Un petit correu interessant que m’acaba d'entrar de la Roseta. Es evident, Rosa, que cada terra te els seus costums i els expressa de maneres molt diferents, perquè fan les coses d'una manera diferent, simplement ja per raons practiques. Encara que en el fons tots les fem igual però moltes vegades estan enfocades d’un altre manera. Com a conseqüència de això neixen els nacionalismes, problemes d’integració, conflictes culturals. Recorda Rosa que el teu pare es d’origen Belga i de fet la teva iaia tenia per costum de dir que Africà començava als Pirineus, la teva mare es de la plana de vic, que no te res a veure amb l’Empordà, la teva germana a nascut a Madagascar, i tot i que sembla poc, fa coses diferents a nosaltres. Tu has nascuda a la plana de vic, has viscut a Lleida i ara sembles mes empordanesa que un altre cosa. El propi de d’humanitat es anar transitant d’un lloc a l’altre, i si no em creus, mira l’historia que es un no parar de gent a munt i a baix. Formem part d’un tot i no ens podem limitar en 20 km a la rodona que ens envolten. Ni 100. Hem d’estar obert a donar i rebre de tot a reu, i ja se que ho fas. I això m’omple d’orgull. Les diferencies son coses que ens fan valorar lo que som, que ens donen arrel. Ens fan dir, aquí es casa meva. Però haurien de deixar de tindre importància quan caminen cap l’enfrontament, la divisió. No te sentit que dues persones profundament iguales no es puguin respectar, valorar i aprendre de les seves diferencies. La diferencia ens fa mes rics, i mes interessants.“QUI PERD ELS SEUS ORIGENS PERD LA SEVA IDENTITAT. LA LLENGUA DIU MOLT DE NOSALTRES: Els catalans comencem la setmana amb festa "Bon cap de setmana", en canvi la resta d’hispànics parlants acaben tan estressats, de tant treballar, que només poden dir "Buen Fin de Semana". Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà; i un femení, 'la grossa', aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui 'Mare de Déu' Ells paguen “impuestos”, que ve del verb “imponer”, i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans, són, només, uns ‘pocavergonyes’. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem 'ferro'. Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com també en tenim prou amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. A Espanya es veu que ho donen tot, “dar besos, abrazos, pena, paseos ...” mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets 'fer petons, abraçades, pena, un tomb...'. Allà diuen “¡oiga!” quan aquí filem mes prim amb un 'escolti!' Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil d'obrir. Mentre ells “hablan” -i fan!- aquí 'enraonem'; és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)... Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
