En la mitologia egípcia, Maat (o Maāt) era la deessa de la veritat, i la justícia.
A l'inframón Maat proveïa de la Ploma de la veritat, la ploma d'estruç amb què les ànimes (ka) del difunt es comparaven al Rebedor de les Dues Veritats a Duat, durant la psicostàsia. Una ànima que passés més que la ploma (ja que el pecat té pes) era devorat per Ammit i Babi. Una bona ànima, una que passés menys, s'enviava al paradís d'illes cobertes de canyes (Aaru).
Maat, per extensió, era la qualitat moral per excel·lència, una virtut, un principi rector que havia de ser la base de la conducta dels egipcis, especialment del faraó com a exemple per al seu poble.
Deessa de la justícia, la veritat i l'orde, tant còsmic com polític com social. Es una deessa fonamental en el governar dels faraones com suprema guardiana de l'orde universal. Protectora dels jutges, que eren seguidores seus. Era considerada també aliment dels deus, en el ritual diari, el sacerdot feia ofrena d'una figura seva al déu, per alimentar-lo.
Maat i Ra
El seu ulterior paper era el de servir de guia del déu solar Ra, de qui es considerada filla, en el seu camí pel cel, anava darrere del seu pare en la barca que el portava cada nit fins el món subterrani o inframón. Perquè el cicle diari de regeneració del món no s'aturés, Ra tenia d'enfrontar-se amb èxit, a Apofis, símbol del Mal representat com una serp.
A partir de la Dinastia XVIII la van fer muller de Ra, aquesta unió divina, era la garantia d'un funcionament just del món.
