sábado, 31 de enero de 2009

EL SEGLE DELS "ANTONINS", EL MÉS FELIÇ DE L'IMPERI (96-192)

La dinastia dita per convenció "antonina", tot i que no tots els emperadors van dur aquest nom, va ser més duradora del període imperial i va permetre un llarg període d'estabilitat. Llevat dels seus últims representants, Marc Aureli i sobretot Còmmode, els Antonins obren un període de pau interna i prosperitat estesa a totes les províncies de l'imperi, caracteritzada en general per una monarquia il·lustrada que troba l'equilibri entre les províncies i l'administració central, entre un poder imperial tendent a créixer i el senat, entre occident i orient, reconciliats per mitjà d'una cultura grecoromana compartida i una política conciliadora. L'adopció del successor torna a ser el sistema de transmissió del poder imperial fins a Còmmode.


Un d'ells, Marc Ulpi Trajà va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia. Originari d'Itàlica, a la Hispània Bètica, va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Amb dues campanyes militars va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de la Dàcia, rica en or i plata, que va proporcionar abundants recursos per a l'ambiciosa política d'obres públiques de Trajà. Tot seguit s'apodera del regne dels nabateus i el converteix en la província d'Aràbia (la península del Sinaí i l'actual Jordània). Més endavant va emprendre una guerra contra l'Imperi part amb la intenció d'annexionar-lo. El primer pas va ser ocupar Armènia, un estat-tap que oscil·lava tradicionalment entre la influència romana i parta. La invasió d'extensos territoris parts -Mesopotàmia i Assíria- és ràpida però poc sòlida: les revoltes que s'hi produeixen obliguen Trajà a aturar l'ofensiva i mor en el seu retorn a Roma. Entre viatges i guerres es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana, que avui encara commemora, amb una narració en relleus, la conquesta de la Dàcia.

Un dels mes coneguts, Còmmode, gracies a la pelicula el gladiador. Còmmode, el fill de Marc Aureli, havia estat situat en el segon lloc de la jerarquia imperial al final del regnat del seu pare. Quan aquest va morir, tenia dinou anys i va accedir al tron sense obstacles. Immediatament va signar una pau precipitada i poc honrosa amb els pobles germànics que havia combatut el seu pare. Va portar a extrems exagerats dos dels pilars de la política imperial: el culte imperial, amb la seva pretensió de ser divinitzat en vida com un nou Hèrcules, i els jocs sagnants, que li apassionaven fins al punt de baixar a l'arena de l'amfiteatre per atacar gent indefensa vestit d'Hèrcules o de gladiador. La seva actitud favorable a les classes populars i a l'exèrcit el va enemistar amb la classe senatorial i va donar lloc a conxorxes i revoltes, reprimides ferotgement, fins que es va reeixir a assassinar-lo.