Avui es el dia internacional de Africà, i es una mica com si fos el dia de la dona, ja que es una de les zones del mon mes maca, però al mateix temps mes maltractada del nostre petit univers. Avui em venia de gust parlar d’Africà. Bé s’ho val, que s’hi dediqui una entrada de blog.
L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol".
Africà te una superfície de 30.221.532 km², poblat d’uns 922.011.000 d’africans. Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món. Continent situat entre els al cap Verd, Senegal al cap Hafun, Somà-lia al cap Blanc, Tunísia al cap Agulhas, Sudàfrica. És unit a l'Àsia per l'istme de Suez i l'envolta l'oceà Índic a l'E, l'oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d'Europa.
Son 53 estats i segur que nomes uns quans ens son coneguts. Les fronteres dels estats africans són en gran part un producte de la colonització i això explica que no tinguin en compte la realitat dels diferents grups humans. De la mateixa manera, les agrupacions dels països en regions tampoc no respon a cap realitat històrica sinó a raons pràctiques.
Africà es un mon apart, molt fraccionat i dividit, tant en grups ètnics com religiosos com lingüístics, però sobre tot es el bressol de d’humanitat, i qui sap, pot ser el seu futur. Àfrica, particularment el centre d'Àfrica Oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l'origen del humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades a fa aproximadament set milions d'anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster – i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys.
Alguns noms ens sonen, com els noms de les seves grans ciutats... El Caire, Lagos, Kinshasa, Johannesburg-Ekurhuleni, Khartum-Omdurman, Alexandria, Alger, Abidjan, Casablanca, Ciutat del Cap, pero cap ens portera a compararles amb Tokio, Shangai o NY, Paris o Londres. Simplement es un altre cosa
Johannesburg
La història de l'Àfrica es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència. Si voleu mes informacio al respecte, aneu a la wikipedia.
El poblament africà es molt desigual per les condicions sovint inhòspites del medi físic. Les densitats més altes es troben a la vall i al delta del Nil (més de 600 h/km 2 ), però les normals oscil•len entre menys de 50 i 100 h/km2. En general, la població s'acumula en illots que esgoten ràpidament els recursos i provoquen l'èxode de la població excedent (mines de Sud-àfrica, plantacions cotoneres d’Uganda, ciutats portuàries, etc, i a la franja mediterrània, cap a l'Europa industrial).
La taxa anual de creixement de població (2,9% en 1975-80, 3,0% en 1980-90) és la més elevada de tots els continents i és conseqüència de l'elevada taxa de natalitat (44‰ en 1986-90); l'elevada taxa de mortalitat infantil redueix considerablement l'esperança de vida (53 anys). Pel que fa a les races, tot i que a l'Àfrica les poblacions s'han barrejat considerablement, es poden reconèixer alguns grups diferenciats: un grup d'euròpids (raça mediterrànida), al N i al Sàhara, un grup reduït mongòlid a Madagascar (merina), i un grup nombrós de races nègrides (races sudànida, bantúida, nilòtida, paleonègrida, etiòpida i pígmida) al S del Sàhara, llevat de l'extrem meridional, on hi ha una reduïda implantació d'euròpids, i del desert de Kalahari, habitat per la raça khoisànida.
El continent africà, sobretot al S del Sàhara, presenta una gran diversitat lingüística. Hom estima el nombre de llengües africanes al voltant del miler, la majoria de les quals tenen menys de 100 000 parlants. J.H.Greenberg proposà (1963) una classificació global en quatre famílies: afroasiàtic, nilòtico-saharià, nígero-kor-dofanià i khoisan. La família afro-asiàtica inclou el semític i part de les llengües classificades com a camites, repartides en les branques següents: semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià. Els criteris per a l'agrupació d'aquestes famílies es basen en trets fonètics, fonològics i morfològics.
En la majoria d'estats africans la llengua oficial és la introduïda pels colonitzadors. Són l'excepció, a banda dels d'influència àrab: Etiòpia (amhàric), Somàlia (somali) i Tanzània (swahili); a aquests es poden afegir Botswana (tswana), Burundi (rundi), Lesotho (sotho), Malawi (chewa) i Ruanda (ruanda), estats en els quals, tanmateix, en els mitjans oficials és molt més emprada la llengua importada.
Les linguae francae han adquirit gran importància (swahili, haussa, manding). La religió que tradicionalment comptava amb més adherents a l'Àfrica era l’; el 1900 un 32% de la població era adepta a l’, un 9% al cristianisme i un 58% a les religions animistes. El 1995 aquesta relació s'havia capgirat notablement i així un 45% era adepte al cristianisme, un 41% a l'i un 12% a les religions tribals.
Finalment dir que el clima d'Àfrica va d'un clima tropical a un de subàrtic als seus pics més alts. La meitat septentrional és principalment deserta o àrida, mentre que les parts central i meridional contenen tant planes de sabana com regions de jungla molt espessa. Entremig, hi ha una convergència dominada per patrons de vegetació com ara sahel i estepa.
Àfrica posseeix possiblement la combinació més gran del món de densitat i "llibertat" de poblacions i diversitat de poblacions d'animals salvatges, amb poblacions salvatges de grans carnívors (com ara lleons, hienes i guepards) i herbívors (com ara búfals, cérvols, elefants, camells i girafes), que viuen principalment en planes privades no privades. També hi viuen una gran varietat de criatures de la jungla (incloent-hi serps i primats) i vida aquàtica (incloent-hi cocodrils i amfibis).
L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol".
Africà te una superfície de 30.221.532 km², poblat d’uns 922.011.000 d’africans. Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món. Continent situat entre els al cap Verd, Senegal al cap Hafun, Somà-lia al cap Blanc, Tunísia al cap Agulhas, Sudàfrica. És unit a l'Àsia per l'istme de Suez i l'envolta l'oceà Índic a l'E, l'oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d'Europa.
Son 53 estats i segur que nomes uns quans ens son coneguts. Les fronteres dels estats africans són en gran part un producte de la colonització i això explica que no tinguin en compte la realitat dels diferents grups humans. De la mateixa manera, les agrupacions dels països en regions tampoc no respon a cap realitat històrica sinó a raons pràctiques.
Africà es un mon apart, molt fraccionat i dividit, tant en grups ètnics com religiosos com lingüístics, però sobre tot es el bressol de d’humanitat, i qui sap, pot ser el seu futur. Àfrica, particularment el centre d'Àfrica Oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l'origen del humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades a fa aproximadament set milions d'anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster – i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys.
Alguns noms ens sonen, com els noms de les seves grans ciutats... El Caire, Lagos, Kinshasa, Johannesburg-Ekurhuleni, Khartum-Omdurman, Alexandria, Alger, Abidjan, Casablanca, Ciutat del Cap, pero cap ens portera a compararles amb Tokio, Shangai o NY, Paris o Londres. Simplement es un altre cosa
JohannesburgLa història de l'Àfrica es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència. Si voleu mes informacio al respecte, aneu a la wikipedia.
El poblament africà es molt desigual per les condicions sovint inhòspites del medi físic. Les densitats més altes es troben a la vall i al delta del Nil (més de 600 h/km 2 ), però les normals oscil•len entre menys de 50 i 100 h/km2. En general, la població s'acumula en illots que esgoten ràpidament els recursos i provoquen l'èxode de la població excedent (mines de Sud-àfrica, plantacions cotoneres d’Uganda, ciutats portuàries, etc, i a la franja mediterrània, cap a l'Europa industrial).
La taxa anual de creixement de població (2,9% en 1975-80, 3,0% en 1980-90) és la més elevada de tots els continents i és conseqüència de l'elevada taxa de natalitat (44‰ en 1986-90); l'elevada taxa de mortalitat infantil redueix considerablement l'esperança de vida (53 anys). Pel que fa a les races, tot i que a l'Àfrica les poblacions s'han barrejat considerablement, es poden reconèixer alguns grups diferenciats: un grup d'euròpids (raça mediterrànida), al N i al Sàhara, un grup reduït mongòlid a Madagascar (merina), i un grup nombrós de races nègrides (races sudànida, bantúida, nilòtida, paleonègrida, etiòpida i pígmida) al S del Sàhara, llevat de l'extrem meridional, on hi ha una reduïda implantació d'euròpids, i del desert de Kalahari, habitat per la raça khoisànida.
El continent africà, sobretot al S del Sàhara, presenta una gran diversitat lingüística. Hom estima el nombre de llengües africanes al voltant del miler, la majoria de les quals tenen menys de 100 000 parlants. J.H.Greenberg proposà (1963) una classificació global en quatre famílies: afroasiàtic, nilòtico-saharià, nígero-kor-dofanià i khoisan. La família afro-asiàtica inclou el semític i part de les llengües classificades com a camites, repartides en les branques següents: semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià. Els criteris per a l'agrupació d'aquestes famílies es basen en trets fonètics, fonològics i morfològics.
En la majoria d'estats africans la llengua oficial és la introduïda pels colonitzadors. Són l'excepció, a banda dels d'influència àrab: Etiòpia (amhàric), Somàlia (somali) i Tanzània (swahili); a aquests es poden afegir Botswana (tswana), Burundi (rundi), Lesotho (sotho), Malawi (chewa) i Ruanda (ruanda), estats en els quals, tanmateix, en els mitjans oficials és molt més emprada la llengua importada.
Les linguae francae han adquirit gran importància (swahili, haussa, manding). La religió que tradicionalment comptava amb més adherents a l'Àfrica era l’; el 1900 un 32% de la població era adepta a l’, un 9% al cristianisme i un 58% a les religions animistes. El 1995 aquesta relació s'havia capgirat notablement i així un 45% era adepte al cristianisme, un 41% a l'i un 12% a les religions tribals.Finalment dir que el clima d'Àfrica va d'un clima tropical a un de subàrtic als seus pics més alts. La meitat septentrional és principalment deserta o àrida, mentre que les parts central i meridional contenen tant planes de sabana com regions de jungla molt espessa. Entremig, hi ha una convergència dominada per patrons de vegetació com ara sahel i estepa.
Àfrica posseeix possiblement la combinació més gran del món de densitat i "llibertat" de poblacions i diversitat de poblacions d'animals salvatges, amb poblacions salvatges de grans carnívors (com ara lleons, hienes i guepards) i herbívors (com ara búfals, cérvols, elefants, camells i girafes), que viuen principalment en planes privades no privades. També hi viuen una gran varietat de criatures de la jungla (incloent-hi serps i primats) i vida aquàtica (incloent-hi cocodrils i amfibis).
