A l’escola on vaig a fer escultura, el centre cultural de la Mercè, una escola que deu tindre mes de 250 anys, i que depèn econòmicament de l’ajuntament de Girona, hi ha molt de moviment des de fa uns dies. S’estan iniciant obres de rehabilitació del edifici a gran escala. Teulada nova, ampliació, façana restaurada, terres nous. En fi, que d’aquí a uns mesos tindrem escola nova. Per fer tot això estan buidant els magatzems on es guarden coses, com ara fustes, tamborets, i un sin fin de coses mes, bàsicament per tira-ho a les escombraries. La veritat es que fa mal d’ulls veure tot aquest material, que val una porada de diners, allà tirat a un contenidor. Però ahir em vaig empipar realment quan vaig veure uns relleus esculpits en guix que estaven a punt de ser llençats també al contenidor. Devien de ser peces bastant antigues, mes ben dit, els que els havien fet, ja feia temps que estaven descansant al cementiri, i vaig demanar a la gent de la Mercè si me’ls podia endur, i la resposta va ser negativa. Em van explicar que aquestes peces tenien que ser destruïdes, que no podien ser donades, però no se que de la propietat intel•lectual i artística. L’explicació tenia la seva lògica, però quina pena malgrat tot! A mi em fotia ràbia veure com tot això anava al contenidor, i no era per valor comercial, sinó per valor artístic. Un altre trossot de cultura, catalana en aquest cas, a les escombraries. Si obres un llibre de mobles de la Toscana, segur que hi trobaràs calaixeres amb tres calaixets en la part de dalt, com a sobre del moble. Pues, no es un moble tosca, sinó català, però els italians en han portat tants i tants cap a Itàlia, que se l’han fet seu. Pensava que el sentiment, el coneixement, o simplement l’amor a l’art feria que la gent d’aquí havien après a valorar molt mes lo que tenim aquí. Ahir em vaig adonar que estàvem encara molt lluny de això. Tant parlar de la protecció de la nostre cultura, i mira, Madrid ens dona una mica de diners (el pla d’ajuts de Zapatero per els municipis) i tirem baixos relleus en un contenidor. Trist final.
I aqui una foto curiosa també. No te res a veure, o pot ser si....De m’entres vaig fent la meva Aràcnida. Ahir tocava el cos... tot un experiment, amb una boia de mariner, però la cosa va per bon camí, a com a mínim a mi m’ho sembla. El problema serà, on ficar-la un cop acabada.... Algú esta interessat?
