viernes, 16 de octubre de 2009

Rosa i agora

Tornem al segle V, a l’ antic Egipci. Estem a l’ Alexandrina, més aviat a la seva biblioteca, on Hipàtia, esta donant classes als seus alumnes. Els hi esta ensenyant el perquè un mocador cau al terra, dins l’edifici, que era universitat, acadèmia i biblioteca a la vegada, amb uns 700.000 volums, aproximadament. La biblioteca anava creixent, des de la seva creació al 332 aC, gracies a Ptolemeu I, que demanava a savis de tot el món que traduïssin els llibres, i els hi demanava als mariners que atracaven al port, que els hi deixessin els llibres que portaven a sobre, per poder-los traduir, o copiar i afegir-los a la biblioteca.

A la vegada, que els alumnes estaven mirant com queia el mocador, que una vegada i altre, Davo, un esclau, l’ anava tornant a la seva senyora, per repetir el mateix gest, a fora de les parets de la biblioteca, els grecs havien permès el cristianisme, des de feia poc prohibit, encara que els grec no hi estaven del tot d’ acord, perquè era com una ofensa per els seus deus, que per altre gent, només n’ existís un. Però els cristians cada vegada s’ anava fent més gran, i els seus ideals principals eren, que compartissis tot el que tenies, amb els teus germans. Així, l’ església del segle V, intentava arribar a liderar Alexandrina, i ho van aconseguir, ja que els hi van obrir les portes de la biblioteca, on van destruir la majoria d’ escrits, i la van cremar.



Ara tornem a la cara seria de Hipatia, mirant fixament un dels seus alumnes que li esta contradint el sistema de Tolomeu (que els astrees giressin al voltant de la terra). Llavors Hipàtia, va començar a pensar-hi, i també podia ser que la teoria “boja” de apolonio, que segons ell, la terra girava al voltant del sol, i així es. Però com aquets en podem trobar milers, dintre els quals, hi ha famosos com Plató, Aristòtil o Sòcrates, i de no tan importants com molts en que ni es guarden el nom, ja que van esser assassinats per la església, per ser “bruixes” i “bruixots”, a més de no acceptar que el creador es Déu, i que no s’ ha de contradir la seva paraula.

I així, el alumnes d’ aquella classe aprendran aixó i més, sobretot quan en aquell mateix dia, deixen entrar els cristians a la biblioteca, cosa que el hi canvia la vida.