Si un dia tens mal dia, pensa que podria ser bastant pitjor. Llegia en un diari aquest mati, tot prenent un cafetó a la terrassa d’un bar que el 20% dels mes rics d’Espanya eren nomes 6 vegades mes rics que el 20% pobres d’Espanya. Per els estats units es 10 vegades per exemple. Deia l’article que això feia del nostre país un lloc mes feliç per viure.Quan vaig aquesta foto de Unicef, no puc evitar de pensar en el viatge que vaig fer a Madagascar. La misèria era brutal, però el somriure a la boca dels malgach era el regal mes maco que mai em van donar. Com pot ser a les hores que encara estem confonent felicitat amb poder adquisitiu? Mals del sistema? Les monges belgues que van anar al Congo belga a principis del segle passat van dedicar el seu temps a ensenyar els natius el poder de Deu, i fabricar jerseis de llana, dues coses totalment inútils que han tingut com a resultat lo que es veu en la foto. Hem de deixar, i espero que algun dia poguí passar realment, que Africà sigui el nostre supermercat low cost de matèria prima, i els hem de ajudar que es governin a els mateixos, deixant de finançar dictadures que fan lo que nosaltres volem al igual que ja no podem permetre que el genocidi de les farmacèutiques segueixi nomes perquè uns quans es puguin enriquir d’una manera escandalosa sobre pilots de cadàvers. Espero poder viure tots aquests canvis...
