JUEUS QUE HAN FET HISTORIA.
1. Introducció.
Resulta curiós, però sabies que el mariner que va cridar “Tierra” per primera vegada en l’expedició de Colom per descobrir una nova ruta cap a les Índies, i que en realitat acabaria descobrint les Amèriques es deia Rodrigo De Triana, i era jueu? I no era l’ únic jueu a bord. En total eren cinc. Un metge, un cirurgià i dos mariners més. Curiós sobre tot perquè en el mateix temps, els Reis Catòlics que finançaven l’ expedició, expulsaven els jueus de la península. Rodrigo De Triana forma part de les petites curiositats de la història.
1.1.- Celebritats de la història.
N’hi han d’altres que si que estan en la història, amb majúscules. Alguns fins i tot, han escrit pàgines complertes d’ ella i han canviat el mon, i sinó, miri els noms que venen a continuació.
Albert Einstein, per exemple, que va transformar el mon de la física i es va permetre de demostrar que les lleis de Newton no eren exactes al canviar-les per les lleis de la relativitat, i súper relativitat. No es l’únic científic de renom, però sí segurament el més conegut del segle passat. Pot ser no tant conegut, però no menys important, Baruch Spinoza. Era matemàtic, pensador i filòsof del racionalisme, crític de la bíblia i impulsor del moviment de la Il•luminació.
Que seria el nostre mon sense Josua Ben Joseph o més conegut Jesús de Nazaret, el crucificat, i la seva reforma religiosa que amb el pas del temps dona naixement al cristianisme.
I que dir de Moisés, que a travès de les seves lleis ens va donar un principi de base jurídica per regir la nostra vida. I com no mencionar Abraham, que va demostrar al seu Déu la seva fidelitat i ell li va prometre ser pare de tot un poble, dels jueus.
1.2.- Una mica d’ història.
El judaisme és un món apart, tancat sobre si mateix, per preservar la puresa de les seves creences i la seva manera de ser. Desprès de la destrucció del segòn temple a l’any 70, molts jueus van immigrar arreu del món Romà en un moviment conegut com la diàspora. Desprès van ser perseguits, moltes vegades pels cristians, no tant pel món musulmà. Això va ser un continu de la seva història... immigrar, assentar-se i progressar en un lloc, fins que per una raó o una altre es veuen obligats a tornar a fer maletes. Això fa que trobem jueus a reu.
1.3.- Els jueus i els diners.
Durant l’Edat Mitjana era considerat pecat donar préstecs, i mal vist fer comerç. Es considerava que aquestes tasques no eren dignes d’un bon cristià, així que com era natural els jueus hi van veure una oportunitat de progressar dins de la seva sempre delicada situació, ja que com a no cristians ells sí poden fer tasques de banquer.
D’ allà ve la seva habilitat en tot allò relacionat amb el món comercial i de les finances. Al llarg dels segles han anat creixent poderoses famílies de banquers i financers jueus, com ara els Rothschilds, August Belmont i Co., J. i W. Seligman i Co., Kuhn Loeb i Co. (Warburg), Hermanos de Lehman, Goldman, Sachs i Co, Alan Greenspan o Madoff (que va ser a l’origen de la mes gran estafa mai coneguda en el món de les finances).
En la política tenim primeres figures. Per exemple quasi tots els dirigents del partit comunista que va portar Rússia a la revolució del 1917 eren jueus. Per nombrar-ne nomes dos, Lenin i Trotsky. Des del 1948 els jueus tenen estat propi, l’estat d’Israel que havien deixat fa 2000 anys, amb la qual cosa ara segurament la majoria dels politics jueus es troben en el seu nou i tant antic país. Però aquí una excepció de pes com Henry Kissinger, que va tenir un pes enorme a la política americana dels anys 60 i 70. De fet el món jueu funciona més en política a través de lobbies, és a dir grups de presió que obliguen els governants a agafar certes orientacions politiques. Evident, per exemple, és la força que te el lobby jueu als Estats Units en relació amb la qüestió palestina.
1.3.- Els jueus amb les arts.
Part dels diners que generava el poder jueu es tornava a invertir en altres activitats com ara el món de l’art, on trobem diferents mecenes, com ara La Fundació Elie Wiesel.
Sense deixar el món de l’art, pintors com Chagall, Isidore Kaufmann, Mauricy Gottlieb, Simeon Solomon, Gustav Bauernfeind, Max Liebermann, Abel Pann per només anomenar-ne alguns.
En el món de la música és on potser trobem més artistes reconeguts, com ara Felix Mendelssohn, o la familia Strauss, Jacques Offenbach, Anton Rubinstein, Gustav Mahler, Mario Castelnuovo Tedesco, Benny Goodman Leonard Bernstein o George Gershwin. Com es pot veure, la llista de famosos jueus és inacabable.
Però potser serà en el món de l’espectacle que trobarem noms que ens sonen més propers. Agafem per exemple deu actors: Cary Grant, William Shatner, Harrison Ford, Paul Newman, Dustin Hoffman, Harvey Keitel, la familia Douglas, Sarah Bernhardt i finalment Richard Dreyfuss.
Qui diu cinema diu productors i realitzadors: Steven Spielberg (Indiana Jones, ET), Stanley Kubrick (2001, full metal jacket), Mel Brooks o el món apart de Woody Allen, Roman Polanski, Oliver Stone. Que seria del cinema sense històrics com Louis B. Mayer, Samuel Goldwyn o Billy Wilder. I realment seria el setè art sense Sergei Eisenstein, Brian Epstein o Otto Preminger?
En el món musical actual trobem per exemple Barbara Streisand, Lou Reed, Bette Midler, Billy Joel, Leonard Cohen, Randy Newman, Neil Diamond, Lenny Kravitz o David Lee Roth per dir-ne només alguns dels més destacats.
Per no fer d’ aquest treball una llista inacabable de noms m’agradaria centrar-me en dues personalitats jueves i les seves trajectòries en camps molt diferents, com pot ser el cinema i la ciència. Us parlaré de Steven Spielberg i Sigmund Freud.
2. Steven Spielberg
2.1.- Biografia
Steven Spielberg va créixer en els suburbis de Haddonfield (Nova Jersey) i Scottsdale (Arizona). Steven Spielberg personifica l'esperit de Peter Pan, algú que ha crescut però encara manté la visió infantil. Spielberg no va créixer en un país de somni, més aviat al contrari. Els anys següents, a la fi de la Segona Guerra Mundial, van ser especialment durs, amb el record dels milers de morts encara fresc en la memòria col•lectiva.
Als dotze anyets, l'Steven va escriure el seu primer guió, i poc temps després va dirigir un migmetratge anomenat "Escape to Nowhere", protagonitzat per amics i familiars, amb el qual ja va guanyar el seu primer premi. Vuit anys més tard Spielberg va impactar els assistents al festival de cinema d'Atlanta. Ningú es va acabar de creure que "Amblin" estava dirigida per un noi de vint anys. Els que sí s'ho van creure van ser els executius dels estudis Universal, que ràpidament li van oferir incorporar-se a la seva divisió televisiva.
2.2.- Spielberg i el passat del seu poble.
A partir d’ aquest moment Spielberg va iniciar una exitosa carrera que no sembla voler tenir fi amb pel•lícules com Minority Report, Saving Private Ryan, La llista de Schindler, El color púrpura, la serie d’ Indiana Jones, ET o jaws. Especialment amb la “llista de Schindler” que parla de la vida de l’industrial txec d’origen alemany Oskar Schindler conegut per haver salvat de l'holocaust 1.200 treballadors seus d'origen jueu durant la Segona Guerra Mundial, Spielberg ens apropa al que va ser el desastre més gran que mai havia conegut el poble jueu, “la shoah”, o l’extermini de 6 milions de jueus d’Europa per part dels nazis. Dos punt àlgids en la pel•lícula són la tràgica evacuació del gueto de Cracòvia, i el tren de transport de treballadors de Schindler que es perd i acaba en un camp de concentració. Desprès de finalitzar la pel•lícula va crear una fundació que te per finalitat la conservació de tots els documents visuals i auditius en relació amb la shoah.
3. Sigmund Freud.
3.1.- Qui és?
Finalment i per acabar, us voldria parlar d’un altre geni, Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi. Va començar a interessar-se per la hipnosi i en com podia utilitzar-la per ajudar els malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevinguèren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria i en la neurosi.
Tot i que Freud era ateu, no va renunciar a la seva condició de jueu, encara que tenia clar l'obstacle i el perill que podia representar l'antisemitisme en la seva vida. Les preocupacions de Freud per l'antisemitisme són tant a nivell personal, com en relació amb el seu treball teòric, i, també, com objecte d'estudi.
3.2.- Perseguit com a jueu.
Amb motiu de les persecucions antisemites a Europa, la seva família va haver de marxar de la República Txeca, quan Freud era molt petit, cap a Viena (Àustria va ser el país on va viure pràcticament tota la seva vida), i, més endavant, el 1938, després de l'annexió d'Àustria per part de l'Alemanya nazi, va marxar cap a Londres (Regne Unit) on es refugià del Tercer Reich. Una part de la seva família va morir als camps d'extermini nazis. A vegades em pregunto quans futurs famosos no varen passar per les càmeres de gas de Auschwitz, Chelmno, Treblinka, Belzec, Majdanek o Sobibor.
