Una historia maca sortida de la mitologia grega (wikipedia). Aracne, una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a l'Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor tapís. Després del concurs, però, Atena va clavar la seva llança al tapís d'Aracne i la noia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però l'Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria. La persona superba es creu millor que els altres, rebaixen els que l'envolten. Es a dir que en el fons no es tracte d’una qüestió d’orgull, sinó d’un tema de menyspreu, però al tanto, que tampoc es pot confondre la supèrbia amb el un sobresalt de virtut. No m’agraden la gent súbers, m’incomoden perquè son intolerants i tot plegat dona un sentiment que no es gens sa.
