L’home, Yeshua ben Iosef, el primer seguidor, Shi’mon, els elegits, Andres, germà de Shi’mon (tots dos acaben crucificats, el primer a Roma, el segon a Patros), Santiago el de Zebedeo (executat), Juan, Germà d’Andres (executat), Felipe (executat en la ciutat turca de Hierápolis), Bartolomé, fill de Tolomé (mort en un atracament!!!), Didimo, o Tomas (mort de mort natural a Madras, India), Matthai o Mateo (descansa en Salerno, Itàlia), Ya’kob, germa carnal de Yeshua ben Iosef (executat), Trionius, dit Judas Tadeom (descansa en el vatica), Simon el Zelote (executat en Caistor, Anglaterra), finalment, el no elegit, però segurament el mes important, Saulos de Tarso, dit Pablo, fundador de l’església Paulina, el bressol de l’església catòlica. Sense el segurament ni ens recordaríem dels noms dels altres, ni el nostre mon seria lo que es ara. No existiria el cristianisme, ni el mon musulmà, res seria igual. Pocs homes poden canviar les coses de manera tant profunda. No deixa de sorprendre com això pot arribar a passar. Saulos de Tarso, un personatge curiós, enfrontat des de bon principi amb els “elegits”, pedregat mes d’una vegada, segurament epilèptic, i ves per un, un dels mes grans inventors de aquest mon de ben segur.
