Fa dies, però que molts dies, vaig rebre una invitació per obrir un facebook i agregar, ara ja no m’han recordo qui, així que, i com que soc curiós de mena hem vaig fer un perfil sense foto ni cap dada tret del meu nom i a veure que passava. I al llarg dels dies he anat rebent sol•licituds de gent que ni tant sols conec però que deuen ser amics d’amics, d’amics, d’amics. He passat d’agregar aquesta gent i també m’han he recordat de aquest article de la vanguardia de fa molts de dies que parlava de aquella noia que tenia 150.000 amics, però que es trobava mes sola que la una. No deixa de ser curiós per això el facebook. Fa poc una amiga hem va dir que havia trobat una colla que feia 25 anys que no hi parlava i estava molt il•lusionada. Fa una setmana, vaig rebre un petit correu d’un tal Geert en facebook. Andà que feia anys que no sentia aquest nom. Era el meu amic de “tota la vida” (belga) que quan vaig vindre cap a Catalunya ens varem perdre de vista. Passat la sorpresa, el vaig contestar. Ara resulta que esta casat (diu que amb una dona que li surt molt cara, jejejeje) i te dues noietes precioses, igual que jo. Ara, i al cap de 2 petits correus mes, la pregunta que hem salta al cap es, si realment faig bé de seguir amb això. Tots dos hem seguit camins molt diferents en la vida, i nomes per el fet d’haver canviat de país també he acabat canviant molt de mentalitat. El Geert que vaig conèixer fa anys ja no tindrà res a veure tampoc amb el que hi ha ara. A mi m’agradava aquell record. No obstant seguiré el contacte, perquè un cop mes la curiositat pot mes que el cap. I ja veurem per on acaba anat tot. Bon diumenge a tothom.
