Feia 5 anys que no veia l’avi Jaume. L’ultima vegada que el vaig veure m’havia dit que a casa seva sempre hi tindria les portes obertes, i jo li vaig agrair tot i donant li a entendre que procuraria no necessitar mai la seva ajuda. Tot sigui dit, estàvem en ple divorci i hi havia una certa tensió en les relacions amb la família de la a les hores dona.
Ahir em va trucar la ex, per dir-me que l’avi s’havia mort, i que l’enterraven avui. M’ho deia sobre tot perquè ella estava a la plana de Vic, i per veure si fos possible de portar les noies a l’enterro, que les tenia amb mi. Així que aquest mati varem anar tots cap a la plana.
Estic content d’haver-hi anat. Primer perquè tot i que varem acabar una mica en fals, no vaig tindre mala relació amb l’avi Jaume, al contrari, i no em sabia greu anar a rebre aquest últim homenatge. Tot i que no soc de missa, em va agradar el sermó del capella. Desprès, perquè m’ha sorprès molt la rebuda de la família, agraïts que els hi hagués portat la canalla, i visiblement satisfets de veurem. Pot ser la única nota fosca, el comportament de la ex, com sempre. M’hauria agradat donar li el meu pesem en condicions, però no m’ho va permetre, i ni un dia com avui, va voler deixar que la Rosa se sentis implicada en lo que estava passant per part seva. Però es com son les coses, i no s’hi pot fer mes.
L’avi creia molt en les coses religioses, i estava convençut que desprès de mort es torneria a reunir amb la Rosa. Jo li desitjo un bon viatge en el seu mes allà. En aquest mon ja nomes es un record que perdurarà fins que l’últim que el va conèixer es mori també.
Descansa en pau Jaume.
