Abans de deixar de banda el tema de la vista al jutjat de Figueres de dimecres passat, nomes dir que dimecres i dijous semblava ser que per alguns moments no havíem firmat cap acord, sinó que havíem anat a fer algun cafè entre amics. Va costar una mica fer entendre a la mare de les criatures que això que havia firmat al jutjat no era un acord on ella es podria tirar en darrere, sinó una sentencia firma, ni tant sols apel·lable a Girona, ja que de dimecres a dijous no hi havia hagut cap modificació en la situació familiar que permetés presentar una nova demanda de modificació. Total que les aplicacions de la sentencia es van veure dificultades en un primer moment per l’altre part. Sembla ser que ja esta en via de resolució a hores d’ara per això. Fora de això, un nou petit disgust matemàtic de la Rosa en un examen que va fer dimarts (4.75) i la negació per part de la seva professora de fer la segona part del examen (fet el dimecres) perquè la Rosa s’havia oblidada de portar un justificant que feia 3 dies que jo també li demanava de portar per poder-lo omplir. Total, a mes de tota la feina que te per aquest cap de setmana, que no es poca, també li toca fer dues redaccions per mi. Una primera amb el tema “perquè tinc que fer aquella maldita redacció, i que puc fer en un futur per evitar de fer-la?”. Li he demanat una de dues pagines sobre aquest tema. I un altre d’una pagina sobre el tema “ara que tinc la LCC, que vol dir quan el papa em diu que ara toca aprendre a conduir” Aquesta nomes d’una pagina. Mes val que les faci i bé, perquè si no em satisfà el que estic llegint, es quedarà sense anar de concert aquesta nit, i en prima haurà de tornar a començar les dues redaccions. Bona sort Rosa! Si son molt bones les penjo per aquí, i així d’aquí uns anys li podras ensenyar als teus fills, si en tens, com ens les gastàvem.
Finalment, una trobada ben curiosa, amb la meva amiga “Irlandesa”... Em pensava que hauria tornada mes canviada desprès d’un any fora amb un mon de vivències fora. Finalment no es així, i pot ser millor. Aquelles experiències sempre deixen marca, però no sempre es visible a primera vista, i de fet, la gent no canvien pas tant fàcilment tampoc.
Per acabar, un puntet no tant positiu pot ser en una setmana farcida de coses bones. Pot ser no podré fer la exposició de pintures que tenia pensada fer a la Jonquera d’aquí un mes o dos, per un problema de calendari. Però es un tema que queda per comprovar durant m’imagina la pròxima setmana. I res mes. La casa esta mes o menys neta, hem comprat 4 peixos mes per el súper aquari, la Elyse esta dutxada, jo també i ara tinc les dues feres fent deures i mes coses, i ara toca cita amb la cuina, tot esperant les jonquerenques. Un bon cap de setmana a tots i totes....
