Bon dia a tots. Avui som un dia mes de gener, però la veritat es que per mi es un dia una mica especial. Avui va d’una persona que vaig veure per últim cop a finals de maig del 2008, l’últim cop que en vaig saber alguna cosa va ser a l’agost. Al mes de maig varem quedar que parlaríem per aquestes dates, quedaríem, i miraríem de tirar en davant una amistat un cop enterrats els sentiments apassionats que ens van unir durant dos anys. Però al dia d’avui, no hem quedat amb res, o pot ser no hem tingut el valor tant l’un com l’altre d’agafar el telèfon per dir “hola, que tal estàs?”. Segurament ja no toca, pot ser em arribat a un punt on tot esta dit, que no queda res per tirar en davant, ni un simple contacte. Aquella trucada vaig estar a punt de fer-la unes quantes vegades per això, però no vaig poder, perquè no volia tornar a caure un cop mes en lo mateix. Amb el pas del temps m’han he adonat del perquè les coses a vegades simplement no poden sortir bé, encara que ho desitges de tot el teu cor. Ja nomes queden les experiències viscudes, els records i les esperances enterrades.
Aquell experiència va ser molt maca, tot i que per moments molt dura. Gracies a ella he progressat molt com a persona, i nomes en puc ser agraït. Es dimarts, 27 de gener i avui es el seu aniversari i des de del meu teclat li desitjo que passi un molt bon dia i un molt bon any. Li desitjo de tot cor que trobi tot el que ella desitja i voldria.
Bona sort Nuria!
