Dedico aquesta entrada a la noia que m’ha permès penetrar dins del seu santuari mes sagrat, el seu temple mes inexpugnable... la seva cuina, per preparar-li un platet ben bé del meu país, i que hem ha sortit de por! Fins i tot hi ha la recepta penjada en algun blog hores d’ara, es dir! Quan les coses es fan amb el cor i sense por, sempre surten bé. Que simple, aquesta recepta, sense por i amb el cor, i com costa aplicar-la a vegades. Les pors, com pot ser que et governin de aquesta manera per moments? Por a volar, por a sentir, por a donar-se completament, a compartir lo mes profund. La bona noticia o lectura de aquestes pors es que un esta viu, que es capaç de sentir, de somiar, i que lo que passa a de ser important, dins de la relativitat de d’importància es clar, perquè de cop et faci reaccionar de aquesta manera. Queda superar la por... qüestió de temps i de cor. Einstein deia, no pensis en el futur, arriba de seguida. Pues es una mica lo que intentaré.... Bon dia a tots els que m’estan llegint.
