Dema dia de neteja, que la casa fa pena, però una pena horrible, i no pas perquè estic depressiu, sinó perquè no trobo ni un moment per treure la pols i passar la fregona. Avui m’han vingut les amigues de la Rosa (que avui estava a Vic) amb un gatet, negre com el pecat, però amb uns ulls que feria fondre un os com jo. L’havien trobat, abandonat o perdut. Jo no m’han puc fer càrrec, ni per salut ni per ganes, sinó ja estaria donant voltes per aquí, i jo mirant lo en ves d’escriure aquesta entrada. Son dies molt plens últimament, i dies molt bons, bé, si es treu la part de la “innombrable” evidentment. Avui li he escrit un petit correu per veure que pensava fer al respecte de aquest conveni arxivat. A veure que hi diu, que vol fer, si vol fer alguna cosa es clar, i sinó ja haurem de pensar en com encarar les coses d’ara en davant.
Aquest cap de setmana festa major amb fons de crisis. Sort que els nacionals s’han decidit a no marxar perquè es nota realment una baixada espectacular de turistes vinguts de fora. Son mal moments, però que dimonis, dema corre focs, diumenge castell de focs, i viva la pepa. Un bon cap de setmana a tots i fins la propera entrada.
