Avui comença la setmana segurament mes decisiva (del moment) de tot aquella moguda “Rosa”. Avui es quan la meva advocada envia a la advocada de la mare de la Rosa una seria de propostes per fer el canvi de conveni, respecte a drets de visita i custodies i les seves lògiques conseqüències econòmiques. Estic totalment segur que aquelles propostes sobre tot les econòmiques no estaran acceptades, tot i que no deixen de ser lògiques i raonables amb lo qual em veuré obligat a presentar una demanda de modificacions del conveni al jutjat i s’obrirà una nova etapa en tot això, llarga i per moments segurament estressant i dolorosa. Però m’ho veig amb confiança, segur que no faig res mal fet, segur d’haver complert amb totes les meves obligacions i segurament mes allà, amb el cor lleuger i capacitat de mirar-me al mirall sense por.
Però mes allà de tot això, en el fons se que tot el que s’està fent val la pena. Jo estic feliç de veure la Rosa bé, i estic content de tindre la mes per aquí. També estic content de veure com s’ho ha estat encaixant la Elyse. Totes dues son el meu gran orgull. Planyo la persona que no ha estat capaç de veure en tots aquests anys qui tenia a casa. Però això definitivament no es el meu problema. La meva única preocupació es i haurà de ser seguir per el camí marcat, que les filles creixin bé a tots nivells i que la vida sigui harmoniosa. Tot lo que no sigui això nomes poden ser contratemps, res mes.
