Vaig veure un documental interessant sobre Stonehenge, on es deia que això que surt a la foto formava part d’una cosa molt mes gran, una mena de santuari dedicat al cicle de la vida. La part de pedra representant la part mes permanent de les coses. Mes lluny, a uns kilòmetres hi hauria hagut un altre monument similar, però de fusta, representant la part menys permanent de les coses. Al voltant dels dos monuments una ciutat ocasional de 10000 cases de fusta i fang on els pelegrins es trobaven nomes per preparar el gran dia del solstici d’estiu. El dia hauria començat en la part de les coses permanents, per honrar els avantpassats i les coses inamovibles, i durant la resta del dia la gent s’haurien anat dirigint cap al monument de fusta seguint el curs d'un riu, per honrar la vida en unes descomunals orgies. I perquè no? Les explicacions de la nova teoria sobre Stonehenge era francament convincents, i al cap i a la fi no deixa de ser un tribut a la naturalitat de les coses, com es feia a tot areu abans que ho espatlles el rotllo religiós.
miércoles, 1 de abril de 2009
Nova teoria
Vaig veure un documental interessant sobre Stonehenge, on es deia que això que surt a la foto formava part d’una cosa molt mes gran, una mena de santuari dedicat al cicle de la vida. La part de pedra representant la part mes permanent de les coses. Mes lluny, a uns kilòmetres hi hauria hagut un altre monument similar, però de fusta, representant la part menys permanent de les coses. Al voltant dels dos monuments una ciutat ocasional de 10000 cases de fusta i fang on els pelegrins es trobaven nomes per preparar el gran dia del solstici d’estiu. El dia hauria començat en la part de les coses permanents, per honrar els avantpassats i les coses inamovibles, i durant la resta del dia la gent s’haurien anat dirigint cap al monument de fusta seguint el curs d'un riu, per honrar la vida en unes descomunals orgies. I perquè no? Les explicacions de la nova teoria sobre Stonehenge era francament convincents, i al cap i a la fi no deixa de ser un tribut a la naturalitat de les coses, com es feia a tot areu abans que ho espatlles el rotllo religiós.
