El crist groc de Gaugain, per la pintura. Avui ho farem una mica científic, o no gaire filosòfic per equilibrar una mica les coses, i cito. “El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions. El groc és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm, o bé una mescla de llum roja i verda, que aparenta ser el mateix color. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava” i penso… quines coses!
Moltes coses estan pintades de groc, perquè es veu de lluny. De fet la gent que es volen deixar veure o notar, o simplement se senten bé amb elles mateixes es vesteixen sovint de groc. El dia que estàs mes aviat trist o apagat, els colors solen ser mes foscos. El groc te un no se que d’alegre, jovial, inclús es excitant i ric, poderos i majestuós. Els emperadors xinesos portaven vestit groc, i nomes els el podien dur. Era un signe de poder absolut. Normalment feien servir fil d’or, como no, per confeccionar aquella roba. Podria escriure pagines sobre el metall preciós groc, però serà per un altre dia. De fet trobem el groc en molts escuts i banderes també i no hem sorprendria que fos per la mateixa raó. En el tour de França el mallot groc es el del líder. En la cronoteràpia s’utilitza per animar un pacient, ja que és el color del sol, de la llum i l'alegria. D’hinduisme l'associa a l'activitat intel•lectual. Per contra, i perquè soc de aquests que sempre hem d’equilibrar les balances, en el meu país es diu, “rire jaune”, per parlar de falsedat. Curiosament, ara diem de la premsa de baixa qualitat, premsa groga, i en molts països el groc es símbol d’avarícia. També s’utilitza molt per avisar o cridar l’atenció a la gent. El semàfor es posa en grog, targeta groga de futbol, bandera groga a la platje. I no nomes nosaltres. Molts animals fan servir el groc com un advertiment de que millor no els toquem. Solen ser verinosos. En el teatre el color groc porta mala sort. Moliere hi va morir amb un vestit grog.... Personalment m’agrada el grog, però no m’inspira. Espero malgrat tot que us hagi agradat la lectura i que heu après alguna cosa interessant... Voldria accabar amb una frase de Paulo Coelho que aquesta si m’inspira. “Cuando quieres realmente una cosa, todo el Universo conspira para ayudarte a conseguirla.” La primera vegada que la vaig sentir s’em va escapar un somriure. Ara, al cap de 2 anys, per fi l’entenc, i m’encanta.
