miércoles, 13 de julio de 2011

El mag Felix i la economia mundial

Jo no soc economista i no se com em arribat aquí, però estic preocupat de com anirem evolucionant tots plegats. Irlanda necessita segon pla de rescat, Grecia també, i fins al setembre estarà en suspensió de pagos, Portugal esta en el seu primer pla de rescat, Espanya esta sembla ser a punto caramel, i Itàlia, uns dels grans ja esta al caure. Si Itàlia cau, es possible que l’euro cau. Si l’euro cau, Europa cau. Aquesta crisis no sembla tindre fi, cada cop va a mes... que o qui ho para això? Els estats units estan a punt de declarar-se en bancarrota, i si no fos pels diners de xinos, tot s’han iria al no res, al traste... finito. Les grans crisis del passat sempre es van resoldre amb una gran guerra, presidida per una fanatisacio de la política. Els nacionalismes del anys presidint la primera guerra mundial, el nazisme presidint la segona. Passera el mateix aquesta vegada? En temps de crisis tot es veu negre, en temps d’opulència tot es veu gloriós. Però la veritat... tot plegat preocupa una mica! Els llocs de vacances estan buits, jo, ni ningú ven pintures, la gent estan amb moltes incerteses cap al futur... això no pinta massa bé. Em recordo fa uns tres- quatre anys de això escoltava el RAC 1, el programa d’en Toni Clapes, tot baixant cap a Girona al centre de la Merce, i sortia el mag Felix. I se li demanava si la crisis seria de curta durada. Així que va fer anar el seu pèndul i va dir que fins al 2015 (això representava 8 anys), les coses anirien malament. Evidenment li van dir de tot... Em començo a preguntar si no tenia raó el bon home. Si es així, ja estem a mig camí, i que llarg que es fera l’altre meitat!