I ja som dia… ja ni m’han recordo. Ahir la Rosa va vindre a dinar, va vindre a sopar i es va quedar a dormir, i va ser una sensació molt agradable tot plegat. Divendres quan les vaig deixar a casa de la seva mare vaig tindre un mon de sensacions rares. Feia mes d’una setmana que la tenia per casa i marxava. Per ella era territori desconegut saber lo que es trobaria a casa de la seva mare. Havia marxat de casa seva el divendres d’abans, per no tornar mes, i no s’havien vist mes de m’entres, amb prou feina havien parlat per telèfon. En quan a mi, em quedava una mena de por, molt petita, que Rosa es trobaria la persona mes adorable del mon, i es deixaria convencé per tornar a casa de la seva mare. Era casi impossible vist les circumstancies que la van portar a casa meva, però podia ser. M’hauria tocat acceptar de totes maneres, quin remei, però nomes de pensar en la possibilitat, em venia malestar. Finalment no va ser, i quan la vaig veure passar la porta dilluns, vaig tindre un sentiment mes dolç, ganes de plorar inclòs... que bo que era!

Ara vindrà una setmana de calma, de gaudir primer de la Rosa, i quan vingui la Elyse, de la Elyse també. Ja tenim el calendari de visites per el mes que ve. Tindré 8 dies sense nens al mes, la seva mare 14. Clar que el desequilibri es deu sobre tot perquè totes les variables de visites no s’ajustaven als horaris de seva la botiga. Ara fa com una mena de queixa tímida per dir que no veu prou la Rosa, però en realitat no ha fet mes que rebutjar qualsevol mena de calendari on se li proposava veure la mes.

Ahir era l’aniversari, trist aniversari de la Elyse. Ni pastis, ni regal. Bé, si... que la seva mare li van regalar el disc de l’Hanna Montana diumenge, i per sort, a casa meva varem fer una festeta, pastis i un mon de regalets el divendres passat. Pobre Elyse! Jo em pensava que la seva mare entendria o canviaria algunes coses a ran de tota la moguda de la Rosa, però sembla ser que no. Un dia pot ser la Elyse fera lo mateix que lo que esta fent la Rosa ara, i encara m’estaran dient a mi que soc un manipulador.

Pues ja som dimarts... Quina fresca per el de mati, brrrrrrr! Molt bon dia a tots! Vaig a fer escultura, ja que tinc el dinar a punt!