La primera referència escrita (Le Journal de París) què s'havia de fer alguna cosa per estalviar energia sorgeix durant l'estada que Benjamin Franklin va fer a França al 1784 (com a ambaixador dels Estats Units), on va suggerir algunes mesures per tal d’estalviar espelmes durant la nit. De fet, va suggerir tres mesures: imposar un impost a les persones que fessin servir porticons que dificultessin l' entrada de llum a les seves habitacions, regular el consum de cera i espelmes, i fer repicar les campanes de l' esglèsia amb la sortida del sol per a que tot tothom s'aixequés a la mateixa hora. No va pas tenir èxit, però va ser un primer pas, una primera reflexió en veu alta.
Més endavant, durant la Primera Guerra Mundial els països aliats van establir el denominat “horari de guerra” per aconseguir estalvis en energètics. El punt d'inflexió va arribar amb una gran crisi. A partir de la crisi del petroli de 1973, les principals nacions industrialitzades van comprendre l' urgència d' impulsar mesures per estalviar energia. Al 1974 va començar a generalitzar-se el canvi horari d'estiu, encara que de manera desigual.
Esteu preparats per dormir una hora menys aquest cap de setmana?
