Les regles han canviat! Fa no massa de això en aquest país, els nostres avis no es podien donar la ma per el carrer per por de la repressió. En el 2006, entre meetic i match s’han emparellat 400.000 persones a traves del mon i es un negoci que ha mogut prop de 300 milions d’euros l’any passat. Ja no es tabú, que et presentin un cibernovia, i el concepte d’anar a fer un cafè, segur que ja no es lo que era. Definitivament, les regles han canviat. Avui, en principi es l’últim dia meetic. Tres mesos molt interessants en definitiva, on vaig tindre la sort de coneixia gent molt interessant, d’altres que no tant, coses diferents, i coses que ja no volia tornar a viure però que m’ajuden a definir també que vull i que no vull dins de la meva vida. Tots hem van donar alguna cosa, i espero que a totes els hi he deixat alguna cosa, espero que positiva, si mes no instructiva. Sinó, on seria la gracia de tot plegat. Fa tres mesos de això m’hi vaig ficar, sense saber massa bé ni perquè m’hi ficava. Suposo que per coneixia gent, tindre alguna aventura. El mateix dia que jo s’hi va ficar una amiga meva, i encara que pot semblar una tonteria ara, varem estar fent un concurs de qui mes visites rebia. No sempre ens en recordàvem, es que al darrere de cada visita hi havia una persones i que nosaltres també ho érem. Ens varem trobar amb èxits inesperats i fracassos rotunds, i ens varem trobar amb coses que haurien pogut ser mes interessants si ens haguéssim donat la pena de treballar-les una mica mes, de creure hi una mica, simplement. Meetic es una eina molt útil per relacionar-te amb la gent, però al mateix temps molt viciosa perquè hi ha molta, no, massa oferta, i sempre hi ha la tentacio de buscar en un altre lloc lo que no trobes perfecte al teu gust en una persona. Pots arribar a ferir gent, al igual que n’hi ha que et fan mal a tu. Al final es un no parar, un frenesí. Avui s’acaba el frenesí. De totes les persones que s’han creuat per el camí virtual, pocs en queden, però m’agradaria pensar que son els bon, que son persones amb qui tinc molta afinitat i ganes de compartir coses. S’ha acabat la orgia de la superficialitat, i no la trobaré a faltar, però tampoc negaré que m’ha ajudat a obrir camins nous i ampliar els meus coneixements, tot i que també sembla que hagi apagat les meves emocions per moments. Avui toca recuperar lo perdut i reflexionar sobre lo que he après. Molt bon dia a tots.
martes, 16 de septiembre de 2008
cyberlove
Les regles han canviat! Fa no massa de això en aquest país, els nostres avis no es podien donar la ma per el carrer per por de la repressió. En el 2006, entre meetic i match s’han emparellat 400.000 persones a traves del mon i es un negoci que ha mogut prop de 300 milions d’euros l’any passat. Ja no es tabú, que et presentin un cibernovia, i el concepte d’anar a fer un cafè, segur que ja no es lo que era. Definitivament, les regles han canviat. Avui, en principi es l’últim dia meetic. Tres mesos molt interessants en definitiva, on vaig tindre la sort de coneixia gent molt interessant, d’altres que no tant, coses diferents, i coses que ja no volia tornar a viure però que m’ajuden a definir també que vull i que no vull dins de la meva vida. Tots hem van donar alguna cosa, i espero que a totes els hi he deixat alguna cosa, espero que positiva, si mes no instructiva. Sinó, on seria la gracia de tot plegat. Fa tres mesos de això m’hi vaig ficar, sense saber massa bé ni perquè m’hi ficava. Suposo que per coneixia gent, tindre alguna aventura. El mateix dia que jo s’hi va ficar una amiga meva, i encara que pot semblar una tonteria ara, varem estar fent un concurs de qui mes visites rebia. No sempre ens en recordàvem, es que al darrere de cada visita hi havia una persones i que nosaltres també ho érem. Ens varem trobar amb èxits inesperats i fracassos rotunds, i ens varem trobar amb coses que haurien pogut ser mes interessants si ens haguéssim donat la pena de treballar-les una mica mes, de creure hi una mica, simplement. Meetic es una eina molt útil per relacionar-te amb la gent, però al mateix temps molt viciosa perquè hi ha molta, no, massa oferta, i sempre hi ha la tentacio de buscar en un altre lloc lo que no trobes perfecte al teu gust en una persona. Pots arribar a ferir gent, al igual que n’hi ha que et fan mal a tu. Al final es un no parar, un frenesí. Avui s’acaba el frenesí. De totes les persones que s’han creuat per el camí virtual, pocs en queden, però m’agradaria pensar que son els bon, que son persones amb qui tinc molta afinitat i ganes de compartir coses. S’ha acabat la orgia de la superficialitat, i no la trobaré a faltar, però tampoc negaré que m’ha ajudat a obrir camins nous i ampliar els meus coneixements, tot i que també sembla que hagi apagat les meves emocions per moments. Avui toca recuperar lo perdut i reflexionar sobre lo que he après. Molt bon dia a tots.
