Les meves noietes... les meves noietes no tenien son ahir a la nit, així que ens varem ficar tots tres sota la manta i varem mirar una peli tots junts, the sting, o traduït aquí com “el golpe”, amb Newman i Redford. M’encanta aquesta pel•lícula. A mitja pel•lícula les dues fieres estaven dormint i ja que tenia moltísima son, vaig apagar la tele, llum i espelma i jo també vaig començar a dormir. La veritat es que bona part de la nit va ser un intent de robar manta, passar fred i rebre cops de la Elyse, però tot sigui dit, quan hem vaig despertar definitivament, que devien de ser les 7, me les vaig estar mirant una bona estona pensant en la sort que tenia de tindre aquelles dues criatures tant guapes i tant humanes. Hem vaig aixecar per anar a la cuina i fer-me un cafè, una llista de les compres i el primer cigarret. Tindria que deixar de fumar... fumo massa i no es bo. A veure si aquest serà el gran propòsit del 2009. Les ganes hi son, falta la voluntat. Hauria de parlar amb la Emilià, a veure com ho ha fet, però tot sigui dit, ella tirava dos dies amb un paquet, m’entres que jo mes aviat hem tiraria dos paquets en un dia. L’adició no es la mateixa.
Si no hi ha res de nou, el cap de setmana que ve aniré a Madrid, molt il•lusionat tot i que hem fa vergonya dir-ho, però fa 19 anys que visc aquí i encara no conec Madrid. No pot ser això! Quan estava casat, segons la meva dona que era molt catalanista, allà vivia el diable, o poc menys, així que era descartat anar cap allà. I desprès del divorci, vaig tindre una bona oportunitat per anar-hi, però no va poder ser tampoc. Vaig anar finalment a Paris, Londres dos cops, Basel, Venecia, pero Madrid... impossible. Hi ha destins que semblen prohibits per moments. Un altre destí com el de Madrid es Roma. Hi vaig estar de molt petit, i jo que soc un apassionat de l’historia de Roma, en tots aquests anys nomes m’hi vaig poder apropar un cop mes, quedant me a uns 100 km. 2009 serà llatí... espero!
Aquest cap de setmana, cap de setmana canalla, ple d’activitats, coses per fer i una trobada que possiblement comentaré la setmana que ve. Sobre la marxa, com tot i com sempre....
Un molt bon inici de cap de setmana a qui m’estigui llegint i una abraçada per tots i totes.