una mes...

Un altre resum de setmana… aquesta pot ser no tant positiva com la d’abans, però clar, es un punt de vista que pot variar segons com es miri. Problemes n’hi han hagut a varius nivells, molts apuntaven a un nom, Rosa. Primer que malgrat els esforços, encara que per moments m’han semblat tímids, els resultats sobre tot en matemàtiques tendeixen a empitjorar. Solució, provisional si mes no, un professor de matemàtiques de reforç. Espero que això donera un mínim de fruits. Però el tema gros de la setmana va ser un cop mes la relació Rosa- i la seva mare. Les coses no van bé, i ho puc entendre perfectament, per les dues part. Hi ha ressentiment, però sobre tot i ha una falta alarmant de diàleg. Del moment la Rosa no hi vol tornar, i tampoc es pot dir que per l’altre part hi haguí gaire interès en trobar solucions. Així que sembla una via morta. Faltarà temps perquè aquelles dues es tornin a tindre un mínim de confiança... Soc de mena optimista, i crec que si es donen oportunitats, si estan, encara que sigui una mica, obertes a trobar alguna mena d’entesa, s’han sortiran. Jo nomes els hi puc donar l’oportunitat de que es trobin, desprès es cosa d’elles. Al cap i a la fi, el temps ho soluciona tot i com diu algú que m’estimo molt, tot s’acaba... per bé o per mal, res dura per sempre. A part de això... la rutina... Rosa, recull l’habitació mil cops, Elyse, va que em de marxar, mil cops mes, etc! Bon cap de setmana a tots