Vilaque?

El dia de sant Jordi, al migdia vaig anar dinar amb una amiga a Siurana. El dinar no era res del altre mon, però desprès varem agafar el cotxe per anar saludar una amiga seva que viu a prop de Garrigàs i ens varem perdre. Finalment varem començar a donar voltes per tot una seria de poblets que no sabia ni que existien, de aquests pobles on tenen mes gent al cementeri que habitants, com ara Vilarobau, sant mori, Vilaür, Palau de santa Eulàlia, i alguns altre que ara no em venen a la memòria. Per anar d’un de aquests poble a un altre no sempre varem agafar camins asfaltats, sinó camins de caro, i que maco que era tot això. Cada 100 metres un altre paisatge. Quan estàvem a dalt d’un turo la vista era o bé els Pirineus nevats, o bé la badia de roses, i ja que havia fet molta tramuntana els últims dies la visibilitat era excepcional. Si estaven en part mes baixes flors per tot areu, olors de sotabosc, i de camps, i camps d’ampolles. Realment preciós. Finalment varem agafar la carretera de l’escala per tornar cap a l’Armentera de on es l’amiga. Una tarda de turisme rural! L’Empordà es preciós, però a la primavera es una passada. Bon cap de setmana a tots...