viernes, 12 de septiembre de 2008

Visió de la plana de Vic


Des d'un replà de cingle que faixa la carena,
com llisca la mirada per l'infinit espai
i, enllà d'enllà, retroba, de prop no vista mai,
la Plana, de vilatges i de masies plena!

La presideix, invicta, la capital que mena
certàmens i disputes, aferrissat esplai.
Sobtadament les notes d'un rústec virolai
em tornen de muntanya a l'amistat serena.

A voltes una fulla, gronxada per l'embat,
tapa i destapa, fútil, la ufana d'un poblat.
A voltes una branca, indiferent, s'inclina

i mitja Plana escombra com núvol de polsina.
A voltes la fumera que sotgen els pilers,
enterbolint els aires, no hi deixa veure més.

Guerau de Liost (1878-1933)

La plana de Vic, llibre de records de tota mena. Es allà on vaig començar el meu curiós itinerari a traves de Catalunya, on vaig aprendre el català pensant-me que era castellà, on vaig menjar millor i treballar mes, allà es on hem vaig casar, i allà on va respirar per primer cop la meva primera criatura. Encara no tenia panxa, encara era molt innocent, molt jove. De la gent que hi vaig coneixia eren de bon tros els mes autèntics que he conegut, orgullosos de ser catalans, orgullosos de la seva plana coberta per la boira d’hivern. M’han recordo que es deia, 9 mesos d’hivern, 3 d’infern, perquè tot sigui dit, els estius era un forn. Quins records en definitiva! La botifarra i el porro, la sogre, generosa com ninguna, que acabava moltes paraules amb “T”, el verb cardar, que casi s’utilitzava per tot. Jo no deia “que dius” sino, “no cardis”. Vic, i com bé deia Karda Fastic, amb els seus capellans, el seu pa de pessic, la botifarra i les seves putes, Vic, i la seva plaça del mercat, el seu mercat de la musica, el Roc 34, el Nexus o la Maduixa. Que tiempos aquellos. Ho miro amb una certa nostàlgia, sabem que tot això era únic i lligat a un moment concret de la meva vida que no es repetiran, ni per sensacions, ni per vivències. Una abraçada molt forta a la gent de la plana de Vic i en particular a IP que hem va deixar aquesta foto tant guapa de posta de sol sobre el Montseny. Que tingueu molt bon dia tots