jueves, 16 de julio de 2009

IO PEPE O TIO PEP?

I em van segrestar! Em van dir, ni un moviment, vine cap aquí, puja cap allà, fica el cotxe en marxa i no diguis res, ni una paraula,-). Desprès em van dir que a la una teníem que ser al centre de Barcelona, però malauradament varem arribar una mica mes tard de la previst i varem perdre... l’AVE. Pues si, el segrest era cap a Madrid, la segrestadora encantadora. Però no passa res, un altre bitllet i una hora i mitja mes tard ja estàvem baixant cap a la capital a 300 km/h, curiosament amb una sensació de no avancar. A mida que anàvem passant els kilòmetres anava pujant la temperatura. 32, 34, 37, 39... jolin, però si son les 6 de la tarda!! Arribar a Atocha, buscar l’hotel, i caminar, molt, una cervesa aquí, un menú a 10 euros allà, entre jack la metralleta i cuiner rebotat, però que divertit! Plaça de sol, Plaça major, de la vila, cibeles, plaça d’Espanya, palau real, porta d’Alcala i no se quantes places i carrers mes. Ja estic a Madrid, 3 hores desprès d’haver deixar Barcelona, i s’hi esta molt bé. Passen les hores, els peus fan mal, s’està bé estirat sobre el llit, i l’aire condicionat de l’habitació no es cap luxe. El dia seguent, esmorzar continental, i cap al Prado.


Tenim una cita amb Sorolla.Que maco, quina llum, fantàstic. Ja havia anat a veure una exposicio d’ell a Barcelona, però aquesta, mil vegades millor. I ja que estàvem en el Prado, a veure els Goya, els Velazquez i mil coses mes. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.I que hi hem vist??? UUUUUFFFF... Pintura espanyola. Amb gran diferència, la major col·lecció del món. Cronològicament abasta des de murals romànics del segle XII fins a Goya (segles XVIII-XIX), incloent pintura medieval, amb Bartolomé Bermejo i Berruguete, renaixentista, amb autors com Pedro Machuca i Joan de Joanes, manierista amb el protagonisme absolut de El Greco, i barroca amb Zurbarán, Ribera, Murillo i Velázquez. Només les col·leccions d'aquests quatre autors sumen 200 pintures. Del segle XVIII, destaquen a part de Goya els bodegons de Luis Meléndez i la variada col·lecció de Luis Paret, considerat el millor pintor espanyol d'estil rococó. Actualment es treballa en la posada en valor de la pintura espanyola del segle XIX posterior a Goya, que inclou riquíssims fons des del Neoclassicisme fins a Marià Fortuny i Sorolla. Entre les últimes novetats de la col·lecció espanyola, destaquen les compres de "La condesa de Chinchón" de Goya, "El barber del Papa" de Velázquez i la Col·lecció Naseiro de bodegons, que ha cobert múltiples llacunes dins de tal temàtica.

Pintura italiana. Des del primer Renaixement, amb uns pocs exemples de Fra Angelico, Giovanni dal Ponte, Mantegna, Antonello da Messina i Botticelli, fins al segle XVIII (Tiepolo i Corrado Giaquinto). També, 8 obres de Rafael i el seu taller, obres mestres de Correggio, Bronzino, Andrea del Sarto, Sebastiano del Piombo, Annibale Carracci, Caravaggio, Guido Reni, Luca Giordano... i la major col·lecció mundial de l'escola veneciana (Tiziano, Tintoretto, Veronès i Bassano).
Pintura flamenca i holandesa. Primitius flamencs (Van der Weyden, Bouts, Memling) i El Bosch. Igualment excel·lents són les pintures de Patinir, "La Dansa de la Mort" de Pieter Brueghel i diverses de Quintin Metsys i Coecke. Pintura flamenca del segle XVII: una enorme col·lecció de Rubens, més de 25 quadres de van Dyck, diversos de Jacob Jordaens, incloent el seu Autorretrat amb la seva família, i la sèrie de "Els Quatre Sentits" de Brueghel. És una de les millors col·leccions flamenques del món, només comparable amb la del museu de Viena. La pintura holandesa del XVII té una presència molt més curta, encara que inclou "La reina Artemisa" de Rembrandt i exemples de Gabriel Metsu, Adriaen van Ostade i Philips Wouwermans.

Got de la Montería (detall), una de les millors peces del Tresor del Dofí
Pintura francesa. Tot just hi ha exemples anteriors a 1600, encara que els segles XVII i XVIII conten amb obres magistrals de Poussin, com "El Triomf de David" i "El Parnàs". Claudi de Lorena compte amb diversos paisatges magistrals. El tenebrisme compte amb exemples cridaners de Georges de La Tour i Valentin de Boulogne. Retratistes dels borbons espanyols, com Ranc i Van Loo, tenen presència al costat de mestres rococós com Watteau i Boucher.
Pintura alemanya. Reduïda en nombre, però de gran qualitat. Quatre de les obres mestres d' Albert Durer, entre elles el seu "Autorretrat" de 1498 i la parella de taules d' Adam i Eva, així com una Verge i dues curioses escenes de cacera de Lucas Cranach, dues al·legories molt importants de Hans Baldung Grien i, ja del segle XVIII, un ric grup de retrats d'Anton Raphael Mengs.
Escultura. Escultura grega i romana, també del segle XVI i posterior. Destaquen les Muses que van pertànyer a Cristina de Suècia, i que després de l'última ampliació se situaran al rebedor oval, sota la sala de Les Menines.
Arts decoratives. El Tresor del Dofí, valuosa col·lecció d'orfebreria i gemes tallades.

Dibuixos i estampes. Sobresurt la col·lecció de dibuixos de Goya, la més àmplia del món.


Sortim d’allà una mica en sobredosis, pero que hi farem, s’ha d’aprofitar el dia, i cap al Thyssen a veure una exposició de Matisse, i ja que encara ens queden forces, al caixaforum.
Cap a les 7 ja totalment fets caldo, la millor idea del moment va ser reservar banys i massatges als banys àrabs... per la mitja nit. I de m’entres descansar una mica, terasetes i sopar. Quina delicia els banys aquests, fantàstic.... Surtit de la web
(Nuestros Baños Árabes se encuentran bajo una estructura de aljibe de cientos de años de antigüedad. Estos han sido recuperados utilizando los materiales típicos de la época, que junto con sus aguas, perfumes y decoración trasladan a sus visitantes a la magia de la era mudéjar.

El Hammam consiste en tres salas de agua con diferentes temperaturas: una templada con tres piscinas (tepidarium) a 36º C, caliente (caldarium) donde el agua llega a los 40º C y la fría (frigidarium) con una poza a 15º C.

El recorrido se completa con una sala de vapor (baño turco) y una sala de descanso con fuente de té y agua: un ambiente único donde la total distensión se alcanza con un masaje relajante o exfoliante y la aromaterapia.)

 Clar de desprès ja no valíem per res, però vist l’hora, que devien ser les dues, lo millor era buscar llit, i somiar angelets. Dia 3, cap al reina Sofia, Guernica, mil Picassos i sobre tot una expo de Juan Muñoz, un magnific escultor dels nostres dies


... migdiada al parc del retiro, i cap a Barcelona de nou.Eren les 3 del mati quan ens tornàvem a ficar al llit. Nits curtes, dies llargs i moooolta calor, però quin regal mes bo que m’han fet! Per recordar durant molt de temps. Gracies guapa!