Veure i mirar, dues coses iguals i tant diferents. Vaig llegir en un blog que visito diàriament, l'ull hi veu, l'ànima surt i a vegades mira. Solo mirar les persones abans de veure-les, i curiosament les miro a traves de les seves mirades. Hi ha com una sensibilitat en la mirada que diu molt de les persones. Diuen que la mirada es el reflexa de l’anima. Però curiosament a vegades ens trobem amb mirades completament buides. Vol dir això que han perdut l’essència del seu ser? Diuen que els que havien sobreviscut els camps de concentració nazis tenien la mirada buida, però no cal anar tant lluny. Persones que s’esperen fent cua per qualsevol cosa, o dins d’un transport públic també tenen la mateixa mirada a vegades. O serà una mirada desinteressada?Penso que la mirada no es un mirall, sinó una porta. La podem tancar. L’Angel blau hem va puntualitzar que la mirada és una porta, sí. Però no és opaca, per ella és translúcida. Sempre et deixa entreveure alguna cosa, que moltes vegades pot portar a confusions però també a investigar què hi ha més enllà. A vegades arribem a enganyar amb la mirada, mentir amb la mirada, però curiosament lo mes normal es que mirem en un altre banda al moment de dir mentides amb la boca. Saps de seguida si una persona somriu de debò, o si nomes ho fa veure, mirant els ulls. Els no enganyen, o somriuen, o la boca et menteix. l’amor es cec, i per moments portem un vel davant d’ells ulls que no ens deixa veure lo que diu la mirada del altre. Malauradament per alguns l’amor no es etern. Una mirada et pot encendre o et pot matar. M'encanten les mirades de la gent gran, ja que a través d'elles s'hi pot veure la magnitud de tota una vida viscuda. I m’agrada la mirada d’un nen perquè esta ple d’innocència i curiositat. M’agrada la mirada plena de complicitat acompanyada del silenci agradables dels amants, clavats en un somriure que s’endevina fins i tot en la foscor mes absoluta. I que dir de les mirades inundades de llàgrimes. Mirades, tantes com persones, tantes com emocions. Que poca cosa sembla ara el verb veure, no?
