mano españa no superan las 13.000
Bàsicament hi ha tres maneres d’entendre l’art. Per pensament o intel•lectualment com pot ser l’art conceptual, per sentiment o emocionalment com els expressionistes, o per acció, intuïtivament, mecànicament. Tot es art, i tot es tant criticable com aprovable.
Hi ha tres maneres de viure la vida, i son les mateixes. I com costa trobar una mena d’equilibri en tot aixo!
Francina Alsina, grafopsicóloga y perita calígrafa
"Escribir implica a todas tus neuronas: tu letra te refleja"
.
Mire mis notas: ¿qué ve en mi letra?
Denota una mente ágil, apta para la abstracción y con alta capacidad de síntesis.
¡Mujer..., me alegro de entrevistarla!
Funciona usted mal si le organizan, rinde mucho más con autonomía. Se siente mejor a solas que en grupo. Y sexualmente...
¡Alto!
Sólo quería decirle que le veo equilibrado.
Ah. ¿Y dónde ve eso?
En el bucle de su g minúscula. A bucle más inflado, más exigencia sexual. Abierto, colgado: insatisfacción sexual. Quebrado en ángulos, en triángulo: inhibiciones...
Vaya con la letra g.
Si en vez de bucle (en el palo de la g),el trazo de subida se superpone al de bajada, es alguien que sólo mira por sí mismo.
¿De veras la letra nos refleja tanto?
Un texto manuscrito es un test proyectivo: proyecta el estado anímico de su autor. Si se sabe descifrar, desvela rasgos profundos.
Y usted sabe descifrar.
Llevo muchos años haciendo análisis grafopsicológicos. Y también autentificando la autoría de un texto o una firma, una pericia muy solicitada por policías y jueces.
Un análisis grafopsicológico, ¿para qué me sirve?
Para completar un diagnóstico psicológico. Y hay psiquiatras que emplean la grafología como test de la evolución de sus pacientes. Y muchos departamentos de selección de personal analizan la letra de los candidatos a un puesto de trabajo antes de elegir...
¡Pues toca hacer buena letra!
Es imposible camuflarse: escribir implica a todas tus neuronas, como han explicado los neurofisiólogos Serratrice y Habib en su obra Escritura y cerebro.
¿La letra es el espejo del alma, pues?
Refleja tu fuerza de voluntad, energía vital, espíritu de trabajo, capacidad de liderazgo y relacional (y sexual), sentido de la responsabilidad, tendencia a mentir o robar, agresividad, autoestima, aptitudes, capacidades...
¿Dónde ve la fuerza de voluntad?
Mire esta t minúscula sin palito: si alguien de escritura lenta no lo marca, es de poca voluntad; si es de escritura ágil y no lo marca, es práctico.
¿Qué más dice la t?
Cuanto más arriba el palito de la t,más dotes de mando, de liderazgo. Pero si se traza como sombrero... es alguien dictatorial. Si además el trazo arranca desde la letra siguiente y se cruza en un latigazo sobre el eje de la t,estamos ante alguien autoritario y agresivo. ¡Así eran las tes de Franco...!
¿Ha analizado la letra de Obama?
He visto su firma: es la de un seductor, elocuente, muy adaptable a las circunstancias, con un ego notable y fondo narcisista. ¡Suerte que ha fichado a Hillary Clinton!
¿Por qué?
Su firma habla de una persona muy inteligente, firme y creativa.
¿Hasta qué punto es de fiar todo esto?
Mi marido no me hizo caso cuando yo le decía que la letra del gerente que había fichado para su empresa delataba a alguien fatuo e inútil. Aquel gerente... ¡lo arruinó! Hoy mi marido me trae las letras de todas las personas que sopesa contratar.
Letras inclinadas a la derecha: ¿qué?
Su autor tiende a ser extravertido, confiado, inclinado a progresar.
¿Y hacia la izquierda?
Temores, introversión...
¿Y si la línea de texto asciende?
Persona pletórica de ánimo. Si desciende, persona falta de energía. A una alumna que escribía así, la envié al médico: ¡le encontraron una anemia! Letras separadas denotan también tristeza, desconexión con la vida.
¿Dicen algo los puntos de las íes?
Si el punto toca la i,materialismo. Si está muy elevado, espiritualidad. Si es una pelotita, necesidad de aprecio, de afecto: ¡son muy habituales entre chicas adolescentes, verdaderas esponjas afectivas...!
¿Qué en una letra picuda, angulada?
Ira, alguien que puede pincharte, herirte. Si el palo de la p minúscula o de la q es muy largo e irrumpe en la línea de abajo, es alguien invasivo, que refrena mal sus impulsos. Si la letra luce un vuelo ampuloso, es alguien goloso o lujurioso.
Y escribir con letritas muy pequeñitas, ¿qué indica?
Alguien que prefiere pasar inadvertido, por inseguridades, por complejos...
¿Y con una letrota grandota?
Si es armónica, es alguien carismático, que irradia..., aunque algo superficial.
Si me enamoro o me deprimo, ¿eso se notará en mi letra?
Sí, como cualquier otro estado de ánimo.
Y si yo me aplicase a corregir mi letra, ¿corregiría así mis estados de ánimo?
Eso se llama grafoterapia: se usa muchísimo en Francia. Puede funcionar, en cierto modo: si la rúbrica de tu firma tacha tu nombre, yo te haré ver que eso denota que estás saboteándote, que no te permites brillar... y te esforzarás por corregirte, ¡y mejorarás! Una nueva actitud reporta cosas nuevas.
¿Qué letra le gusta más?
La rara, la infrecuente pero armónica.
¿Se refleja la edad en la letra?
No, porque si alguien es receptivo y evoluciona, su letra irá evolucionando a la par.
Y la opción sexual, ¿se ve en la letra?
No. Lo que sí aflora en tu letra es la plenitud con que vives tu sexualidad.
.jpg)
.jpg)
