reunió entre advocats i clients

Hi ha dies així... on et despertes amb son a les 5 del mati, remogut per algun malson que encara no acabes d’entendre i que et quedes amb ulls de mussol, i no hi ha manera de tornar a trobar el camí dels somnis. De fet, t’han adones que estàs remogut per unes altres coses, resacos d’unes altres emocions i tot i que per fora sembles tranquil, per dins encara es la guerra de Cuba. Ahir hi va haver reunió entre advocats i clients, entre ex, sobre el tema de la Rosa. Hora i mig amb un resultat bastant sorprenent per mi si mes no. A partir d’ara la Rosa viu a casa meva oficialment, i de les conseqüències que aquella decisió comporta, diguem que en un 90% tinc lo que vull. S’evita un judici, i un mon de mal de caps inútils i de això m’han alegro, per mi, però sobre tot per la Rosa. Des d’avui es podrà concentrar plenament el lo seu sense tindre que pensar en el, “i ara que passera”. Per mi es una mica lo mateix. Però es curiós, perquè em pensava que tot plegat, aquella victòria relativa, si mes no la solució de aquest tot plegat em feria feliç, i la veritat es que em sento bastant estrany, contradictori. Costa assimilar tot el que ha passat. Per la meva ex, ahir va ser com un final de festa. Va tindre 4 anys de regal, de Credit, i això ara s’ha acabat. Ahir vaig veure una persona que sap amb tota certesa que la seva vida es i serà un frau. No es que m’han sento culpable, es que em fa pena. 
Avui comença un nou dia, un mes. D’ara en davant se que la canalla serà mes ben atesa a nivell material, ja que seré jo qui controli totalment aquell apartat de les seves vides. I se que la Rosa ja esta mes ben atesa a nivell emocional i afectiu. Per elles tot es positiu. Un dia pot ser la Elyse fera els mateixos passos que la Rosa. Un dia pot ser la Rosa voldrà tornar amb la seva mare. Tot es possible, però m’estimo mes pensar en avui... dema vindrà