Un dia corrent d’una dona que cuida la seva canalla i no te cap mes ocupació professional, les que tenen sort, vaja (tot i que tot es discutible). Comença ben d’hora de mati, despertant la canalla, preparant l’esmorzar i ajudant-los a vestir-se si cal, passar darrere d’ells, perquè els no se’ls hi ha après a fer el llit, ni recollir la roba bruta, encara menys tot lo altre. Entremig, el marit que nomes fot nosa, amb una mica de sort, el tampoc no sap vestir-se sol! Ràpid, que s’ha de portar la canalla a l’escola, que ja no saben caminar, i clar, que el cotxe sigui ben gros, per la seguritat dels menuts. Quan les mames arriben al pàrking de l’escola amb els seus 4X4, semblen serial killers per moments. I tu allà al mig amb el teu cotxet petitet fins i tot t’acabes sentint petit entre tants centímetres cúbics! A la sortida de l’escola es troben altres mames i comencen a repassar una d’elles, que com que bloquejava tot el transit amb el seu nissan patrol, va tindre que marxar estesada i precipitadament. Jo de m’entres esperant-la a veure si mou d’una puta vegada el seu cotxe i observant l’espectacle de les altres mames. Algunes d’elles decideixen d’anar a fer el cafetó tot seguint amb el repàs, i quan miren el rellotge ja son les 11 i s’han recorden que han d’anar comprar, i clar, preparar el dinar, però com que ja no queda temps, macarrons! No hi ha temps per mes. Tres horetes de canalla, aiiii, quin estrés! I cap a l’escola de nou, i clar, com que nomes son dues hores, que es fa. Bé, es molt opcional, però una de les coses que se sol fer es anar a donar un vol, xerrar amb alguna altre mare de lo dura que es la vida, o lo desgraciades que son en la seva vida. Per sort també hi ha mames positives, no totes critiquen massa. També n’hi ha que aprofiten el temps per recollir lo que la canalla ha escampat i no sap recollir entre les 12 i les 3, o planxa, o mira la tele, o descansar simplement.... Les 5, canalla al carrer, berenar, si fa bon temps en algun parc, amb tres o quatre mames, i blablabla. A les 7, 8... preparar el sopar, i servir-lo. La canalla esta cansada, la mama esgotada, i vet aquí que torna a entrar el marit, amb poques ganes de parlar ni de fer res perquè entre altres coses s’ha trobat 4 cops el transit bloquejat per una misteriosa invasió de 4X4, i es deu haver pensat mes d’un cop “no me jodes!”. Nou, deu... canalla al llit. Finalment li toca el torn a la parella, si no hi ha futbol o un altre parida que sigui mes absorbent que parlar del dia i intercanviar alguna mirada. L’hora de passar al llit, i el maridet que esta content perquè el barça a guanyat te ganes d’una prologa eufòrica entre llençols. I serà que “no cardis, perquè no carderes.... i ja sabem perquè. La mama volia compatir el seu dia amb el seu home, i el simplement es va desconnectar cansat d’un dia cardat. Pot ser ell també tenia ganes de fer el cafetó amb els amics. Un dia tot això acaba passant factura en forma de divorci normalment, això o altres coses, i ara ve lo bo, lo mes sorprenent de tot. Molta gent necessiten anys per recuperar-se d’un divorci, de no tindre la parella, i jo hem pregunto que es lo que realment troben a faltar? El partit de futbol? No crec que una relació normal parli i comparteixi mes d’una hora al dia. No parlo ni del cap de setmana, que amb el pas del temps es converteix en lo mateix, però estirat d’un altre manera. No cardis! Per perdre això, no cal ni plorar!
sábado, 13 de septiembre de 2008
“No cardis!”
Un dia corrent d’una dona que cuida la seva canalla i no te cap mes ocupació professional, les que tenen sort, vaja (tot i que tot es discutible). Comença ben d’hora de mati, despertant la canalla, preparant l’esmorzar i ajudant-los a vestir-se si cal, passar darrere d’ells, perquè els no se’ls hi ha après a fer el llit, ni recollir la roba bruta, encara menys tot lo altre. Entremig, el marit que nomes fot nosa, amb una mica de sort, el tampoc no sap vestir-se sol! Ràpid, que s’ha de portar la canalla a l’escola, que ja no saben caminar, i clar, que el cotxe sigui ben gros, per la seguritat dels menuts. Quan les mames arriben al pàrking de l’escola amb els seus 4X4, semblen serial killers per moments. I tu allà al mig amb el teu cotxet petitet fins i tot t’acabes sentint petit entre tants centímetres cúbics! A la sortida de l’escola es troben altres mames i comencen a repassar una d’elles, que com que bloquejava tot el transit amb el seu nissan patrol, va tindre que marxar estesada i precipitadament. Jo de m’entres esperant-la a veure si mou d’una puta vegada el seu cotxe i observant l’espectacle de les altres mames. Algunes d’elles decideixen d’anar a fer el cafetó tot seguint amb el repàs, i quan miren el rellotge ja son les 11 i s’han recorden que han d’anar comprar, i clar, preparar el dinar, però com que ja no queda temps, macarrons! No hi ha temps per mes. Tres horetes de canalla, aiiii, quin estrés! I cap a l’escola de nou, i clar, com que nomes son dues hores, que es fa. Bé, es molt opcional, però una de les coses que se sol fer es anar a donar un vol, xerrar amb alguna altre mare de lo dura que es la vida, o lo desgraciades que son en la seva vida. Per sort també hi ha mames positives, no totes critiquen massa. També n’hi ha que aprofiten el temps per recollir lo que la canalla ha escampat i no sap recollir entre les 12 i les 3, o planxa, o mira la tele, o descansar simplement.... Les 5, canalla al carrer, berenar, si fa bon temps en algun parc, amb tres o quatre mames, i blablabla. A les 7, 8... preparar el sopar, i servir-lo. La canalla esta cansada, la mama esgotada, i vet aquí que torna a entrar el marit, amb poques ganes de parlar ni de fer res perquè entre altres coses s’ha trobat 4 cops el transit bloquejat per una misteriosa invasió de 4X4, i es deu haver pensat mes d’un cop “no me jodes!”. Nou, deu... canalla al llit. Finalment li toca el torn a la parella, si no hi ha futbol o un altre parida que sigui mes absorbent que parlar del dia i intercanviar alguna mirada. L’hora de passar al llit, i el maridet que esta content perquè el barça a guanyat te ganes d’una prologa eufòrica entre llençols. I serà que “no cardis, perquè no carderes.... i ja sabem perquè. La mama volia compatir el seu dia amb el seu home, i el simplement es va desconnectar cansat d’un dia cardat. Pot ser ell també tenia ganes de fer el cafetó amb els amics. Un dia tot això acaba passant factura en forma de divorci normalment, això o altres coses, i ara ve lo bo, lo mes sorprenent de tot. Molta gent necessiten anys per recuperar-se d’un divorci, de no tindre la parella, i jo hem pregunto que es lo que realment troben a faltar? El partit de futbol? No crec que una relació normal parli i comparteixi mes d’una hora al dia. No parlo ni del cap de setmana, que amb el pas del temps es converteix en lo mateix, però estirat d’un altre manera. No cardis! Per perdre això, no cal ni plorar!
