De lluny el meu preferit, segurament perque vaig llegir "jo claudi" i hem va encantar
Els mateixos pretorians que van matar van proclamar el seu successor, el seu oncle Claudi, que van trobar al palau amagat rere una cortina després de presenciar l'assassinat. Tot seguit va ser ratificat pel senat. Claudi, que havia arribat ja als cinquanta anys, havia passat tota la vida dedicat a l'erudició històrica, ridiculitzat i relegat en un segon terme dins la dinastia pels seus defectes físics i la seva pretesa incapacitat intel·lectual. Tanmateix Claudi va ser un governant força assenyat en molts aspectes, tot i que incomprès per la classe senatorial -com es reflecteix en la sàtira que li va dedicar Sèneca- i massa dèbil amb les seves esposes. Va annexionar Britànnia a l'Imperi, a més del regne vassall de Tràcia, i va acabar de reprimir la revolta que havia esclatat a Mauritània just després que fos ocupada per Calígula. Va emprendre la construcció del port d'Òstia, a la desembocadura del Tíber. Va concedir la ciutadania romana a moltes ciutats gal·les i hispanes i va dedicar part del seu temps a impartir justícia personalment. Va reorganitzar la burocràcia estatal posant en alts càrrec membres de l'ordre eqüestre i lliberts de la casa imperial. L'esposa de Claudi, Messalina, li va donar un fill Britànnic, però duia una vida dissoluta, segons diuen, i va arribar a ordir una conxorxa per fer emperador un dels molts amants que va tenir. EI complot va ser avortat i Messalina executada. Pocs mesos més tard es va casar amb la seva neboda Agripina, que ja tenia un fill, Neró. Agripina va intrigar perquè fos el seu propi fill i no el de Claudi qui heretés l'Imperi, de manera que, quan mor l'emperador -enverinat, segons els rumors, per la seva muller amb uns bolets-, serà efectivament Neró qui pujarà al tron.
