lunes, 28 de octubre de 2013

Castell de Sant Ferran (vikipedia)



Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran, situat sobre un turó al terme de Figueres, al final de la Pujada del Castell, és una fortalesa militar de 320.000m², arribant als 550.000m² si es te en compte l'espai ocupat per les seves glacis. Fou construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño. És el monument de més grans dimensions de Catalunya



Amb el començament de les negociacions del tractat dels Pirineus, el castell de Bellaguarda al Pertús passà a mans de l'estat francès, per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa a la muntanyeta de Figueres, d'on calguè traslladar a Figueres el convent de sant Roc de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el 13 de desembre del 1753. El nom deCastell de Sant Ferran li fou donat en honor del rei d'Espanya Ferran VI.


Després el castell passarà diverses vegades a mans franceses:


· El 1794, en el context de la Guerra Gran, després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la Convenció (govern sorgit de la Revolució de 1792).

· El 2 d'abril de 1808, en el marc de la Guerra del Francès, tropes napoleòniques comandades pel coronel Piat ocupen el castell.

· Després de dos intents fallits (agost i desembre de 1810) les tropes espanyoles del terç dels Miquelets comandades pels brigadiers Rovira i Martínez aconsegueixen recuperar-lo l'11 d'abril de 1811 en l'acció coneguda com la Rovirada. Però el 2 de maig del mateix any els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.

· El castell romandrà en mans franceses fins al maig de 1813 quan el mariscal Suchet, que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre Ferran VII i Napoleó, decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.

· L'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entra a Catalunya l'any 1823 perseguint els liberals en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant Figueres el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.

El 20 de gener de 1810 hi va morir el General Álvarez de Castro, defensor de Girona davant les tropes de Napoleó, que havia estat aprestat al capitular la ciutat el 10 de desembre de 1809.

Del 1906 al 1933 una part del castell es destina a funcions de penal civil. L'any 1939 les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'1 de febrer de 1939 s'hi celebra la darrera sessió de les corts republicanes. El 8 de febrerels republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.

El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins l'any 1965 en que passa a ser presó militar.

L'any 1975 hi van ser empresonats els comandants Juli Busquets, José Julve, Juan Diego i Antonio Gurrirán; membres de la Unió Militar Democràtica (UMD) que havien demanat eleccions i democràcia.

El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels objectors de consciència que es negaven a tocar les armes o a fer el servei militar. Ja al 1954 hi va ser empresonat el testimoni de Jehovà Joan Sirera i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El febrer de 1976 hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín) que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar i que havien començat un servei socialautogestionat a Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat).Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos. La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies) però els manifestants arriben al castell.

El castell seguirà sent presó militar fins al 1991. L'any 1983 hi serien empresonats els condemnats pel Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero Molinai els capitans Vicente Gómez Iglesias i Jesús Muñecas Aguilar. Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en que va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el 1996.




Ocupa una superfície de 32 ha dins un perímetre de 3.120 m, i en les cisternes situades sota el pati d'armes hi caben 40 milions de litres d'aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, és un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle XVIII amb baluards d'Europa.

El mes de juliol de 1997 fou obert al públic de manera regular amb un servei de visites guiades que mostren les característiques de la fortalesa. Per les seves enormes dimensions, per les sofisticades tècniques constructives dins l'enginyeria militar de l'època, i pel seu excel·lent estat de conservació, la visita al castell de Sant Ferran constitueix una experiència magnífica.