Consti...que??

Constitució del 1978... no us recorda res la simbologia?

Hi havia una vegada un país meravellós que es deia la dictadura bananera d’Espanya. Tenia de tot. Sol, platges, sueques, alcohol barat la peseta, i un tió amb veu de... vaja, diguem que efeminada, però que no en tenia les maneres per controlar tot això.
El tió es va morir i es va fer una constitució que cap altre país hauria acceptada. Avui dia es com palabra de dios, ja que no s’han pot canviar ni una coma sense provocar la fúria dels deus. Des de les hores es fa dir democràcia tot i que no ho es, ja que no te la separació dels poders, que es un mínim que ha de tindre una democràcia. Efectivament, en aquell país el seu poble elegeix el poder legislatiu, que un cop elegit, escull el poder executiu i entre tots dos es posen a elegir el poder judicial. Dit d'un altre manera, tot te el mateix color sempre...
Si algun dia us heu preguntat perquè aquell país funciona tant malament, aquesta en es una bona raó.

El seu cap d’estat es un rei, ficat allà per voluntat testamentaria del de la veu un pel rara.
Per garantir el bon funcionament de la constitució es va fer una cosa sense base jurídica, ja que es un instrument polític que es el tribunal constitucional. Un dia de aquest aquell instrument en mans dels dos “grans” partits estatals decidirà si els catalans tenen dret a dependre una mica menys de Madrid en les seves decisions de gestió quotidiana.

Els ja havien dit que si, els catalans vull dir, a traves d’un vot favorable i constitucional fet fa 4 anys, el si a l’estatut. L’estatut va passar per els serveis jurídics del parlamento i el senado i tots ho van aprovar. Però clar, això era sense comptar amb els fills del franquisme, agrupats principalment en un dels dos grans partits (tot i que també se’n troben al altre, i no pocs, i no d’ells menys importants) que van ficar una demanda de no constitucionalitat sobre l’estatut.

I aquí estem, 3 anys i llargs mes tard, esperant que els jutges de aquell òrgan es posin d’acord. Del moment no ho han fet, perquè la “sentencia blanda” que ja deixava trossejada aquell estatut votat per el poble català, va ser considerada massa catalanista per el sector mes conservador.
Lo mes penós de tot això es que ara resulta que el tribunal constitucional no ho es. Entre morts, inhabilitats i membres que ja no tindrien que estar allà des de fa 2 anys, perquè el mandat es de com a molt 9 anys i en porten 11 no s’entén massa bé que esta passant. Si es vota una resolució dintre de 3 mesos, resulta que nomes 2 membres del tribunal constitucional serien segons els seus propis estatuts en condicions legals de votar. Es increïble!

El dia 25 es vota de nou per d’independència de Catalunya. Em toquera el meu poble. Sincerament, no tinc arguments ja per no anar a votar favorablement a la proposta aquella. Espanya es una parodia i una mentida, una broma de mal gust. Se que aquet vot no val per res ara mateix. Simplement es una possibilitat mes que tenim de dir, prou... prou de aquella misèria intel•lectual. Un dia pot ser aquell vot valdrà de debò... Esperem que així sigui!