C’était au temps ou Bruxelles bruxelais

Quin Brussel•les encara era Brussel•les, i quan la gent que hi vivien, sobre tot en el bari de “les marolles” començaven una frase en francès, l’acabaven en flamenc, tot ficat a la salsa de les marolles, quan això passava, Brussel•les era una cuitat amb caràcter, dura per divertida. Les marolles era un barri popular, dels mes pobres, però també de aquests que mes estimaven la llibertat, el barri de la “zwanse” la broma, i el “Brusseleer”, l’autèntic habitant de Brussel•les. Encara avui es el barri dels artesans, i dels mes vells, ja que també es el barri mes pobre de Brussel•les. Tot i així aquest últim vestigi del Brussel•les autèntic s’està perdent per sempre degut a la especulació immobiliària i nomes quedarà el record de les coses que donaven un altre sentit a tot plegat. Brussel•les ja fa temps que no es lo que era. Jo nomes en vaig conèixer els últims sospirs i segurament per això m’ha vingut de gust penjar 4 fotos del Brussel•les dels meu avis i un acudit que de ben segur nomes un “brusseleer” podrà llegir

El mercat dels trastosNens dels marollesLa fanfara davant del palau de justicia, 1907La sopa popular (anys 30)El venedor de diarisCasament en la familia SlegersKeremis marolle (1910)

Oh, Meeke Paaipekop,
Gijft ons noch en bobantche,
Leever en grûût as en klantche,
As' ermo geneivel in es !

St Nicolas 1952 (marolles)

In ‘t Brussels op de Foire du Midi

Twie Brusseleirs zitten veu heule deu op den Boulevard du Midi swailest Brussel Fuur.
Zeit de Jean tegen Julien :
« Ziede doo oen den andere kant van den boulevard, awel c’est tous des Arabes. »
En de Julien replikeet :
« Ja, en den ? Nous on est des Brusseleirs ; »
De Jean :
« Ja moo dee Araben c’est des Musulmans ! »
De Julien :
« Awel ja, et nous on est catholique . »
De Jean :
« Ja moo dee musulmans c’est des polygames ! »
De Julien :
« Hoe da, polygames, c’est quoi ça. »
De Jean :
« Awel, ça veut dire qu’ils ont plusieurs femmes. »
De Julien :
« Bien fait pour eux. Na ! »