I ja comença el dia dos oficial de “la nova vida” . Bé, de fet, fa tres hores que esta en marxa, i ja temin caseta neta i roba planxada. El dia u, ahir, va ser bastant frustrant, molt estressant per moments, però va tindre una bona recompensa al final, la de veure la Rosa feliç, relaxada. Això per si sol et dona una força increïble per tirar en davant tot lo altre. I lo altre es bastant patètic. No entraré en detalls, ni en aproximacions, però dos dies desprès d’haver notificat a la seva mare, que la rosa es quedaria a viure amb mi una bona temporada, encara es hora que ella s’interessi per la seva filla. Diu molt. Tampoc se sap res sobre el pròxim dia que la Rosa tornera a veure la seva mare. Es un tema que no sembla interessar. Al final segurament es fera amb un mediador judicial. Això si, insinuant futurs judicis, remenant el tema de la pensió alimentaria i de mes, vaja, que no m’han parat d’entrar correus. Que vagin entrant, i si la senyora no esta disposada a dialogar sobre res, que no ho faci. Si un jutge ha de decidir, ja estem preparats. Per mi lo únic important al dia d’avui es que la Rosa estigui bé, i sembla ser que ho esta. Es una sensació molt bona, que m’omple completament.
