D’aquí no res fera un any de aquest blog. Moltes entrades, casi 900 es a dir mes de dos al dia, algunes de molt personals, moltes altres simplement estètiques, algunes de tontes i algunes d’interessants, moltes visites també, una mitjana de unes 50 al dia, i tot i així es un blog normalet, sense pretensions, sense objectius clars, simplement un armari de moments i coses, meves i del meu entorn. Fa un any de això feia la meva primera entrada de blog, sense saber massa bé on em portaria i vaig rebre un comentari que em va agradar molt en el seu moment, “Un bon dia per començar a escriure un blog. Al pic de l'estiu quan el sol és alt i la llum aquí a l’Empordà és més brillant i intensa que mai. I per què començar sinó pel que tenim a dins del nostre mirar... Benvingut tramuntana, al món de les paraules, al món dels sentiments, de les emocions i dels pensaments, perquè... què són les paraules sinó....?”
Crec que aquest pensament va ser finalment un dels principals motors que han fet que un any desprès encara estigui escrivint coses i moments, utilitzant aquest espai com un diari, però no secret, sinó obert a tots. Gracies a tots aquests que us heu molestat en llegir alguna cosa d’aquí o d’allà, gracies també per aquests que a traves de comentaris hi ha participat, m’han fet veure coses que no veia que pot ser sense els no hagués vist. Un peto molt gros a tots.
