Educar o operació esquimal en ple estiu

Educar els seus fills... quina feina! Fa dies que intento fer entendre a la meva filla gran lo que la meva filla petita sembla tindre assumida des de fa anys, que hi han temporades, que l’hivern no es lo mateix que la primavera, que l’estiu es diferent a la tardor. I em direu “sembla elemental, no”. Pues no, perquè quan a un li entre per el cap que no es guapa, que no te un cos guapo, es com entrar en el malson dels anorèxics que es veuen grassos amb 30 kg. Així que en el dia mes calent del any, ahir, te la trobes amb texans d’hivern, mitjons gruixuts, samarreta negra i si cal sudadera como no negra també, i ni ben bé d’estiu. Jo que hauria anat tot el dia despullat si hagués pogut i encara queixant me de la calor, al veure la meva filla en operació esquimal, m’entrava malestar i tot. Com que dir-li que es te que ficar coses mes lleugeres es com picar ferro fred aquest de mati em anat a buscar roba de ple estiu (i encara) al decatlon. Sandalles, samarretes lleugeres, pantalons mes curts i mes lleugers. Sabeu que? Te un cos molt maco amb samarretes que li apreten una mica mes, i no entenc el seu sin fin de manies. Aquesta tarda a quedat amb una amiga, i encara em tingut collons de barallar-nos abans de marxar, ja que volia marxar fos com fos amb les sabates d’hivern en ves de les sandalles. Es esgotador, realment esgotador. Perquè els meu 42 anys d’experiència de la vida no serveixen de res en aquests casos. Tot i així va marxar amb sandalles als peus i un mon de mala llet al cap. Em sento com si hagués fet la marató, de cansat i de baldat... la ostia això de ser pare!(la meva filla si no li dic res...)