....puc fer un comentari?M'ha sorprès la força del tall...bé, més que un tall, és un buit; semblen dues parts d'una unitat que, al igual que els imans estan atraient-se en la distància...(no sé si se m'entén, no m'és fàcil explicar aquesta idea...)
M'ha agradat que cada part manté el seu propi equilibri físic per aguantar-se....
Gracies per el comentari Imma. Com sempre, intel•ligents i fins. Un gust i un honor per mi haver-te conegut, fa temps ja, i haver mantingut el contacte en la proximitat de la distancia. Lo que mes m’agrada de aquella peça es això, aquell equilibri, el poder aguantar-se les dues part, l’una sense l’altre, tot i no poder estar realment l’una sense l’altre tampoc. Poden estar molt separades, però tu saps que quan en veus una, has de buscar l’altre. La vida misma
