Que et fa decidir de treure un contacte, amistat o lo que sigui del Messenger? Es tant com preguntar-te perquè les tens a dins, no? Hi ha tres categories en el meu cas. Aquests que entren i surten en un vist i no vist, o el temps d’un “rotllo” o gent que no hi tenien que haver entrat mai. La segona categoria serien gent amb qui comparteixo una afinitat, o amb qui tinc interessos en comú i que estan fins que s’acaba la cosa en comú o la afinitat. Finalment queda el nucli dur. Estaran aquí per temps. No se com ho fan els demes. Jo solo utilitzar la tecnologia com si fos vida real i suposo que la majoria fan igual que jo. Alguna vegada he pogut veure altres MSN de coneguts, i quedo sorprès al veure que tenen dos o tres cents contactes. No es per criticar, però no serà que mesuren el seu benestar, el seu ego, la seva sociabilitat segons la quantitat de contactes que un te per aquí. No crec, però em puc equivocar. La norma de la casa es que a tot estirar en tinc entre 10 i 15, i son les persones amb qui tinc realment proximitat, les que tinc ganes de trobar-me per aquí el dia que em connecto. No cal que hi hagi un contacte diari, ni molt menys, simplement jo tinc que sentir-me còmoda amb el pas del temps de tindre aquelles persones per aquí, i tinc que sentir que l’altre també se sent còmoda al tindrem en el seu Messenger. Això es transmet sobre tot a traves de la qualitat de la conversa. Si cada cop que em trobo amb algú es per parlar del temps, i mi no m’omple, així que tampoc ho vull per els altres. Pot semblar radical, però al cap i a la fi, a qui li interessa reprendre el contacte per millorar-lo, te mes vies per entrar en contacte amb mi, i si no ho fa, serà que la decisió de treure aquella persona d’aquí va ser l’encertada.
miércoles, 22 de abril de 2009
Poc i bo?
Que et fa decidir de treure un contacte, amistat o lo que sigui del Messenger? Es tant com preguntar-te perquè les tens a dins, no? Hi ha tres categories en el meu cas. Aquests que entren i surten en un vist i no vist, o el temps d’un “rotllo” o gent que no hi tenien que haver entrat mai. La segona categoria serien gent amb qui comparteixo una afinitat, o amb qui tinc interessos en comú i que estan fins que s’acaba la cosa en comú o la afinitat. Finalment queda el nucli dur. Estaran aquí per temps. No se com ho fan els demes. Jo solo utilitzar la tecnologia com si fos vida real i suposo que la majoria fan igual que jo. Alguna vegada he pogut veure altres MSN de coneguts, i quedo sorprès al veure que tenen dos o tres cents contactes. No es per criticar, però no serà que mesuren el seu benestar, el seu ego, la seva sociabilitat segons la quantitat de contactes que un te per aquí. No crec, però em puc equivocar. La norma de la casa es que a tot estirar en tinc entre 10 i 15, i son les persones amb qui tinc realment proximitat, les que tinc ganes de trobar-me per aquí el dia que em connecto. No cal que hi hagi un contacte diari, ni molt menys, simplement jo tinc que sentir-me còmoda amb el pas del temps de tindre aquelles persones per aquí, i tinc que sentir que l’altre també se sent còmoda al tindrem en el seu Messenger. Això es transmet sobre tot a traves de la qualitat de la conversa. Si cada cop que em trobo amb algú es per parlar del temps, i mi no m’omple, així que tampoc ho vull per els altres. Pot semblar radical, però al cap i a la fi, a qui li interessa reprendre el contacte per millorar-lo, te mes vies per entrar en contacte amb mi, i si no ho fa, serà que la decisió de treure aquella persona d’aquí va ser l’encertada.
