Aquesta entrada, fa tres dies que la vull fer, i que no hi ha manera. De fet no es malla senyal ja que vol dir que vaig tot el dia de cul i que no hi ha temps mort. A mes si el temps mort es bo, que mes volem. També fa tres setmanes que voldria fer escultura, però per lo vist tampoc hi arribo. M’hauré d’organitzar millor el mes d’agost... ostres no, que no hi estaré mai tampoc. Be, que sigui el mes de setembre, però ja a tope! Avui es el dia de fer una entrada especial, no perquè la Rosa ha perdut, o no se com dir-li, les seves ulleres a la platja, i tampoc perquè la Elyse dorm fora aquesta nit, i això em fa pensar que feia un pilot de dies que no dormia sol. No, es que aquesta entrada es perquè la vida es un sac de sorpreses. Fa tres dies de això rebo un correu de la meva mare, visiblement molt emocionada, dient me que te un germà, que l’ha trobat, que hi ha parlat! Tindre 65 anys i descobrir que no ets filla única, deu ser... el no da mas! Per lo vist la meva iaia el va donar en adopció al moment de néixer, i el tema es va transformar en tabú. Així que de pas tinc un oncle encara que sigui mig, encara que ni se si el coneixeré mai, però espero que si. Em fa molta il•lusió la noticia, i no per res... Tinc una família “mini-mini” i de fet amb aquest oncle desconegut augmentarà un 50%, es dir. Del moment no se res mes, i estic a la espera de mes detalls, d’una primera trobada entre els dos. Si, la vida es sorprenent! Realment sorprenent....
