Tots els homes i dones fem el tonto alguna vegada en la seva vida. Casar-se es fer el tonto per la resta de la teva vida. El temps sol fortificar l’amistat i debilitar l’afecte, i un dia pot ser s’arriba al divorci. El divorci probablement es remunta a la mateixa època que el matrimoni. No obstant crec que el matrimoni es una mica mes vell. Tot sigui dit, el divorci pot ser el camí cap a la felicitat, o com a mínim així ho sembla i així hauria de ser. Estic content de com a anat evolucionant la meva vida en els últims anys, estic bé, i tot i que sempre fallen coses, en general es pot dir que les coses han anat surtin bé. He mig après a fer els ulls grossos quan he vist en que s’ha convertit la persona amb qui has compartit moltes coses, i qui te problemes amb els o les seves EX sabrà de que parlo. I han dies que costa el seu esforço no transformar tot lo que tenia de bo un sentiment en una mena d’odi silenciós. També he après a envoltar-te de persones que valen la pena i a tindre sempre (que es poguí) un pensament positiu. Amb aquestes dues coses podem dir es una cosa en constant evolució cap a millor. Finalment, he après a fer la tria entre lo que es important i que no. Això també costa a vegades tindre ho clar. Per mi avui, i des de fa molt de temps lo mes important es tret de mi, la meva canalla i el seu benestar. Acaben de marxar de casa i ja els trobo a faltar, però se que marxen bé i contents, que han passat uns bons dies a casa i que tindran ganes de tornar a vindre i jo de tindre ganes de tornar a tindre’ls per aquí. Al final, lo que queda el dia que no hi som es lo que em donat, no lo que em guardat.
