viernes, 22 de agosto de 2008

il•lusió de llibertat


Avui estava fora de casa, en una família de aquelles que dic de un mes un es igual a dos, com ja cada cop s’han troben mes, i es notava la dificultat d’acoblar tot plegat d’una manera una mica coherent. Dues educacions, dues maneres de fer, inclòs dues maneres d’expressar-se. Tot un aprenentatge avui, recordant una mica, encara que no es poden comparar, situacions viscudes en el passat. Realment no es fàcil ajuntar dues realitats, sobre tot si son tant distants. En fi, els sabran. Jo nomes els hi poc desitjar lo millor, tot i que no estic massa segur si lo millor es que funcioni o no. Durant la conversa de sobre taula varem estar parlant de la llibertat d’elecció, i del preu que acompanya les eleccions que prenem. Aquí el preu era econòmic i la situació laboral. I hem vaig recordar que dies en darrere tenia una conversa sobre d’il•lusió de la llibertat. No penso entrar molt a fons en el tema, però de tornada cap a casa hem van vindre quatre pensaments tontos, i he pensat que podrien ser tema d’entrada de blog. Que es la llibertat? La llibertat es poder elegir inclòs per sobre el bé comú quina tendència agafarà la teva vida, en altres paraules, el que et permet decidir si vols fer alguna cosa o no i fer-te lliure, tot i que et fa responsable dels teus actes. Ser mes lliure es se mes resposable, un contrasentit en si. La llibertat es un concepte filosòfic i huma. Els animals decideixen instintivament, no filosòficament. La llibertat implica decisió, lo que implica escollir possibilitats, èxit o fracàs, i mes o menys grau de responsabilitats que en definitiva et fan ser menys lliures. Les equivocacions, porten a conseqüències que s’han d'assumir. Qui no s’ho planteja així es un lliberti. Us heu fixat mai que inclòs les nostres decisions poden influir desprès de les nostres morts, a traves de la religió que ve amb conceptes de paradís i infern. Si t’equivoques aquí ho pagues mes allà. Parlàvem de llibertat, no? O era d’il•lusió de la llibertat. Qualsevol decisió que prenem ens fa ser mes responsables, o no, però lo mes curiós es que totes les decisions que prendrem entraran dins d’un marc conegut. Una decisió sempre es entre dues o mes opcions, totes conegudes i contrastades. Dons, decidim sobre coses que ja no hem decidit nosaltres, sinó que el mon les ha ficat davant nostre per escollir. Curiós concepte de llibertat. Voleu dir que en definitiva no som l’únic animal que ha renunciat a la seva llibertat a canvi de la il•lusió de la llibertat?