lunes, 28 de octubre de 2013

Castell de Sant Ferran (vikipedia)



Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran, situat sobre un turó al terme de Figueres, al final de la Pujada del Castell, és una fortalesa militar de 320.000m², arribant als 550.000m² si es te en compte l'espai ocupat per les seves glacis. Fou construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño. És el monument de més grans dimensions de Catalunya



Amb el començament de les negociacions del tractat dels Pirineus, el castell de Bellaguarda al Pertús passà a mans de l'estat francès, per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa a la muntanyeta de Figueres, d'on calguè traslladar a Figueres el convent de sant Roc de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el 13 de desembre del 1753. El nom deCastell de Sant Ferran li fou donat en honor del rei d'Espanya Ferran VI.


Després el castell passarà diverses vegades a mans franceses:


· El 1794, en el context de la Guerra Gran, després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la Convenció (govern sorgit de la Revolució de 1792).

· El 2 d'abril de 1808, en el marc de la Guerra del Francès, tropes napoleòniques comandades pel coronel Piat ocupen el castell.

· Després de dos intents fallits (agost i desembre de 1810) les tropes espanyoles del terç dels Miquelets comandades pels brigadiers Rovira i Martínez aconsegueixen recuperar-lo l'11 d'abril de 1811 en l'acció coneguda com la Rovirada. Però el 2 de maig del mateix any els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.

· El castell romandrà en mans franceses fins al maig de 1813 quan el mariscal Suchet, que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre Ferran VII i Napoleó, decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.

· L'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entra a Catalunya l'any 1823 perseguint els liberals en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant Figueres el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.

El 20 de gener de 1810 hi va morir el General Álvarez de Castro, defensor de Girona davant les tropes de Napoleó, que havia estat aprestat al capitular la ciutat el 10 de desembre de 1809.

Del 1906 al 1933 una part del castell es destina a funcions de penal civil. L'any 1939 les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'1 de febrer de 1939 s'hi celebra la darrera sessió de les corts republicanes. El 8 de febrerels republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.

El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins l'any 1965 en que passa a ser presó militar.

L'any 1975 hi van ser empresonats els comandants Juli Busquets, José Julve, Juan Diego i Antonio Gurrirán; membres de la Unió Militar Democràtica (UMD) que havien demanat eleccions i democràcia.

El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels objectors de consciència que es negaven a tocar les armes o a fer el servei militar. Ja al 1954 hi va ser empresonat el testimoni de Jehovà Joan Sirera i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El febrer de 1976 hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín) que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar i que havien començat un servei socialautogestionat a Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat).Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos. La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies) però els manifestants arriben al castell.

El castell seguirà sent presó militar fins al 1991. L'any 1983 hi serien empresonats els condemnats pel Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero Molinai els capitans Vicente Gómez Iglesias i Jesús Muñecas Aguilar. Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en que va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el 1996.




Ocupa una superfície de 32 ha dins un perímetre de 3.120 m, i en les cisternes situades sota el pati d'armes hi caben 40 milions de litres d'aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, és un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle XVIII amb baluards d'Europa.

El mes de juliol de 1997 fou obert al públic de manera regular amb un servei de visites guiades que mostren les característiques de la fortalesa. Per les seves enormes dimensions, per les sofisticades tècniques constructives dins l'enginyeria militar de l'època, i pel seu excel·lent estat de conservació, la visita al castell de Sant Ferran constitueix una experiència magnífica.

lunes, 7 de octubre de 2013

domingo, 6 de octubre de 2013

viernes, 4 de octubre de 2013

miércoles, 2 de octubre de 2013

Una actriz porno escribe una tierna carta a su futuro hijo (lavanguardia.es)

Hijo mío,

Mientras escribo esto , todavía no has entrado al mundo, no debes nacer hasta mediados de diciembre. En el momento de leer esto serás lo suficientemente mayor como para navegar por Internet y tendrás la edad suficiente para que te gusten las niñas las niñas, y serás lo suficientemente mayor para saber el nombre de Aurora Snow. He temido este día desde hace muchos años y mi esperanza es que encuentres este artículo antes de tropezar accidentalmente con las fotos o videos que muestran a tu madre de una manera que nunca quise que me vieras. Me explico.
Tu madre creció muy, muy pobre. A principios de 2000, iba a la escuela en la UC Irvine, y aunque en el instituto yo era un estudiante de matrícula de honor secundaria, sacaba buenas notas en los exámenes, y pasé semana tras semana rellenando solicitudes, y aun así me estaba ahogando por los prestamos universitarios. Me sentía frustrada y sentía que mi oportunidad de tener una educación superior se desvanecía, así que respondí a un anuncio en el periódico Orange County Register.
La negrita grande me llamó la atención: Las modelos de desnudos ganan 2.000 dólares al día.
No tenía vergüenza y necesitaba el dinero. Sabía a ciencia cierta que no quería una familia propia. Fue antes de que todo y todos estuvieran en internet, y realmente sentí que podía esconderlo de mi madre, de mi padre y de mis hermanos. ¿Qué tengo que perder? Pensaba estar en ello durante un año, pagar mi deuda de los estudiantes, y pasar página sin mirar atrás. No funcionó de esa manera.
La atención que me hizo sentir bien. El dinero era increíble. Pero incluso con la atención nunca me sentí guapa. Yo pensaba que en cualquier momento se darían cuenta de que habían cometido un error y me pedirían que me fuera a casa y trajera la niña bonita en conjunto. Nunca lo hicieron. Y el trabajo de posar desnuda pronto dio lugar a que alguien me preguntara si quería tener sexo delante de la cámara por dinero. Aun más dinero. Le dije que sí, y esa decisión me llevó por un camino lleno de acontecimientos y colorido en el cine adulto.
Por razones que se escapan a mi comprensión, me siguieron pidiendo que hiciera películas. Pronto estaba en las carátulas, en posters e incluso en programas convencionales de televisión. Tu bisabuela fue la primera en descubrir mi profesión secreta (ella me vio en una cinta VHS en casa de su amigo), y rápidamente informó a tu abuela y tus tíos. Mientras estaban decepcionados con mi elección, nunca dejaron de amarme y unidos a mí en cualquier caso.
Tu abuela pensó que debía hacer algo con mi mente y no mi cuerpo. Se preocupaba mucho por mí y siempre esperaba que encontrara mi camino. Aunque nunca he hablado directamente con tus tíos, siempre ha sido el elefante en la habitación (tema tabú). Tu abuelo vivía en otro estado, y se enteró de lo que estaba haciendo cuando me vio en el programa de televisión de Howard Stern. En retrospectiva, estoy muy agradecida de haber sido una de las pocas chicas que acabó con la ropa puesta. Mantuve un sentido de modestia cuando yo no estaba en el set.
En este punto de tu vida, espero que te haya enseñado la importancia de la honestidad, así que voy a ser honesto contigo. He hecho casi todo lo imaginable en mi carrera de artista adulta y si escarbas bastante encontrarás cosas que vas a pensar que son bastante terribles. Honestamente puedo decir que me acerqué al cine de adultos como un trabajo, y al igual que cualquier tipo de trabajo que he tenido, lo consideré importante y lo hice lo mejor posible. A veces hacer bien mi trabajo significaba hacer cosas muy graves. Espero que nunca lo veas.
El 20 de febrero de 2009 hubo un cambio radical en mi vida. Tu tío Keith tuvo un accidente de moto y se rompió el cuello, y sus dos hijos pequeños quedaron a mi cargo. No tenía ni idea de qué hacer con los niños, pero me vi obligada a aprender mientras cuidaba de tus primos durante dos años, mientras tu tío Keith se recuperaba. Durante ese tiempo, algo cambió. Sentí que pasaba algo poderoso dentro de mí cuando uno de mis sobrinos me abrazó, confiando me su vida y dándome su amor incondicional. De repente me di cuenta: "Mierda, quiero una familia propia".
Nunca creí en el amor y estaba muerta de miedo de que nadie se comprometiera conmigo. Yo era un espíritu libre que podía escoger que hacer en cada instante, pero esos sentimientos se desvanecieron cuando me di cuenta de lo que me estaba perdiendo.
Mis prioridades cambiaron. Ya no era la chica dispuesta a hacer cualquier cosa, en lugar de eso me convertí en una mujer con un objetivo. Quería una familia, pero primero tenía que encontrar a alguien para crear esa familia. No era una tarea fácil. Un buen amigo mío me presentó a un buen granjero del medio oeste, que también trabajaba en el sector del entretenimiento y la producción de programas de televisión. Él era cálido, encantador y muy orientado a la familia.
A pesar de que yo quería salir, es difícil cambiar después de dedicar una década de tu vida a tu carrera, sin importar cuál sea la carrera. Tu padre se dio cuenta del bucle en el que estaba atrapada y dijo: "Basta con pulsar el botón de expulsión". Fue un consejo que estaba listo para escuchar. Por primera vez tuve la motivación y el coraje de dejar el negocio.
Hijo, espero que este artículo te ayudará a entender y te prevendrá de hacer clic en mis vídeos pornográficos. Las decisiones que tomamos pueden cambiar nuestro camino para siempre de una manera que no podemos entender en ese momento. Tomé decisiones que me llevaron por un camino que muchas personas desaprueban. A pesar de lo que pensé entonces, estas son las decisiones que ahora estoy explicando a mi propio hijo. Todo se reduce a las elecciones. Si hubiera sabido que cambiaría un día mi mente y querría una familia propia, hubiera tomado otras decisiones. No puedo decir que hubiera sido mejor, porque cada decisión que he tomado me ha llevado a este punto y no me retracto. Cuando tienes 18 años es fácil ver el futuro y saber exactamente lo que haces y no quieres, pero sólo 10 años después la retrospectiva se acerca sigilosamente .
Así que recuerda, cuando tomes grandes decisiones en la vida, piensa en el futuro y preguntate , "¿podré vivir con eso?". Mi respuesta está en esta carta que espero que hable por sí mismo.
Con amor,
Mamá