Avui fa un any tenia una cita al Café de Paris de Figueres amb una tal Dolors. Poc em podia imaginar a les hores que un any mes tard celebraria el nostre primer any d’estar junts en parella, però m’han alegro que sigui així. Un any dona molt de si, i aquell va ser especialment ric en emocions a tots nivells. Va ser una sort tindre la Dolors al meu costat en el dia a dia i en els moments mes tensos de la gestió del “Tema Rosa”, i va ser un plaer poder compartir amb ella aniversaris, viatges, pelis, teatre, sortides, la vida de “família nombrosa” i també, clar estar, els moments mes íntims sense tota la canallada a l’esquena. Un any mes tard tinc la Rosa a casa i em nego a creure que la Dolors a un nivell o un altre no hi es per alguna cosa. Un any desprès i tinc la Nuts per casa, i allà també passa ¾ de lo mateix. Un any passa ràpid quan es passa en bona companya, i aquest ha passat volant. Gracies Dolors per ser-hi!