Lo essencial

“Algunes persones m'ho diuen com un retret que soc massa superficial, però a vegades de tant navegar per la profunditat un perd de vist lo essencial... que no es res mes que lo superficial”. Era una frase de xat, escrita a tota velocitat, sense pensar-hi massa, però poc segons desprès vaig començar a pensar en lo que havia escrit i hem van vindre ganes d’anar una mica a fons en el tema. Que es una cosa essencial? I que es l’essència, i hem vaig ficar a remenar per Internet, la biblioteca mes gran del mon i vaig trobar unes coses interessants que d’entrada hem fan adonar que m’he equivocat en la meva frase, coses com ara aquesta... "D'un ésser es pot dir que és, o el que és, que introdueix els dos correlatius essència i substancia. El primer fa la pregunta del què és el que per a un ésser, i permet desprendre d'això la naturalesa essencial i invariable dels objectes. Seguidament, es distingeix, per oposició aquesta vegada, l'essència de l'existència, en la mesura que l'existència és la realització de l'essència". Lo essencial segurament no esta en la superfície, però si en les coses simples, senzilles. L’idea de la frase era de dir que no podem esta sempre amb teories abstractes si no tenim les eines per aprofitar-les, perden de vista coses mes simples que son les que en definitiva crec que ens fan feliç.