Riera d'Arbúcies de Pons Massabeu, Joan
(...) amb el remoreig de l'aigua que s'escola [de la riera d'Arbúcies]; dalt de la riba, els àlbers, verns i polls, rublint els rostos amb la verdor de llurs fulles; feixes amunt roures i suros, alts i tupits, arrapant-se fins a la crena del cingle (...)
Tots els dies, en algun moment del dia tenim la possibilitat de canviar la nostra vida, canviar lo que ens incomoda i fer que tot plegat es torni una cosa molt mes interessant. Avui he fet una cosa que feia temps que no feia. Mirar fotos, meves, de la canalla, però sobre tot altres fotos d’altres moments compartits amb persones estimades. Londres, Paris, Basilea, el Montseny, Girona, Banyoles. Llocs compartits amb persones petites d’estatura però gegants del cor. Avui tinc ganes de dir, comença el camí de tornada, perquè en definitiva res es impossible. Lo que fa interessant el camí no es nomes la meta sinó el patiment d’intentar-ho i l’alegria d’aconseguir-ho, els paisatges i les persones que ens trobem per el camí i les experiències que ens donen, els imprevistos que se solucionen, els canvis t’ultima hora, el reforçament d’algunes certeses i el naixement d’altre, tot i que a vegades això hagi de passar per moments de grans dubtes, el pas a pas i les ganes de superació que t’imposen les dificultats. Avui hem permeto de somiar amb els ulls ben oberts, sense pors, perquè en definitiva això fera que la vida es torni cada cop mes interessant.
